Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’alimentació del gos: set preguntes habituals amb resposta

Saber la quantitat de pinso adequada o quan canviar el menjar del cadell a la d'adult són algunes dels dubtes més freqüents
Per Carolina Pinedo 28 de febrer de 2013
Img perros alimentacion dudas comida errores listado
Imagen: mrbbking

Quina quantitat de pinso li dono al meu gos?, quan canvio l’aliment de cadell pel de adult?, li puc oferir menjar casolà al gos? Són algunes de les preguntes habituals sobre l’alimentació del gos. Aquest article ofereix resposta a set de les preguntes més freqüents entre els amos de cans.

1- Quant menjar li dono al meu gos?

Les taules unificades de quantitat d’aliment per a gossos no existeixen. La raó és que “cada ca, segons la seva edat, grandària, pes i activitat física necessita unes quantitats de pinso diari diferents”, segons Roberto Elices, expert en nutrició animal i professor de la Facultat Veterinària de la Universitat Complutense de Madrid.

La quantitat d’aliment que necessita el gos es calcula en funció del seu pes i grandària

La millor referència per oferir la quantitat de pinso adequada per a cada gos és el veterinari.Les etiquetes del pinso per a animals inclouen orientacions sobre la quantitat d’aliment i racions que és recomanable oferir al gos.

Les gammes altes de pinso són productes de major qualitat. Aquests pinsos especifiquen el nombre de racions diàries (l’habitual són tres) i adjunten en els seus productes un recipient mesurador de l’aliment.

2- Quan canvio l’aliment de cadell pel de adult?

El moment adequat del canvi d’aliment de cadell a adult suposa, segons el veterinari Imanol Sagarzazu, una dels dubtes habituals entre les persones que conviuen amb un ca.

El canvi d’aliment de cadell a gos adult es fa quan acaba el seu creixement

El canvi d’aliment és necessari quan el creixement del ca s’ha completat. No obstant això, cada gos creix a un determinat ritme, segons la seva raça: els ossos/ossos d’un yorkshire no creixen a la mateixa velocitat que els de un mastín. Un gos de talla gran es desenvolupa de manera més lenta que un de grandària petita.

Les races canines petites solen completar el seu creixement al voltant dels sis mesos d’edat. Mentre que els gossos grans acaben la seva fase de creixement entre els 12 i els 18 mesos d’edat. En conseqüència, cada raça necessita el canvi d’alimentació de cadell a adult, a una edat diferent.

3-Li puc oferir menjar casolà al meu gos?

Els veterinaris experts en nutrició animal adverteixen que elaborar de manera correcta cuina casolana per al gos implica tenir un bon nivell de coneixement de nutrició. També, un alt grau de compromís per ser molt estricte en l’ús adequat dels ingredients i les seves quantitats.

Una dieta casolana per al gos pot ser equilibrada i adequada si està ben plantejada. Per aconseguir-ho ha d’estar supervisada per un veterinari, que indiqui els ingredients, quantitats i manera de preparació.

Qualsevol altre plantejament juga en detriment de la salut del gos, que no rebrà l’aportació adequada de nutrients i vitamines que precisa per estar ben alimentat.

4-És recomanable que el gos mengi entre hores?

Com a norma general, el recomanable és que el gos ingereixi els seus tres o quatre racions diàries de pinso i no mengi altres aliments. No obstant això, els premis comestibles quan s’educa al gos es poden oferir al ca, de forma moderada.

Imanol Sagarzazu, veterinari i expert en nutrició animal recomana en aquest sentit “oferir extres de menjar al gos per premiar-li, com un tros de colín o alguna galeta canina, sobretot, quan és un cadell i està en procés d’educació”.

5- El meu gos és carnívor?

Img perros dietas barfs huesos alimentacion carnes crudas art
Imatge: donjd2

Els gossos “són omnívors i no sol carnívors”, explica Sagarzazu. És a dir, les necessitats alimentàries d’un ca són similars a les de les persones, per la qual cosa precisen nutrients que li aporten aliments com a fruites, carns i verdures.

Els pinsos canins contenen els nutrients que necessita un cànid omnívor.

6- Els additius i conservants del pinso afecten al ca?

La gran majoria dels aliments contenen conservants. Els productes envasats necessiten aquests additius per mantenir l’aliment en òptimes condicions, fins que es consumeixen.

Tots els additius de l’aliment envasat del gos estan estudiats perquè no resultin perjudicials per a la seva salut. Segons Ignacio Arija, “els pinsos dels gossos estan testats perquè resultin digestius i apropiats per a les seves necessitats nutricionals; i tant els additius com els antioxidants contribueixen al fet que sigui així”.

7- Com ha de ser l’alimentació d’un cadell?

L’aliment del cadell de gos ha de tenir una major concentració de nutrients, calories (energia) i proteïnes. “Els requeriments nutricionals del cadell són molt alts, perquè creix molt ràpid”, diu Arija.

El veterinari ha de recomanar el pinso per a cadells que és més recomanable per al ca, segons la seva grandària, pes i raça. “L’ideal és que el cadell creixi a un ritme adequat i no accelerat, per evitar problemes com la displàsia en el cas de races grans”, recomana Arija.

Tres errors habituals amb l’alimentació del ca
  • 1. Oferir sobres o afegir aliments a la dieta habitual del gos. Oferir al gos restes d’aliments o sobres pot tenir greus conseqüències per a la salut d’animal. Pot provocar obesitat i trastorns gastrointestinals.

  • 2. Usar mesuradors inadequats per calcular les racions de pinso. L’ús de tasses o gots no és apropiat per calcular la quantitat d’aliment per al gos. L’expert en nutrició animal i veterinari, Roberto Elices recomana ser exhaustiu: pesar el pinso i usar mesuradors adequats.

  • 3. Humanitzar les necessitats alimentoses del gos. El ca és un animal omnívor com les persones, però no té les seves mateixes necessitats alimentoses.

    Creix i es desenvolupa a un ritme més ràpid que els humans (el seu cicle vital és més curt). Elices considera “un error adaptar a l’animal als costums i gustos alimentaris dels amos”.

    Fins i tot hi ha aliments humans que resulten tòxics per al ca, com la xocolata, la ceba o la carn de be.