El maltractament a un gos és, a més d’un comportament lamentable i cruel, un delicte castigat per la llei a Espanya. Els cans que sofreixen abusos físics o psicològics poden mostrar senyals que adverteixin que estan sent sotmesos a maltractaments: aprendre a reconèixer els símptomes de la violència en l’animal és una bona forma de millorar la protecció i el comportament responsable que mereixen els gossos.
Un total de 109.074 gossos van ser abandonats a Espanya, solament en 2010, segons l’estudi Fundació Affinity sobre abandó d’animals de companyia.
Per a un gos maltractat, qualsevol soroll pot ser motiu de pànicMentre que la Guàrdia Civil va cursar un total de 13.004 denúncies relacionades amb el maltractament a animals en 2011, i prop d’un centenar de persones (97) van ser detingudes o imputades al nostre país per comportaments cruels contra els animals aquest mateix any.
El Codi Penal protegeix als gossos enfront del maltractament, i tipifica com a delicte les conductes abusives contra els “animals domèstics i amansados”. Els qui abusin d’un gos, poden ser castigats amb entre tres mesos i un any de presó.
La desconfiança: primer senyal de l’abús sobre el gos
La desconfiança cap a les persones,especialment cap a aquelles no habituals en el seu entorn, és una dels primers senyals que revelen que un gos pot estar sofrint abusos, físics o psicològics, per part del seu amo. La incapacitat de relacionar-se és una anomalia en una animal de rajada com el gos.
La por que experimenta un gos davant les situacions de crueltat pot explicar que certs animals maltractats sentin temor a l’hora de sortir al carrer: qualsevol soroll pot ser motiu de pànic. La falta d’activitat física, la tristesa o una actitud depressiva poden estar així mateix avisant que l’animal sofreix episodis de violència .
La capacitat de jugar és una de les característiques que defineix a un gos sa i feliç. Un animal que, per contra, mostra recels quan se li proposa una activitat lúdica o que, fins i tot, dona signes de no saber jugar, són situacions que poden estar avisant que el gos està sofrint maltractaments.
Por a certs objectes, com l’escombra
Vigilar la reacció de la nostra mascota cap a certs objectes quotidians és una altra forma de detectar possibles maltractaments soferts per l’animal. Un gos que fuig espaordit, gruny o s’amaga davant utensilis de neteja com una escombra o la fregona és probable que hagi estat copejat amb un objecte similar en el passat.
La persona que adopta un gos que ha sofert agressions físiques ha de considerar la possibilitat que, per por, el ca pugui atacar quan li vegi amb un objecte que li recordi al que va ser utilitzat per maltractar-li. Una ràpida visita al veterinari davant qualsevol situació de temor que pugui presentar-se, li guiarà en aquest aspecte.
La solitud del ca com a forma de maltractament
La solitud extrema és una forma, en ocasions, poc evident de maltractament a un gos. El ca és un animal de rajada, que precisa de les relacions socials i els llaços que s’estableixen entre els diferents éssers del seu entorn per desenvolupar-se d’una manera sana. Un gos privat del contacte amb persones i altres gossos, per tant, sofreix: experimenta un dolorós aïllament. El dany que provoca la solitud abusiva en el gos s’aguditza quan la víctima és un cadell o un ca de poca edat.
Un gos que ha patit una solitud perllongada és possible que experimenti una dependència excessiva cap a la seva nova família. És habitual que el ca senti terror davant la possibilitat de quedar-se solament de nou. Aquest temor a l’abandó és el que els veterinaris denominen ansietat per separació. Un gos que sofreix aquest trastorn sol perseguir d’una manera anòmala a l’amo quan adverteix que aquest es prepara per sortir de casa.
Distingir l’abús al ca: senyals físics
Per reconèixer a un gos que sofreix maltractament corporal per part del seu amo, el primer pas és buscar senyals físics sobre el seu cos: les lesions, ferides o cicatrius anòmales poden estar avisant de l’existència d’una situació d’abús.
Una palpació manual del cos de l’animal ens pot ajudar a advertir senyals de violència.
Un gos que fuig o gruny davant una escombra és probable que hagi estat copejatL’exploració de la pell del gos ha de fer-se de forma més detinguda a les zones del coll i en els malucs i zones posteriors: si es detecten absència de pèl o nafres, pot ser un avís que el gos ha sofert lesions o ha estat lligat llargs períodes de temps.
La desconfiança és una dels primers senyals que revelen que un gos pot estar sofrint abusos.
La falta d’activitat física, la tristesa o una actitud depressiva poden estar avisant que un animal sofreix episodis de violència.
Tingui en compte que a un gos sa i feliç li agrada jugar. Un animal, per contra, que mostra recels quan se li proposa una activitat lúdica pot estar sent maltractat.
El temor a l’abandó, o a allunyar-se de l’amo, caracteritza al gos que ha patit l’aïllament extrem: és l’anomenada ansietat per separació.
Una palpació manual del cos de l’animal ens pot ajudar a advertir possibles senyals de violència
