L’obesitat ja no és exclusiva de les persones. Hi ha gossos a Espanya que també estan grossos. Entre un 20 i un 40 % dels cans supera la seva talla apropiada, amb els problemes cardiovasculars i de mobilitat que això suposa. No obstant això, solament un de cada tres amos posa remei a la gordura de la seva mascota, segons un estudi. Conèixer què és l’obesitat i aprendre a reconèixer-la és determinant per cuidar de la salut del seu benvolgut amic.
Estar gros ha deixat de ser una malaltia exclusiva de les persones. Entre el 20% i el 40% dels gossos pateix una gordura excessiva que compromet la seva salut, segons dades de l’Associació Mundial de Veterinaris de Petits Animals (WSAVA, per les seves sigles en anglès). L’obesitat canina és una malaltia crònica que afavoreix l’aparició de dolències en el gos i que pot escurçar la seva esperança de vida.
L’obesitat del gos és el resultat d’un desequilibri entre la quantitat de calories que ingereix l’animal i l’energia que gasta en les seves activitats diàries, perllongada en el temps. Un gos obès consumeix més energia de la qual gasta, i aquest excés s’acumula en els seus teixits (teixits adiposos) en forma de greix.
Un gos amb sobrepès sofreix dolències de salut similars a les d’una persona amb el mateix problema: malalties cardiovasculars, diabetis i artritis són solament el principi d’una llarga llista de conseqüències negatives relacionades amb l’obesitat del gos.
L’obesitat canina és una malaltia crònicaLa gordura dificulta la capacitat de moviment de la mascota.
També redueix la tolerància del gos a la calor i minva la seva capacitat de realitzar activitat física. És el llucet que es mossega la cua: un gos obès redueix el seu moviment, per la qual cosa gasta menys energia, i li costa més lliurar-se dels quilos que necessita. La falta de temps de l’amo accentua el problema, ja els necessaris passejos poden veure’s reduïts.
Un gos obès a més respira pitjor. El greix que acumula en l’abdomen exerceix una pressió anormal sobre el diafragma de la nostra mascota, que pot reduir la seva capacitat pulmonar. Malgrat el risc per a la salut del ca, solament un de casa tres cans amb sobrepès segueix algun tractament per controlar el problema, segons un estudi del laboratori veterinari Esteve. Una dieta adequada i l’exercici físic són fonamentals en aquests casos.
Diferència entre sobrepès i obesitat en el gos
Existeix una diferència entre que el ca emmalalteixi o bé de sobrepès o bé d’obesitat que convé conèixer. El sobrepès es produeix quan l’animal supera els quilos adequats per a la seva raça, sexe i edat. El seu veterinari pot ajudar-li a determinar quin és la talla apropiada del seu animal. Quan la gordura no supera el 15 o el 20% de l’envergadura pròpia del gos es considera un sobrepès lleuger que, encara que convé corregir, no compromet la salut del nostre gos, ja que no té per què derivar en problemes de salut.
Si hi ha dubtes sobre quin és el pes adequat del gos, es pot sol·licitar una consulta amb el veterinari que, sens dubte, li ajudarà a fer un diagnòstic adequat per a casa caso. Amb ell es descarten factors que fan guanyar pes al gos però no tenen a veure amb el greix corporal, com l’acumulació de líquid en l’abdomen, una activitat insuficient de la tiroide (hipotiroïdisme) o algun tipus de diabetis.
La gordura excessiva del gos pot mesurar-se de forma matemàtica: es parla d’obesitat quan el pes corporal de l’animal és almenys un 20% superior al seu pes adequat. L’obesitat, a diferència del lleuger sobrepès, sí compromet la vitalitat del gos.
La gordura sol estar causada per una ingesta excessiva d’aliments o per una vida massa sedentàriaFins i tot pot escurçar la longevitat de la nostra mascota. “Un gos és obès quan el greix que acumula en el seu cos suposa un risc per a l’animal, ja que impedeix la seva activitat normal”, explica l’Associació Madrilenya de Veterinaris d’Animals de Companyia.
Races més propenses a ser obeses
La gordura sol estar causada per una ingesta excessiva d’aliments o per una vida massa sedentària i poc saludable. Però, com en les persones, no tots els problemes d’excés de pes s’expliquen per l’alimentació i la falta d’activitat física. L’obesitat pot respondre a factors genètics, ja que existeixen algunes races de gossos més predisposades que unes altres a acumular greix. El gos Llaurador, el Cocker spaniel, el Golden Retriever, el Beagle, el Teckel o el Pastor de Shetland són algunes d’elles. L’estrès també és responsable de determinats tipus d’obesitat en el gos: un animal ansiós pot menjar més de l’habitual.
L’excés de pes varia amb el gènere de l’animal, ja que les femelles solen tenir més tendència a acumular greixos en els seus teixits. Algunes intervencions quirúrgiques, com és el cas de l’esterilització, predisposen en ocasions a l’animal a patir un problema d’obesitat.
- Segueixi a Eva San Martín en Twitter.
Recordi que entre el 20 i el 40% dels gossos a Espanya pateixen obesitat. Vigili el pes del seu gos.
Consideri que l’obesitat canina és una malaltia crònica que afavoreix l’aparició de dolències en el gos i que pot escurçar la seva esperança de vida. És important tractar-la a temps.
El pes adequat del gos depèn de la seva raça, edat i sexe. Per conèixer-ho amb detall convé consultar amb el veterinari.
L’estrès i l’ansietat solen comportar trastorns en l’alimentació del ca, i en ocasions, una ingesta excessiva d’aliment. Vigili a la seva mascota.
Els passejos llargs quotidians són la millor forma d’assegurar que el seu gos realitza l’activitat física que necessita.
La ingesta de calories de la seva mascota no ha de superar la quantitat d’energia que gasta.
