La tos de les gosseres és una malaltia canina de caràcter víric el principal símptoma del qual és la tos seca. La millor forma de prevenir-la, és la vacunació del gos als sis mesos d’edat. A més, la revacunació anual és fonamental per mantenir a ratlla la tos de les gosseres, sobretot, en cans que acudeixen a residències canines o estan en contacte amb molts gossos de manera habitual. En aquest article s’explica què és, com prevenir i com tractar la tos de la gossera en cans.
Tos de les gosseres, què és i com allunyar aquesta malaltia?
La tos de la gossera és similar al refredat en persones, encara que no és perillosa sí resulta contagiosa entre cans
El curiós nom de la malaltia anomenada tos de les gosseres prové del fet que els centres d’adopció d’animals, on es concentren un gran nombre de cans, és el brou de cultiu ideal per contreure aquesta tos. Aquesta dolència es pot equiparar en persones a un catarro o una grip, encara que no és del tot igual.
No obstant això, “encara que la tos de la gossera no revesteix gravetat, sí és contagiosa”, explica el veterinari José Luis Torres, de la Societat Protectora de Plantes i Animals de Madrid. Per això convé detectar-la a temps i tractar-la com a precisa.
La tos seca i intensa és el principal símptoma d’aquesta malaltia canina. L’expectoració que experimenta el gos és tan intensa que pot expulsar escuma blanca per la boca i vomitar de manera esporàdica. No obstant això, els vòmits del ca no són un símptoma propi de la tos de les gosseres. Ana Cameno, veterinària, explica sobre aquest tema:
“El que ocorre és que la tos intensa provoca que l’animal vomiti, però no significa que el gos tingui també problemes en l’estómac.”
La tos de les gosseres pot presentar-se amb símptomes lleus; sense febre o amb tos moderada. En aquests casos, la malaltia remet sense necessitat de tractament. No obstant això, en altres ocasions el gos té febre i cúmul de flegmes color verdós, a més d’una persistent tos seca. Enfront d’aquest quadre clínic, el veterinari ha d’aplicar un tractament que ajudi al fet que els símptomes remetin.
El meu gos pateix la tos de les gosseres, què faig?
Els antibiòtics i xarops contra la tos solen ser els medicaments receptats pels veterinaris per tractar la tos de les gosseres. El tractament d’aquesta malaltia és de caràcter simptomàtic. És a dir, cada gos que pateix aquesta patologia presenta uns senyals diferents i, per tant, precisa una medicació diferent.
Una vegada que comença el tractament del gos que pateix la tos de les gosseres l’habitual és que els símptomes remetin en una setmana. Hi ha gossos que precisen, a més, antibiòtics, antiinflamatorios o contra la tos. En qualsevol cas, si el gos malalt conviu amb altres cans, cal procurar aïllar-li de la resta, perquè es tracta d’una malaltia contagiosa. La tos de les gosseres es transmet a través dels bacteris que el gos expulsa per la boca en tossir.
Prevenir la tos de les gosseres: vacunar
Els gossos poden evitar la tos de la gossera amb vacunes anuals, especialment si van a quedar-se en residències caninesLa vacuna contra el virus de la tos de les gosseres és la forma més efectiva de combatre aquesta malaltia. L’habitual és que aquesta vacuna s’apliqui al gos amb sis mesos d’edat i se li revacune cada any.
“La revacunació anual és important, sobretot, en el cas de gossos que pateixin cardiopaties, afeccions pulmonars de caràcter respiratori o que hagin de passar una temporada en llocs com les residències d’animals, on estan en contacte amb molts gossos”, explica Inmanol Sagarzazu, veterinari.
L’època en què la tos de les gosseres afecta més als cans és a la tardor i hivern. El fred pot frenar l’activitat de les defenses del gos i és llavors quan el virus que provoca la tos de les gosseres ataca l’organisme del ca. En les èpoques en les quals es presenta un brot d’aquesta malaltia, es poden atendre en una clínica veterinària entre dos i tres casos diaris, explica Sagarzazu.
“Hi ha amos que no vacunen als seus gossos contra aquesta patologia i, per això, tenim èpoques de l’any amb bastant incidència de la tos de les gosseres”, comenta. Però, a part d’aquests moments puntuals, no és una malaltia que s’atengui de manera habitual en les clíniques.
Els albergs d’animals, on viuen junts gran quantitat de gossos, els casos de tos de les gosseres es multipliquen quan hi ha un brot de la malaltia. Segons Torres, és “possible detectar al voltant de 30 casos de la malaltia quan hi ha un brot” en aquests centres.
I és que, quan conviuen molts gossos junts, com és el cas d’un alberg d’animals o una residència canina, aquesta malaltia pot expandir-se amb més facilitat. “Ja que, encara que no revesteix gravetat, sí és contagiosa”, afegeix el veterinari.
Determinades pautes per part dels amos del gos que pateix tos de les gosseres ajuden al fet que el ca es recuperi de la malaltia.
Evitar fumar a casa ajuda al fet que el gos no tingui la gola irritada i li provoqui més tos.
Respirar vapor amb essència d’eucaliptus o menta també alleuja les molèsties provocades per la tos en el ca. La manera de fer-ho és col·locar una cassola amb aigua molt calenta amb essències d’aquestes herbes. El vapor que emana de la cassola en el lloc on el gos sol dormir ajudarà a calmar la seva tos.
L’exercici físic no és recomanable per a un gos que sofreix tos de les gosseres. “L’aire que travessa ràpid la gola a causa de la respiració accelerada, conseqüència de l’exercici físic, irritarà les vies respiratòries i provocarà més tos en el gos”, explica Sagarzazu.
El collaret en el coll del gos a l’hora del passeig també pot provocar irritació en la gola del gos. Un truc per alleujar les molèsties que pot causar és substituir-ho per un arnés o per un mocador subjecte al coll, on poder enganxar la corretja del ca.
El gos es pot banyar mentre està convalescent de la tos de les gosseres, però és fonamental assecar-ho molt bé. En cas que es mulli amb la pluja també s’ha d’eliminar molt bé la humitat del pelatge del ca.
