Política zero emissions a Europa
El transport és responsable de prop d’una quarta part de les emissions de CO₂ de la Unió Europea; el 71,7% prové del transport per carretera, segons l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA). D’entre tots els vehicles, els cotxes són els més contaminants: són responsables del 60,6% dels gasos d’efecte d’hivernacle.
El Pacte Verd Europeu persegueix la neutralitat climàtica en la Unió. En 2035 es posarà fi a la venda de cotxes nous amb motor de combustió, donant així una embranzida quantitativa a la comercialització de vehicles elèctrics. La fi és reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle del transport un 90% en 2050 respecte als nivells comptabilitzats en 1990.
Contaminació que no procedeix del tub d’escapament
No obstant això, no tota la contaminació d’un vehicle es produeix per la combustió del motor. La que té el seu origen en el desgast dels pneumàtics, dels frens, de la superfície de l’asfalt i de la resuspensió de la pols de la carretera durant la circulació (NEE) també ha de tenir-se en compte.
La contaminació de les NEE no està regulada per la Unió Europea. No hi ha normes que la limitin i tampoc mesurades per a reduir-la. Però suposa la major part de les partícules primàries procedents del transport per carretera: el 60% del total de les PM2,5 (matèria particulada de menys de 2,5 micres) i el 73% de les PM10 (de 10 micres).
D’on procedeixen les NEE?
L’estudi ‘Senar–Exhaust Emissions from Road Traffic‘, realitzat pel Grup d’Experts en Qualitat de l’Aire del Govern del Regne Unit (AQEG), defineix com són les NEE i d’on procedeixen:
🚙 Desgast dels pneumàtics
La superfície d’un pneumàtic en contacte amb la carretera es desgasta constantment, provocant l’alliberament de grans quantitats de partícules de cautxú. La gamma de grandàries d’aquestes partícules és inferior a les 10 micres de diàmetre (PM10 i PM2,5).
- Les partícules més grans solen romandre en la superfície de la carretera fins que són arrossegades per l’aigua de drenatge.
- Les més petites poden quedar suspeses i contribuir a la formació de partícules no procedents dels gasos de fuita en l’atmosfera.
🚙 Desgast dels frens
El sistema de frens en un vehicle estàndard origina una fricció entre la pastilla de fre i un disc o tambor. En aquest procés es produeix una abrasió que provoca una pols molt fina, petites partícules que, en un percentatge significatiu, passen a ser aerotransportades.
🚙 Desgast del ferm
La fricció entre la superfície del pneumàtic i la carretera, a més de provocar l’abrasió dels pneumàtics, també desgasta el ferm de la calçada, especialment quan aquest ja està fragmentat. Aquestes partícules de desgast també s’alliberen l’atmosfera.
🚙 Pols de carretera resuspès
La pols procedent de diverses fonts (les partícules transportades per l’aire i els productes d’abrasió anteriorment citats) s’acumula en la superfície de la carretera. Gran part d’aquest material es troba en el rang de grandària PM10 quan es diposita en l’asfalt; l’acció dels pneumàtics sobre la pols de la calçada també provoca una molta d’aquestes partícules reduint-les de grandària, a rangs d’entre PM2,5 i PM10.
Greu problema mediambiental i de salut
Les partícules nocives dels pneumàtics i frens són un problema mediambiental creixent. Hi ha organismes que porten temps advertint sobre el perjudicial que són aquests microplàstics per a la salut. Un estudi realitzat per Emissions Analytics, consultora independent del Regne Unit, estima que aquesta contaminació pot ser 1.850 vegades pitjor que la que emeten els tubs d’escapament dels cotxes.
Tal com destaca l’informe de l’AQEG, les NEE són especialment importants en els entorns urbans per registrar-se un percentatge major de frenat per quilòmetre. Es calcula que al voltant d’un quilogram de partícules de pneumàtics per habitant i any és arrossegat al medi ambient pel vent i per la pluja fins a rius i aigües residuals solo a les ciutats.
La popularitat dels vehicles grans i pesats, com els SUV, i una major demanda dels elèctrics, uns vehicles on les bateries suposen un important llast enfront d’un vehicle de combustió, ha augmentat aquestes quotes de contaminació. D’acord amb Emissions Analytics, el pes de la bateria d’un cotxe elèctric (una mitja tona) pot provocar que les emissions dels seus pneumàtics siguin 400 vegades més elevades que les originades en el tub d’escapament d’un automòbil equipat amb un motor de combustió.
Com solucionar aquest problema?
Mancant unes directrius concretes per part de la Unió Europea que atallin el problema ambiental que suposen les NEE, aplicar-se el refrany de “molts pocs fan un molt” sembla el més encertat. Hi ha dues mesures que, individualment, podem prendre:
➡️ Parar esment a l’estat dels pneumàtics
Circular amb la pressió adequada i canviar els pneumàtics quan estan desgastats (o caducats) contribueix a una menor fricció sobre l’asfalt.
➡️ Realitzar una conducció ECO
Com menys s’abusi del fre en circular, menor serà l’abrasió i menors seran les partícules alliberades. Traçar les corbes a una velocitat concorde a les condicions de la via, utilitzar el fre motor per a disminuir la velocitat (en lloc d’accionar el pedal de fre) i ajustar la conducció a la circulació (evitant frenades i accelerades) és molt més efectiu del que es pensa.
