Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Mascotes > Gossos

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quan qui rep la fisioteràpia és la teva mascota

Els amos d'animals els porten cada vegada amb més freqüència a aquest tipus de teràpies, mentre veterinaris i fisioterapeutes no es posen d'acord en de qui és la competència professional

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 16 de Gener de 2020
Perro mascota fisioterapia Imatge: Mylene2401

La fisioteràpia veterinària va estar al principi relacionada amb els animals de competició. Però amb el pas del temps, aquesta disciplina ha anat desenvolupant múltiples aplicacions per a tot tipus d’animals, tant grans (sobretot cavalls), com a petits (gossos i gats) o exòtics, en processos postoperatorios i en el tractament de dolències de diversa índole. Veterinaris i fisioterapeutes atenen aquestes necessitats, però no sense polèmica: si els primers acusen als segons d’intrusisme professional, el col·lectiu de fisioterapeutes defensa la col·laboració entre tots dos per a un tractament integral de l’animal. En les següents línies, t’expliquem si la fisioteràpia pot ser una opció per a la teva mascota i les raons que els uns i els altres esgrimeixen en aquesta controvèrsia.

El primer, un aclariment: parlem de fisioteràpia, no de massatges relaxants perquè el teu gos o gat sigui més feliç —que pot ser que també apreciï—. La teràpia física, per la seva banda, es recomana sempre que existeixi una dolència física que requereixi d’aquests tractaments per recuperar la mobilitat o funcionalitat prèvia. “Després d’una operació quirúrgica que requereixi un procés de rehabilitació, en dolències cròniques que afecten als animals, com l’artritis, o en problemes osteoarticulares o musculars, on aquestes teràpies poden aplicar-se per no haver de deixar-ho tot a l’albur dels medicaments”, explica Felipe Vilas, president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Madrid.

La fisioteràpia, per tant —i igual que ocorre amb les persones—, “està indicada en disfuncions de l’aparell locomotor, tant a nivell preventiu (i evitar així possibles lesions), com una vegada que s’han produït aquestes, per ajudar en la seva recuperació i readaptació”, sosté Carlota Franco, fisioterapeuta i presidenta de l’Associació Espanyola de Fisioteràpia aplicada en Animals (AEFA). Encara que els beneficis varien segons el tipus de dolència, es podria dir que, en general, aquestes teràpies “escurcen els temps de recuperació, milloren la cicatrització dels teixits, eviten les recaigudes i no comporten la utilització de tècniques invasives, per la qual cosa són millor tolerades per l’usuari”, afegeix Franco.

De la mateixa manera, la fisioteràpia veterinària pot ser una opció per tenir en compte  amb la finalitat de  millorarla qualitat de vida d’aquells animals en edats avançades.

Perro necesita fisioterapia
Imatge: Counselling

El cost d’aquests tractaments és un factor que haurem de tenir en compte, si ben est varia molt depenent del tipus d’animal que la rebi: per als animals petits o exòtics, se situa entre 45 i 90 euros per sessió, mentre que en el cas dels cavalls el  preu fluctua entre els 60 i els 150 euros.

Veterinaris o fisioterapeutes

Com saber quin és el millor professional perquè cuidi del nostre animal? D’una part, els veterinaris parlen d’intrusisme professional, mentre els fisioterapeutes defensen la col·laboració entre ambdues professions com a manera idònia de garantir el millor tractament, sense que això signifiqui excedir-se en les seves competències. Així, per a Franco, “és la retroalimentació recíproca de tots dos professionals la que comporta l’èxit en el tractament”. El propi Consell General de Col·legis de Fisioterapeutes afirma, en un comunicat emès al desembre passat, no realitzar el diagnòstic dels animals, que és “competència específica dels veterinaris. No obstant això, el nostre paper bàsicament se centra a analitzar i millorar les diverses alteracions de la mobilitat animal que condueixen a una pèrdua funcional”.

En aquest comunicat, asseguraven també que el professional veterinari no està format en Fisioteràpia, alguna cosa que rebutja el president dels veterinaris madrilenys, qui argumenta que el seu pla d’estudis sí inclou “l’aplicació d’una sèrie de tècniques i mitjans per a la rehabilitació i recuperació dels animals, que tenen una fisiologia diferent a la de l’home, que el fisioterapeuta no coneix”. I posa una comparació: el veterinari, sosté Vilas, “és qui opera en els animals, però no se’ns ocorreria mai dir que podem operar en humans. Intervenim als gossos de cataractes, però mai ho faríem amb una persona”.

Però què diu la llei? Els uns i els altres es remeten a la Llei d’Ordenació de Professions Sanitàries (LOPS), encara que cada gremi la interpreta d’una manera diferent. Per als veterinaris, la norma limita la fisioteràpia als tractaments amb persones, mentre que, per als fisioterapeutes, insta a la col·laboració entre branques sanitàries, “a través d’acords i pactes des d’una perspectiva no conflictiva, sinó cooperativa i transparent”. La realitat és que ambdues professions poden accedir a la formació necessària en aquest tipus de consultes, especialitzant-se a través de diferents programes de postgrau impartits per institucions públiques o privades.

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions