Per als amos d’animals resulta molt dur pensar que el seu animal ha mort o arrossega greus seqüeles a causa de l’actuació inadequada del veterinari. En aquests casos, els propietaris de l’animal intenten esclarir la situació, no ja per obtenir una recompensa econòmica, sinó una compensació moral pel dolor causat per la mort del seu animal. Provar una suposada negligència veterinària no és fàcil. Com en altres professions, hi ha corporativisme. No obstant això, en el Col·legi Oficial de Veterinaris, existeix un Comitè deontològic que s’encarrega d’investigar les presumptes negligències.
És un encert i un suport per als clients de les clíniques veterinàries la creació d’un organisme en el Col·legi Oficial de Veterinaris de Madrid, que vetlli pel benestar dels animals que s’atenen en les clíniques. I és que al col·lectiu veterinari li interessa que les actuacions dels seus col·legues siguin correctes, responsables i transparents.
Enfront d’una negligència, cal denunciar la situació en el Col·legi Oficial de Veterinaris.
si es demostra que l’actuació del veterinari no ha estat correcta, el perjudicat té dret a una compensació econòmicaPer fer-ho, és recomanable aportar un informe escrit sobre l’ocorregut, així com qualsevol tipus de proves; informes emesos pel veterinari que va atendre a l’animal, la factura del , cost del tractament, així com fotografies o testimonis que ajudin aconfirmar la versió del presumpte damnificat. En aquest sentit, Manuel Muñoz, advocat, recomana aportar: “un informe de dos veterinaris, o per la Facultat de Veterinària, qui a la vista dels antecedents i previ examen (autòpsia de l’animal) , certifiquin les causes de la mort, o seqüeles com a conseqüència d’una incorrecta actuació del veterinari”.
En cas que no es quedi conformi amb el veredicte que emet el Comitè Deontològic del Col·legi Oficial de Veterinaris, es pot consultar el cas amb l’assessoria jurídica d’alguna organització de consumidors. Algunes associacions de protecció animal també compten amb gabinets jurídics que assessoren, normalment de manera gratuïta, a les persones que necessiten els seus serveis en temes relacionats amb la tinença d’animals domèstics. D’altra banda, les assegurances per a animals cobreixen, en ocasions, els costos dels tractaments veterinaris. Així que convé informar-se sobre si és el cas de la pòlissa contractada.
Compensació econòmica
En cas que es demostri que l’actuació del veterinari no ha estat la correcta, el perjudicat té dret a una compensació econòmica. En principi, es poden reclamar els costos derivats del tractament veterinari. Però també es pot sol·licitar una compensació pels danys morals.
Enfront d’una negligència, cal denunciar la situació en el Col·legi Oficial de VeterinarisNo és habitual, però pot ser que l’animal mori, com a conseqüència d’una mala praxi. Encara que, per desgràcia, no es pugui recuperar a l’animal una vegada mort, és lògic que hi hagi una compensació econòmica, amb la finalitat de rescabalar, en part, el dolor provocat per la situació.
Les negligències, a més de les clíniques veterinàries, poden estar derivades de la contractació d’altres serveis com: residència d’animals, perruquería, o transport. En aquests casos, també es poden denunciar. En algunes associacions de protecció animal compten amb una assessoria jurídica, que pot orientar sobre els passos a seguir per formalitzar la denúncia en aquests casos.
El que diu la Llei
El Codi civil recull les normes de responsabilitat professional que regeixen activitats com la pràctica de la veterinària i diu el següent:
“Queden subjectes a la indemnització dels danys i perjudicis causats els que en el compliment de les seves obligacions incorreguessin en dol, negligència o morositat i els que de qualsevol manera contravinguessin el tenor d’aquelles”.
Aquesta responsabilitat dimana, en general, segons Manuel Muñoz, advocat, “no d’una actuació guiada per la intenció de danyar, sinó d’una negligència o d’una forma d’actuar que comporti oblit o menyspreu dels més elementals coneixements o regles de l’art de guarir”.
Mort de l’animal
La negligència pot tenir com a conseqüència la mort o una lesió irreversible en l’animal, per la qual cosa es té dret a una indemnització. Si no s’arriba a un acord en aquest sentit per la via amistosa, caldrà dur a terme una reclamació formal.
Cal distingir entre l’actuació d’un veterinari particular d’un altre que pugui estar integrat o formi part d’una societat d’atenció veterinària. En aquest últim cas, la reclamació ha de formalitzar-se contra el centre o la societat de la qual formi part el veterinari, així com contra el veterinari que hagi atès el cas concret de l’animal. En el cas que es tracta de centres o societats privades, es pot denunciar el fet davant la conselleria corresponent de la comunitat autònoma a la qual pertanyi.
Enfront d’una negligència veterinària, cal denunciar en el Comitè Deontològic del Col·legi Oficial de Veterinaris.
Aportar la major quantitat d’informació possible sobre el cas.
Consultar si la pòlissa d’assegurances contractada cobreix el tractament veterinari.
En el cas de produir-se negligències derivades de la contractació d’altres serveis, també es pot denunciar. Algunes associacions de protecció animal compten amb assessoria jurídica, que orienta sobre aquest tipus de casos.
A la reclamació de la compensació econòmica per les despeses del tractament mèdic, es pot afegir una compensació pels danys morals derivats de la situació.
És lògic que el dolor que provoca la mort o malaltia del nostre animal pugui fer-nos confondre la situació amb una negligència, que en realitat no existeix. Per això, és recomanable no actuar sense la certesa que s’ha comès una negligència.
