Consells per a reduir la nostra contaminació digital

Segons l’ADEME (French Agency for Ecological Transition-Agència Francesa de Transició Ecològica), Greenpeace i The Shift Proyect, aquestes són algunes de les xifres més destacades de la nostra empremta digital:

• El món digital representa el 4% de les emissions d’efecte d’hivernacle o 1,5 vegades més que el transport aeri. I si fos un país, seria el tercer consumidor mundial d’electricitat.
• Fabricar un ordinador suposa 240 quilos de combustibles fòssils + 22 quilos de productes químics + 1,5 tones d’aigua.
• Els emails professionals d’uns 100 empleats durant un any contaminen igual que 13 viatges amb avió entre París i Nova York.
• Veure vídeos en streaming suposa l’emissió de 300 milions de tones de CO₂ per any, la mateixa quantitat que s’emet a Espanya en un un any.

Tots els usuaris podem reduir les emissions de CO₂ produïdes en l’entorn digital tan sols amb canviar alguns petits hàbits. Aquesta llista de conductes sostenibles pot ajudar-nos a aconseguir l’assoliment:

• Prendre consciència. El primer pas és reconèixer que amb les nostres accions en l’entorn digital generem un impacte mediambiental.
• Comprar productes energèticament eficients. L’etiquetatge energètic és una eina molt pràctica que pot ajudar a l’elecció dels aparells.
• Utilitzar el correu electrònic de manera responsable. Cal evitar enviar comunicacions quan no siguin necessàries (per exemple, l’opció “respondre a tots”). També és important restringir l’enviament d’imatges i, especialment, vídeos. Si ho fem, millor en format comprimit o en grandària petita (si pot ser amb extensions JPG i GIF, que permeten reduir la grandària de la imatge —pel que pes menys— sense que això influeixi en la seva qualitat).
• Buidar la carpeta de paperera del correu. Això inclou donar-se de baixa de les subscripcions i newsletters que no siguin interessants.
• Tancar les pàgines web després d’haver-les visitat. Així s’evita el trànsit de dades innecessari després de consultar la pàgina.
• Triar cercadors “sostenibles”, que compensin les emissions amb accions mediambientals i utilitzin energies verdes en els seus servidors. Ecosia, Give Water, Ekoru o Ecogine són alguns exemples.
• Activar l’estalvi energètic en els dispositius digitals i apagar-los quan ja no s’usen; també mentre dormim. Una altra opció és activar la ‘manera avió‘ de telèfons i tauletes durant el somni. Així impedim el trànsit de dades i el consum digital.
• Reparar abans que comprar. Si no és possible, reciclar adequadament en els punts habilitats.
• Donar una segona vida als dispositius digitals. Quan no s’usin poden regalar-se o vendre’s.

La intel·ligència artificial (IA) té una rellevant petjada de carboni. Cada vegada que s’executa un algorisme nou, el consum energètic es dispara. “La intel·ligència artificial està cobrant una gran importància en el desenvolupament tecnològic. I, no obstant això, és una gran consumidora d’energia. Coses com l’entrenament d’algorismes, la gestió de gran quantitat de dades, la cerca d’un altíssim nivell de precisió en les prediccions, entre altres, són operacions que requereixen de molta complexitat computacional i, per tant, comporten molt consum energètic”, explica Coral Calero, catedràtica de la Universitat de Castella-la Manxa.

“Per exemple, per a entrenar el GPT-3 (un model d’intel·ligència artificial que pot generar text de manera autònoma), s’estima que la petjada de carboni va ser similar a conduir un cotxe de gasolina durant un milió de quilòmetres”, afegeix Gonzalo Ruiz de Villa, de l’empresa GFT, especialitzada en transformació digital.

Els algorismes verds o Green IA proposen un canvi de model que permet un menor consum energètic aplicant aquesta tecnologia (equilibrant el volum de dades necessàries per a entrenar el model, la quantitat de temps emprat i el nombre de repeticions per a optimitzar els seus paràmetres). Al temps, valora la procedència d’aquesta energia, donant suport a les fonts renovables.

El Programa Nacional d’Algorismes Verds (PNAV) fomenta el desenvolupament d’aquests algorismes per a maximitzar l’eficiència energètica i reduir l’impacte ambiental dels models d’intel·ligència artificial. El seu objectiu és “dissenyar algorismes energèticament eficients”, tal com destaca Carme Artigas, secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial. Aquest projecte s’emmarca en l’Estratègia Nacional d’Intel·ligència Artificial (ENIA), que compta amb una inversió pública de 600 milions per als pròxims dos anys.

Javier Rodeiro, professor a l’Escola Superior d’Enginyeria Informàtica de la Universitat de Vigo, valora molt positivament aquest programa. “Que es busquin mecanismes independents que mesurin la rendibilitat dels resultats respecte al consum de recursos seria un resultat molt rellevant”, opina.