Bulldog, mastín, llebrer, yorkshire, pastor alemany, i així fins a 400 races de gos. Els hi ha grans, petits i fins i tot gegants i minis, amb pèl llarg i curt, musell camús o prominent. Però aquesta fisiologia del ca que ve marcada per la seva raça determina també la seva alimentació? Aquest article explica per què hi ha gairebé un pinso per a cada raça de gos i informa sobre les races camuses (braquicéfalas) i la seva alimentació, els pinsos especials de cinc races diferents i els factors que es tenen en compte per a l’elaboració del pinso d’un ca de raça.
Un pinso per a cada raça de gos, segons les seves necessitats nutricionals
Els aliments específics per a cada raça de gos proliferen al mercat, amb la finalitat de cobrir cada necessitat nutritiva
L’oferta de pinsos per a gossos i gats s’ha diversificat en els últims anys, amb la finalitat d’atendre la major quantitat possible de necessitats nutricionals de les mascotes, segons la seva grandària, edat o patologies com les dermatológicas. Des de fa al voltant de cinc anys, les marques comercials han ampliat el seu mercat amb els pinsos per a cans orientats a cobrir les necessitats nutricionals de races com el bulldog francès o el border collie.
Els pinsos que s’adapten a les característiques, circumstàncies i estil de vida del gos, com la seva raça, grandària, edat, estat de salut o predisposició a patir determinades patologies, “faciliten molt l’alimentació, perquè tenen en compte l’aportació adequada que precisen d’energia i proteïnes“, explica Ignacio Arija, veterinari expert en nutrició animal i professor de la Universitat Complutense de Madrid.
L’oferta de pinsos per a certes races canines és una forma de “ampliar el mercat de cara al consumidor”, opina Arija. Però l’important per a la salut del gos és que sigui un aliment adequat per a l’animal, de manera independent de la seva raça.
Races de gossos braquicéfalos i la seva alimentació
Els gossos camusos tenen problemes per mossegar el menjar, per això els seus pinsos són triangulars a fi de facilitar-los el mastegat
Els pinsos per a races canines cobreixen les necessitats nutricionals de característiques, com la seva grandària, o actuen com a aliment terapèutic enfront de patologies específiques de determinades races, com en el cas del bulldog francès o qualsevol raça de gossos braquicéfalos o camusos. Aquests animals tendeixen a regurgitar el menjar, a causa de qüestions fisiològiques: la seva tràquea és massa curta i, en ocasions, pateixen una incorrecta oclusió de la seva mandíbula, que els impedeix mastegar bé l’aliment.
La grandària de les boles de pinso també influeix en l’alimentació de les races canines. Pels braquicéfalos, les marques comercials han fabricat una modalitat de pinso amb la particularitat que les seves boles tenen forma triangular, “la qual cosa permet al gos mastegar-ho amb més facilitat i evitar que es produeixin les regurgitaciones típiques d’aquesta raça”, comenta Imanol Sagarzazu, veterinari.
Però, tots els cans de raça necessiten un pinso específic per a ells? Segons Sagarzazu, no. “Auque un gos sigui de determinada raça i tingui predisposició a patir determinades malalties, cada ca és diferent i resulta possible que no desenvolupi aquesta patologia durant la seva vida”, explica aquest veterinari.
Cinc races de gossos i els seus pinsos específics

Border collie, un gos d’estómac delicat.Algunes mascotes tenen un estómac propens a irritacions que els provoquen vòmits,
dolor o malestar. Entre ells, els border collie. Les marques comercials d’aliment caní han pensat en aquesta peculiaritat i han formulat pinsos amb proteïnes d’alta qualitat que afavoreixen l’equilibri de la flora intestinal. Pastor alemany, un ca que precisa cuidar els seus ossos/ossos.Com tots els gossos adults de grandària gran, el pastor alemany necessita un penso que contribueixi a la salut dels seus ossos/ossos i articulacions amb una aportació equilibrada de fibres alimentàries i proteïnes.
Sant Bernardo, un ca de raça geganta.Els gossos grans i corpulentos que, com el Sant Bernardo, poden arribar a pesar 45 quilos quan són adults, precisen d’un penso que els aporti la quantitat justa d’energia, amb la finalitat de mantenir el seu pes ideal per evitar sobrecarregar els seus ossos/ossos i articulacions. L’aliment específic per a un cadell de Sant Bernardo conté una quantitat adequada de proteïnes i aminoàcids com a L-carnitina.
Chihuahua, una raça mini de paladar capritxós.El sector alimentari caní ha tingut en compte les necessitats i peculiaritats dels exigents paladars de les races de gos més petites. Així, un chihuahua amb més de vuit mesos d’edat trobarà en un pinso específic per a la seva raça aromes naturals que li resultin atractius i unes boles o croquetes de pinso sec, amb una forma i grandària especials per a mandíbules petites, que li ajudaran a eliminar el carrall.
Shar pei, un ca propens a les irritacions cutànies.Els pinsos per a gossos com el shar pei, que tendeixen a patir
problemes dermatológicos, estan formulats amb nutrients que protegeixen la seva pell, com els àcids grassos omega 6 i 3.
Els pinsos per determinades races de gos estan elaborats en funció de diversos criteris, encara que també seran vàlids per als cans mestissos, quan el veterinari així ho recomani:
La grandària. Un gos petit no té les mateixes necessitats nutricionals que un de talla geganta. Els seus metabolismes funcionen amb ritmes diferents. El seu creixement també és diferent; el ca gran es desenvolupa de manera més lenta que el petit.
L’edat del gos. Els cadells precisen una aportació extra d’energia per mantenir el seu ritme d’activitat enfront d’un ca de més de vuit anys, que no realitza tant exercici físic.
La predisposició a patir determinades malalties. Certes races tendeixen a sofrir determinades patologies, com els shar pei en la pell, la displàsia en els mastines o els problemes estomacals en els border collie. Els pinsos específics per a aquestes races tenen en compte aquestes malalties i es fabriquen per pal·liar aquests punts febles.
La quantitat d’activitat física. Un gos esportista té uns requeriments nutricionals diferents a un altre que realitza la meitat d’exercici. L’aportació energètica del ca esportista ha d’estar cobert de manera adequada per evitar manques alimentàries.