Qui temi la mort del seu gos o gat, o ja ha experimentat l’amarg dolor que aquest trist moment implica, ha de saber que no està sol. Vuit de cada deu persones admeten sentir una forta tristesa davant la pèrdua de la seva felino o ca. Els científics reconeixen que aquesta pena pot ser tan profunda com la qual s’experimenta quan mor un familiar proper. Però, per què se sofreix tant davant la mort d’un gos o gat? A continuació s’aporten sis consells que es poden seguir per poder portar l’angoixa que genera la pèrdua d’un amic pelut.
1. L’adeu a un gat o gos dol
La pèrdua d’un ca o felino pot doldre tant com la mort d’un familiar humà proper. És la conclusió de l’estudi “Recolzo per a propietaris de mascotes afligits”, realitzat per la Universitat de Nou Mèxic (EUA) i publicat en la revista científica Perspectives in Psychiatric Care. El motiu? L’amor que gossos i gats senten pels humans és enorme i recíproc per a moltes persones.
Els qui afronten la mort d’una mascota necessiten comprensió i un entorn de suport per assumir la defunció del seu amic pelut. “La unió que existeix entre persones i cans i felinos pot tenir un impacte important en la seva salut mental i física: la mort d’un animal volgut provoca un dolor comparable amb l’experimentat durant la pèrdua d’un familiar”, afirma Paul Clements, el coordinador d’aquesta recerca.
La profunda pena que causa en els humans la mort d’un gos o gat ha estat corroborada per un estudi dut a terme per la revista científica Family Process, especialitzada a analitzar les relacions en les famílies. “Per a algunes persones, la pèrdua de la seva mascota pot causar un dolor tan profund com el qual produeix la mort d’un membre de la seva família”, conclou una recerca realitzada per l’equip de la publicació que també revela que el 85% de les persones admeten haver patit un fort dolor emocional després de la defunció dels seus cans i mininos. Però, com trobar ajuda per assumir aquesta pèrdua?
2. Sentir-se trist, amb dret
Ocultar el dolor que es pateix davant la mort d’un gat o gos no és una bona idea, recorden els experts. Es corre el risc que l’angoixa romangui, ja que la pena s’enquista com més es fa per reprimir-la. Tenir l’oportunitat de sentir-se trista, i d’expressar-ho, és una ajuda essencial per afrontar la pèrdua del ca o felino de la manera més saludable possible. No és senzill, però és crucial donar-se a un mateix l’oportunitat de sentir-se apesarat i de plorar.
3. Recordar bons moments
Igual d’important que donar-se a un mateix l’oportunitat de sentir-se trista és recordar els bons moments que s’han passat amb el pelut company. L’amargor no ha de ser l’únic sentiment que expressi el record del gos o gat. Tan important és manifestar la tristesa com rememorar els molts bons moments compartits amb ells.
4. Guardar records del gos o gat
Els objectes poden fer que els bons moments viscuts junts tornin a la ment: el seu bol, collaret, el seu peluix favorit. Una vegada que s’estigui preparat, pot ajudar reunir algunes de les seves pertinences, en una borsa o prestatgeria.
Aquests objectes personals del ca o felino poden servir per reduir el sentiment de desolació. Però, ull! No cal caure en el fetitxisme. Aquest article no és el gat ni l’estimat gos. Atribuir a aquests objectes la capacitat de substituir a la mascota desapareguda perllongarà de manera innecessària el dolor.
5. No cal culpar-se per la mort de la mascota
Encara que és freqüent, no cal culpar-se per la defunció del ca o felino. Quan la mort és conseqüència d’un accident o malaltia, és habitual sentir-se culpables. Els accidents existeixen, i parlar d’ells en termes de culpabilitat és alguna cosa molt espinós que pot provocar un innecessari dolor, encara major que el sofert per la pèrdua del pelut amic.
6. Qui m’ajuda?
No és convenient castigar-se. Si un no es creu capaç d’afrontar solament la mort del gat o gos, cal demanar ajuda! Acceptar la mort no és una tasca senzilla, per la qual cosa és recomanable acudir a un especialista si no s’aconsegueix superar-ho.
- Segueixi a Eva San Martín en Twitter
