Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Mascotes > Gossos

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Leishmaniasis canina i el perill del canvi climàtic

El període de risc per contreure la leishmaniasis es perllonga en les mascotes a causa del bon temps i a les altes temperatures

Img perro sol Imatge: left-hand

El canvi climàtic no solament provoca sequera i temperatures extremes i anòmales, sinó que també resulta ser un brou de cultiu idoni per a la proliferació del mosquit causant de la leishmaniasis canina. Els gossos corren més risc que fa 10 anys de sofrir picades dels mosquits transmissors de la malaltia, sobretot a certes àrees de la geografia espanyola, on el clima és temperat i el grau d’humitat és poc elevat.

Img perro sol listadog art
Imatge: left-hand

Leishmaniasis en més llocs del món

Està comprovat que l’augment de les temperatures influeix de manera directa en l’augment de mosquits transmissors de la leishmaniasis. Així ho afirma Juan Antonio Aguado, veterinari i professor de la Facultat de Veterinària de la Universitat Complutense de Madrid.

La leishmaniasis canina és ja endèmica a Espanya, amb major incidència a Madrid, Catalunya, la zona de Llevant, Balears i Andalusia. El flebótomo o mosquit femella que transmet la malaltia viu o està actiu a una temperatura entre 17ºC i 30ºC, “així que l’increment de la temperatura global i la reducció de pluges, conseqüència del canvi climàtic, afavoreixen l’activitat d’aquests insectes”, segons afirmen fonts de Forum Bayer, plataforma per la prevenció de la leishmaniasis canina i altres malalties de transmissió per paràsits.

La leishmaniasis és una malaltia endèmica a Espanya, que disminueix de manera notable la qualitat de vida dels gossos

Es calcula que a Espanya hi ha uns 5.000.000 de gossos. D’ells, entre el 5% i el 15% pateixen leishmaniasis. “Amb aquestes xifres podem afirmar que el nostre país és una zona endèmica. A més, diverses publicacions suggereixen que els focus d’aquesta malaltia a Europa estan canviant, observant-se nous focus en el nord d’Itàlia i incrementant-se la seva extensió i distribució a França i Israel”, segons explica Xavier Roura, veterinari del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Clínic Veterinari de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Consell Assessor del Forum Bayer.

L’insecte de la leishmaniasis més actiu

Les hores de més activitat d’aquests insectes coincideixen al capvespre. Per realitzar el seu cicle de desenvolupament òptim, els mosquits (flebótomos) requereixen temperatures compreses entre 17 i 30°C. L’any 2012 s’ha caracteritzat per temperatures molt suaus a l’hivern, un clima que, fins i tot en els mesos freds, manté actius als mosquits transmissors de la leishmaniasis, que necessiten temperatures suaus i un grau d’humitat poc elevat.

Manuel Lázaro, veterinari de la clínica Mirasierra a Madrid, creu que “la leishmaniasis no és gens nou”. “El problema és que ara hi ha més mosquits, però aquesta malaltia, en el cas de les persones, no es transmet a través del gos”, afegeix.

El flebótomo o mosquit femella que transmet la malaltia viu o està actiu a una temperatura entre 17ºC i 30ºC

Des del Col·legi de Metges de Madrid afegeixen que si el gos té la seva cartilla de vacunacions al dia, està desparasitado i sa, no hi ha problema per a la salut de les persones, i comenten que “no donem importància a la leishmaniasis ara com ara perquè no suposa un problema de salut per a les persones”.

Zones de més risc per contreure la leishmaniasis canina

A Espanya, les zones amb un major nombre de gossos amb leishmaniasis coincideixen amb les regions amb més alta densitat de població canina, com Barcelona i Madrid, a més de les zones càlides i humides d’Andalusia i la conca mediterrània (Catalunya, Llevant i Balears). S’ha detectat un brot de la malaltia a Fuenlabrada (Madrid) que ha afectat a més persones del normal, la qual cosa no és habitual.

S’estima que cada any emmalalteixen de leishmaniasis 120 persones al nostre país. Segons Xavier Roura, “cal recalcar que la picada d’un insecte infectat a una persona o gos no significa una infecció segura amb el paràsit (Leishmania) perquè una adequada resposta immunitària pot evitar-la”. Aquest veterinari afegeix que, en el cas dels humans, tenir una bona salut pot ser suficient per no desenvolupar la malaltia.

La leishmaniasis és una malaltia endèmica a Espanya, que disminueix de manera notable la qualitat de vida dels gossos i que pot causar-los la mort. Per això, és imprescindible aplicar les mesures de prevenció que recomanen els veterinaris. La leishmaniasis canina és una malaltia greu, crònica i incurable encara. A pesar que s’ha avançat molt en mètodes preventius i, fins i tot, hi ha una nova vacuna contra la malaltia.

Prevenir la leishmaniasis

Forum Bayer recomana tenir en compte una sèrie de consells per prevenir la leishmaniasis:

  • L’animal ha de dormir a l’interior, almenys durant els
    mesos de major risc.
  • Utilitzar productes repel·lents de flebótomos que redueixin el nombre
    de picades, i per tant, el risc de transmissió de la malaltia.
  • Col·locar mosquiteras especials pels flebótomos.
  • En el cas de viure en el nord de la península o a Canàries, s’han de prendre mesures per protegir a la mascota quan es desplaci a una altra zona de major risc.
  • Cal realitzar un test al nostre gos després de l’estiu per comprovar si s’ha contagiat de la malaltia durant l’època de més calor.

Quant als símptomes més visibles de la malaltia, aquests són:

  • Lesions en la pell.
  • Creixement exagerat de les ungles.
  • Pèrdua de pes o de l’apetit.
  • Lesions oculars.
  • Hemorràgia nasal.
  • Coixeses.
  • Diarrea.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions