Al·lèrgia, picor o irritació són alguns dels problemes habituals de la pell del ca, que solen ser provocats per les picades d’insectes com les puces i per la reacció a aliments o substàncies externes com el pol·len. En aquest article es detallen les cinc patologies més habituals en la pell canina, el seu tractament i s’esmenten les races amb predisposició a patir problemes dermatològics.
1. Els paràsits, una font de problemes per a la pell del gos
Puces o paparres són culpables de l’aparició en el ca de diversos problemes dermatològics, com la dermatitis.
Les puces que piquen al gos li provoquen una picor que té com a conseqüència un gratat compulsiu que li causa una irritació en la pell denominada dermatitis al·lèrgica per picada de puça. Aquesta afecció es caracteritza per ocasionar inflamació i rojors en la pell.
Puces i paparres provoquen irritacions en la pell del gos que s’agreugen quan es llepa i grataLes puces i les paparres, a més de provocar irritació en la pell, poden produir greus malalties parasitàries o infeccioses en el gos, com l’ehrlichiosis canina. Per això, és fonamental mantenir a ratlla a aquests paràsits amb productes específics i eficaços per a cans, que a més siguin respectuosos amb la pell de l’animal.
2. Problemes en la pell del gos per al·lèrgia
La pell del ca pot presentar problemes, com a pruïja (petits grans) i altres irritacions o rojors a causa d’al·lèrgies alimentàries o a agents externs, com el pol·len.
La dermatitis atòpica és la patologia de la pell d’origen al·lèrgic més habitual entre els cans. Els símptomes que alerten d’aquesta malaltia en el gos són: picor, pruïja, enrogiment i sequedat.
L’al·lèrgia al pol·len, la picada d’insectes i determinats aliments són els causants habituals que desencadenen aquesta patologia en la pell canina.
Una alimentació rica en àcids grassos i els pinsos hipoal·lergògens ajuden als gossos amb problemes de pell
Una alimentació rica en àcids grassos (Omega 3 i 6) amb pinsos hipoal·lergògens i una higiene adequada del gos afavoreixen que els cans que pateixen aquesta malaltia crònica tinguin els símptomes sota control.
3. Cops que deixen petjada en la pell del gos
Cops, cremades, atropellaments o accidents domèstics tenen conseqüències per a la pell del gos. Segons la mena de lesió de què es tracti i la seva gravetat, el tractament consistirà en l’ús d’antisèptics, apòsits, antibiòtics o pomades antiinflamatòries, que prescriurà el veterinari.
“Els traumatismes en els gossos solen produir-se en l’àmbit domèstic”, assegura María Victoria Acha, veterinària. La cuina és un dels llocs de la casa on els cans, sobretot si són cadells, poden sofrir accidents que els provoquin cremades, corts i cops que afectin la pell.
Per això, és recomanable evitar l’accés als llocs on l’animal pot resultar accidentat i sofrir lesions dermatològiques.
4. Tumors i quistos en la pell dels gossos
Els tumors cancerígens en la pell (carcinoma), quistos sebáceos, adenomes (similar a una berruga) o els melanomes (taques en la pell) “són afeccions dermatològiques habituals en el gos”, explica Imanol Sagarzazu, veterinari i dermatòleg. Els gossos majors, a partir d’11 anys, són més propensos a patir aquest tipus de patologies dermatològiques.
Les conseqüències són inflamació, cúmul de líquid o greix en el seu interior, enrogiment o enfosquiment de la pell. Per això, requereixen tractament específic, segons el cas i grau de gravetat que el veterinari determini.
5. Malalties internes afecten la pell canina
Les malalties metabòliques, com la diabetis, també es reflecteixen en la salut de la pell del gosSi òrgans vitals com el fetge del gos estan malalts, la pell reflecteix l’estat interior del ca a través del seu color o textura. Malalties metabòliques, com la síndrome de Cushing, la diabetis en el gos i l’hipertiroïdisme també afecten la salut de la pell canina, la qual cosa es pot traduir en úlceres, nafres i cicatrització dificultosa de les ferides.
Aquest tipus de malalties metabòliques són més habituals en gossos majors – a partir dels 11 anys-.
Tres pautes senzilles perquè el gos tingui la pell sana
Alguns consells ajuden al fet que el ca mantingui la seva pell en forma.
- La desparasitación externa del gos per a evitar puces i paparres.
- Els banys amb productes adequats i amb la freqüència necessària, perquè l’excés d’aigua i sabó també pot danyar la pell i desequilibrar el seu pH.
- Les ferides mal curades suposen una porta oberta per a infeccions en la pell, per la qual cosa és recomanable netejar-les i evitar que el gos es llepi.
Determinades races canines tenen major predisposició genètica a patir problemes dermatològics, com l’al·lèrgia o la dermatitis atòpica. Les pròpies característiques físiques de determinades races, que tenen plecs en la pell, com el cas del shar Pei o el buldog, es converteixen en un punt feble d’aquests cans.El frec que es produeix amb l’arrugues de la pell provoca irritacions i és un brou de cultiu per a l’acumulació de bacteris que poden causar infeccions.Chow chow, west highland terrier i el beagle són altres races que precisen especials cures dermatològiques per a evitar al·lèrgies, picor o irritacions.Un pinso de qualitat i una higiene adequada són qüestions que els amos d’aquestes races poden tenir en compte per a mantenir sana la pell dels seus animals.
