Contaminació digital: així és l’impacte ambiental de la nostra activitat en Internet

Encara que ens pugui semblar increïble, qualsevol activitat realitzada en l’entorn digital genera emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Internet es recolza en una xarxa de cables, centres de dades i servidors permanentment operatius, que consumeixen grans quantitats d’energia.

Cada vegada que utilitzem un dispositiu d’ús individual connectat a aquesta xarxa, com un mòbil o un ordinador, es posa en marxa tota una infraestructura que necessita electricitat per a emmagatzemar i transmetre aquesta informació a través dels servidors.

“A Espanya, carregar el mòbil genera uns cinc quilograms de CO2 equivalent cada any, mentre que, amb un ordinador de sobretaula usat durant vuit hores, al voltant dels 25 kg de CO₂. Aquestes dues accions tenen un consum anual semblança al d’una nevera. Si tenim en compte tot el cicle de vida dels dispositius electrònics, això és, si incloem l’obtenció de materials, fabricació, empaquetat i transport i, finalment, recuperació i reciclatge, aquesta xifra creix entre 5 i 20 vegades més, és a dir, comencem a parlar de l’ordre de la tona”, explica Gonzalo Ruiz de Villa, de GFT, empresa especialitzada en la transformació digital.

• El teu mòbil té terres rares, saps com afecta al medi ambient?

Malgrat aquestes dades, la transformació digital és un instrument fonamental en la senda cap a un món més sostenible. Secundar-se en les noves tecnologies permet un estalvi d’energia i de recursos. Per exemple, el desenvolupament digital ha canviat la forma en la qual ens comuniquem, agilitzant els temps i eliminant les fronteres i ha alterat el model de treball, substituint la presencialitat física per la telemàtica. Són només dos exemples dels molts avantatges i aplicacions de la tecnologia digital en el nostre dia i que, d’acord amb el World Economic Fòrum, fan que la digitalització pugui reduir les emissions mundials fins a un 35% en la dècada vinent.

No obstant això, la digitalització té un costat “fosc”:

• Per a començar, fabricar els dispositius que ens permeten l’accés al món digital, ja siguin grans infraestructures o petits dispositius de maneig personal, té una important petjada de carboni.
• Cada activitat realitzada en l’entorn digital implica un peatge mediambiental. És notable el pes de les emissions que suposa mantenir en funcionament aquest ecosistema tecnològic, al qual s’exigeix estar permanentment actiu.
• Fins a l’última baula, quan la tecnologia deixa de ser operativa i toca desfer-se d’ella, té conseqüències per al planeta.

La contaminació digital és el conjunt d’emissions de carboni que hi ha després d’una activitat digital. Els centres de dades, les infraestructures de xarxa i els equips de consum tenen una important petjada ambiental. Segons The Shift Project (TSP), organització francesa l’objectiu de la qual és combatre el canvi climàtic i disminuir la dependència en els combustibles fòssils, el 4% de les emissions globals són causades per la pol·lució digital. Si res canvia, pronostica un creixement espectacular d’aquest percentatge. En 2030 la contaminació digital podria suposar un 40% del total del CO₂ alliberat a l’atmosfera.

D’acord amb l’estudi ‘Tecnologies digitals a Europa: un enfocament mediambiental del cicle de vida’, a la Unió Europea l’impacte mediambiental ja ha aconseguit aquest percentatge. La contaminació digital representa el 40% de les emissions dels gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) en el continent.

El major impacte de les tecnologies digitals es produeix durant la fabricació dels dispositius (54%). El 40% dels impactes ambientals estan relacionats amb l’esgotament dels recursos miners metàl·lics i l’ús de recursos fòssils, principalment en la fase de fabricació dels dispositius. Així mateix, prop del 10% del consum elèctric de la Unió Europea es destina a les tecnologies digitals.

La contaminació digital es pot abordar des de tres grans fronts: els fabricants, els centres de dades, que emmagatzemen i allotgen les pàgines web, i les xarxes d’accés, el cablejat i les antenes que transporten les dades. És la teoria The Big Three (Els tres grans), creada per Jon Koomey, expert en l’impacte mediambiental tecnològic.

“Ja s’està treballant a millorar la sostenibilitat de la tecnologia, com l’ús d’energies alternatives per a alimentar els centres de dades —que és on s’emmagatzemen grans quantitats d’informació—, en l’eficiència del dispositiu maquinari —tot el que té a veure amb la part tangible de la tecnologia— i, encara que en menor mesura, també es comença a treballar en l’eficiència del programari, la part intangible, com a aplicacions o xarxes socials”, subratlla Coral Calero, catedràtica de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat de Castella-la Manxa.

Des que es dissenya un programa o una aplicació i fins que es retira hi ha un consum energètic i, per tant, una petjada de carboni que ha de ser gestionada. S’estima que el programari consumeix el 10% de l’electricitat mundial, pel que fer-ho més sostenible contribueix a reduir la petjada de carboni. Ho explica Calero: “Les aplicacions de programari són una col·lecció de passos que cal donar per a aconseguir realitzar una funcionalitat. Evidentment, com més complexa sigui l’aplicació, més passos la compondran i més funcionalitats incorporarà. La manera en què fem aquestes aplicacions tindrà un impacte en el consum final del resultat. I d’això tracta el programari verd, de desenvolupar-ho perquè el seu ús sigui eficient des del punt de vista energètic”.

Com s’aconsegueix això? “A vegades, per a reduir el consum serà necessari canviar un flux de treball; en unes altres, optimitzar un algorisme. A vegades, cal fer un canvi en l’arquitectura de l’aplicació, és a dir, moure la computació prop d’on es guarden les dades o es generen. També pot ser que calgui entrenar de manera diferent a la intel·ligència artificial o canviar els algorismes de compressió”, resumeix Gonzalo Ruiz de Villa, director de tecnologia en Grup GFT i responsable de GreenCoding, una iniciativa oberta que treballa per a atallar les emissions associades al programari.

Dins de l’ecosistema de suport digital, els centres de dades sobresurten pel seu alt consum energètic. Són espais físics situats en un edifici que emmagatzemen i processen dades d’una organització o d’un proveïdor de serveis. Estan operatius les 24 hores els 365 dies a l’any i demanden gran quantitat d’energia: refrigeració, calefacció, ventilació, aire condicionat, il·luminació…

Per a garantir el mínim impacte mediambiental s’estan desenvolupant Green Data Center o Centre de Dades Verda. Utilitzen energies verdes o renovables (solar o eòlica, per exemple), estan dissenyats per a maximitzar l’eficiència energètica i estan construïts de manera sostenible. Així mateix, els seus sistemes d’il·luminació, mecànics, elèctrics i informàtics són respectuosos amb el medi ambient i a penes produeixen residus i els que es produeixen són reciclats o reutilitzats.

L’Estratègia Digital Europea estableix l’objectiu d’aconseguir centres de dades “climàticament neutrals, altament eficients des del punt de vista energètic i sostenibles” per a l’any 2030. Tal com destaca la Comissió Europea, cal potenciar la creació de Centres de Dades Verdes. A la Unió Europea preocupa especialment la manera de desenvolupar la computació en el núvol, desitjant que sigui energèticament eficient.

Cada vegada que enviem un correu electrònic, veiem un vídeo en streaming, realitzem una videotelefonada o enviem un missatge de WhatsApp gastem energia. Tota aquesta informació digital que enviem a través de la xarxa arriba a un centre de dades, que roman encès les 24 hores del dia perquè podem accedir a ella quan vulguem. A més, les instal·lacions que alberguen totes aquestes dades han d’estar refrigerades i duplicades per seguretat, la qual cosa augmenta la despesa energètica i, per consegüent, la contaminació.

Segons un estudi de Website Carbon, només l’ús mundial d’Internet consumeix 416,2 teravatios–hora (TWh) anuals, una quantitat superior a l’energia total demandada pel Regne Unit. Cada visita a una pàgina web produeix una mitjana de 6,8 g CO2. Des de Google reconeixen que una cerca en la seva plataforma allibera 0,2 grams de CO₂: mil cerques equivaldrien a conduir un cotxe durant un quilòmetre.

• Els principals cercadors d’Internet ecològics

Per a Javier Rodeiro, professor a l’Escola Superior d’Enginyeria Informàtica de la Universitat de Vigo, aquestes dades, encara que alarmants, són poc precisos. “No existeix un estàndard realment acceptat de càlcul de petjada de carboni i, per tant, només estem fent aproximacions de possibles consums. A mi m’agrada comparar qualitativament els processos que estem tractant amb els que substitueixen. Entenem que, si les comunicacions actuals tenen un cost energètic i substitueixen a altres comunicacions com anomenades telefòniques, fax, telegrames o enviaments postals, no crec que estiguem augmentant sinó disminuint la petjada de carboni que generarien aquestes activitats humanes”, explica.

Però els experts adverteixen que el problema de la contaminació digital radica en la quantitat de comunicacions que es realitzen. Cada minut, s’envien 41,7 milions de missatges en WhatsApp, es realitzen 1,4 milions de crides i es pugen 500 hores de vídeo, segons l’informe ‘Data Never Sleep 8.0’.

A més, es fabriquen cada vegada més dispositius. Actualment hi ha 34.000 milions de telèfons intel·ligents, ordinadors, videoconsoles i televisors en el món. Per a Greenpeace, “la petjada ecològica d’aquest frenètic trànsit digital equival a un consum desmesurat d’electricitat a nivell mundial”.

Posar fre a la contaminació digital és tasca de tots, individus, institucions i empreses. Però realment sabem que quan manem un vídeo de gatets als nostres contactes estem emetent CO₂? “Els consumidors en la seva majoria no són conscients de l’impacte que té l’ús de la tecnologia, i és lògic”, assenyala Coral Calero. Encara que les nostres accions individuals poden tenir poc pes, és “aquest efecte multiplicador en el nombre d’usuaris el que suposa el problema”, apunta l’experta.

Calero, que dirigeix l’àrea d’Algorismes Verds de l’Observatori de l’impacte social i ètic de la intel·ligència artificial (OdiseIA), considera que perquè el consumidor canviï l’actitud és necessari oferir-li dades i ajudar-lo a tenir un millor comportament. “Aquí van unes pistes per a qui vulgui usar-les: un vídeo consumeix molt més que una imatge, i una imatge molt més que el text o les emoticones”, remarca.