Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Mascotes > Gossos

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Microxip, útil per localitzar a l’animal perdut

El microxip permet trobar a milers de gossos, gats i fures que cada any s'extravien a Espanya, a més de lluitar contra l'abandó

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 17 de Octubre de 2012

A Espanya, el microxip caní es va implantar per primera vegada a Catalunya, a la fi dels anys vuitanta. El registre dels animals de companyia amb microxip (gos, gat i fura) es gestiona a través de les comunitats autònomes. La seva funció és evitar els extraviaments, però també els abandons. En aquest article s’explica com el microxip permet localitzar a l’amo del gos o gat, de quina manera millorar la seva eficàcia i els seus punts flacs, així com la necessitat d’identificar a l’animal, ja que és obligatori en totes les comunitats autònomes, i fins i tot, existeix un sistema comú de cerca en la Unió Europea.

Imatge: thomaspetermueller

El microxip permet localitzar a l’amo del gos o gat

El microxip té la grandària d’un gra d’arròs i s’instal·la sota la pell del gos, gat o fura

El microxip és un petit dispositiu electrònic, de grandària similar a un gra d’arròs. El seu cost ronda els 30 euros, encara que no hi ha una tarifa unificada, i està preparat per introduir en ell un codi alfanumèric que permeti accedir a la informació del propietari del gos, que s’emmagatzema en una base de dades.

El microxip s’implanta de manera subcutània, sota la pell del coll del gos, gat o fura. D’aquesta forma, si l’animal es perd, és possible llegir les dades amb un aparell similar al que s’utilitza en les tendes per llegir els codis de barres. Aquest sistema permet localitzar a l’amo de l’animal amb més facilitat.

Una vegada que el propietari de l’animal avisa de la seva pèrdua al registre o arxiu on estigui inscrit, cal esperar al fet que arribi l’avís de localització, amb el nombre del microxip del gos, gat o fura. Amb aquest codi, es localitza el número de telèfon i adreça de l’amo, per alertar-li de la troballa de la seva mascota.

En cas d’abandó o pèrdua, el microxip és la millor eina per localitzar als amos i aconseguir que l’animal torni a casa. No ocorre el mateix quan es roba a la mascota i s’oculten les dades del microxip perquè els seus amos no la recuperin.

Com millorar l’eficàcia del microxip

La finalitat del microxip és facilitar la recuperació d’un gos perdut i la lluita contra l’abandó d’animals. Però s’ha aconseguit complir aquests dos objectius? Segons Leire Jiménez, veterinària de la Societat Espanyola d’Animals i Plantes (SPAP), “en general, el microxip compleix aquests objectius“. Encara que matisa: “Un 5% dels gossos que arriben al nostre alberg no torna amb els seus amos perquè, entre altres coses, les dades que figuren en l’arxiu o registre d’animals de companyia no estan actualitzats”.

Solament en la Comunitat de Madrid, el microxip va permetre trobar a 13.400 gossos i gats en 2011

Perquè el microxip compleixi la seva funció de manera eficaç, la veterinària creu necessari millorar diversos aspectes: els amos han d’actualitzar la seva informació de contacte, quan canviïn d’adreça o de telèfon, i avisar en la base de dades del microxip si el gos es perd. No obstant això, malgrat els aspectes millorables, solament en la Comunitat de Madrid, la identificació de gossos i gats amb microxip va permetre recuperar a 13.400 animals en 2011. El nombre de gossos i gats censats amb microxip en 2012 en la base de dades de la Comunitat de Madrid és de 800.000.

En el cas d’Astúries, el president del Col·legi de Veterinaris, Armando Solís, assenyala que hi ha 146.305 gossos, gats i fures registrades. Quant als animals perduts amb microxip, es recuperen un 80%. Per la seva banda, segons dades de l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC) elaborat pel Col·legi de Veterinaris de Catalunya, en aquesta comunitat hi ha 931.355 animals de companyia (gossos, gats i fures). L’any 2011, l’AIAC va rebre i va gestionar un total de 5.636 trucades sobre animals oposats amb microxip. D’ells, els seus propietaris van recuperar a 3.442, és a dir, un 61%.

Punts flacs del microxip

La falta d’un registre d’identificació d’animals de companyia únic i de caràcter nacional ralenteix i dificulta la possibilitat de trobar al seu amo. Si l’animal es perd en una comunitat autònoma diferent a la comunitat on està registrat el seu microxip, en aquest segon territori no es té constància de les dades.

A més, “molts amos d’animals ignoren que han de notificar la pèrdua del seu animal en la base de dades de la comunitat autònoma on està registrat el microxip, perquè quedi constància i s’agiliti el tràmit de cerca de l’amo”, comenta Jiménez.

El telèfon de la base de dades figura en la targeta que el veterinari lliurament al propietari de l’animal després de col·locar-li el microxip. Aquest especialista també pot facilitar-nos el telèfon del registre d’identificació.

Identificar a l’animal és obligatori en totes les comunitats

Les lleis de protecció autonòmiques obliguen a identificar als animals de companyia, amb microxip o amb tatuatges

La identificació de l’animal de companyia és obligatòria en totes les comunitats autònomes, encara que en unes es realitza amb microxip i en unes altres, amb un tatuatge en la cara interna de l’orella de l’animal. L’obligatorietat de la identificació del gos, gat i fura (els tres mamífers que, de moment, es consideren animals de companyia a Espanya) es recull en les lleis de protecció animal de caràcter autonòmic, si ben cadascuna té les seves especificacions: mentre que en unes és obligatori la identificació de gossos i gats (Catalunya), en unes altres solament està reglat per als gossos, com és el cas d’Astúries.

El fet que l’animal no estigui identificat, ja sigui amb microxip o amb tatuatge, pot comportar diferents sancions, que varien a cada regió. Si l’absència d’identificació es considera una infracció lleu, com en la Comunitat de Madrid, la sanció ascendeix a 300 euros. A Andalusia, on es considera greu, la sanció pot ascendir fins als 2.000 euros.

D’altra banda, la Xarxa Espanyola d’Identificació d’Animals de Companyia (REIAC) és un arxiu de dades amb els codis dels microxips de totes les comunitats autònomes espanyoles. Amb aquest arxiu es facilita la localització d’un gos que es perd en una regió diferent a la comunitat on viu.

Un sistema comú de cerca en la Unió Europea

Fora de les nostres fronteres, en la resta d’Europa també es compta amb una base de dades per a tot el continent, Europetnet. Aquesta consisteix en un grup d’associacions que comparteixen els registres d’identificació de tots els animals de companyia que tenen microxip.

Si el nostre animal es perd en algun país de la Unió Europea, es pot introduir el nombre de microxip a la pàgina web d’Europetnet per obtenir una llista de les entitats on ha estat l’animal des del moment de la seva pèrdua.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions