Agroecologia i agricultura ecològica són sinònims?
No, i ha de quedar clar. L’agroecologia és un conjunt articulat de coneixements teòrics sobre el funcionament dels sistemes agraris. Aborda aquesta qüestió des d’una visió global, i per a això combina diferents disciplines: des de la biologia i l’ecologia a l’agronomia, l’economia, l’antropologia… En canvi, l’agricultura ecològica és una pràctica agrícola i ramadera específica, que es caracteritza solament per no utilitzar inputs químics ni sintètics (fertilitzants, pesticides, antibiòtics…).
Llavors, en què es diferencien agroecologia i agricultura convencional?
Per a l’agroecologia, els sistemes agraris actuen com un tot integrat en el qual convergeixen coneixements tradicionals, científics, tecnològics… En ella, els veritables protagonistes són els agricultors. Es tracta d’un paradigma alternatiu al de l’agricultura convencional i industrialitzada, els enfocaments de la qual són més sectorials, se centren únicament a buscar la rendibilitat en el mercat i els agricultors són un element més juntament amb les empreses d’inputs, les indústries i la gran distribució.
Aspectes com les noves tecnologies, l’ús de noves fonts d’energia i l’avanç de la biotecnologia, tenen cabuda en aquest moviment?
La tecnologia digital, com l’ús de drons, en principi no va contra els principis de l’agroecologia, tret que impliqui que els agricultors perdin autonomia, en fer-los més dependents d’aquestes eines i de les empreses que les fabriquen. Les energies renovables també estan en plena sintonia amb el que defensa aquesta disciplina. Sí que hi ha més controvèrsia amb la biotecnologia, perquè en aquest punt apareixen els transgènics, i el sector més esencialista de l’agroecologia els rebutja. Consideren que alteren l’equilibri dels ecosistemes i que consoliden el poder de les grans multinacionals, que són les que produeixen i comercialitzen les varietats de llavors genèticament modificades.
Des del punt de vista econòmic, l’agroecologia és una cosa factible per a l’agricultor?
L’agroecologia implica un canvi radical en la manera de conrear i de gestionar les explotacions agrícoles i ramaderes, i per a això es necessita un bon assessorament tècnic dels agricultors. A més, en molts casos, suposarà també canvis estructurals en les explotacions (sobretot en les ramaderes), que impliquen costos econòmics importants. Sense una política que faciliti la transició des de l’agricultura convencional a l’agroecologia, aquesta només seria factible per a una minoria d’agricultors: els que són més conscients de les implicacions ecològiques de la seva activitat, i els més formats i amb majors recursos per a abordar els canvis.
La lluita contra el canvi climàtic està en el seu focus d’actuació?
Sí. Els principis de l’agroecologia poden contribuir a combatre aquest repte tan enorme del canvi climàtic, en la mesura en què defensa l’equilibri dels ecosistemes, l’ús més racional dels inputs agrícoles, el consum responsable… I tots aquests factors ajuden a reduir les emissions de carboni i metà, que tant influeixen en l’escalfament global.
Un altre dels grans reptes de la humanitat és erradicar la fam en el món. Pot l’agroecologia solucionar el problema?
Per si mateixa, no. Els problemes d’alimentació a escala mundial exigeixen una bona combinació entre l’agricultura convencional i industrialitzada amb els models agrícoles inspirats en l’agroecologia. L’erradicació de la fam és una qüestió molt complexa que necessita d’accions conjuntes en les quals participin altres enfocaments i disciplines científiques.
Com pot ajudar aquesta disciplina a garantir la seguretat alimentària?
Els principis de l’agroecologia se centren més en la sobirania alimentària, és a dir, en el dret dels pobles a alimentar-se per si mateixos, que en la seguretat alimentària, que es refereix més al dret a una alimentació suficient en quantitat i qualitat, independentment d’on es produeixen els aliments. De fet, l’agroecologia no assegura més producció per a més gent.
Què vol dir amb això?
L’aplicació dels principis de l’agroecologia implicaria una reducció dels rendiments i de la productivitat, és a dir, una disminució de la producció global d’aliments. Per això, entenc que satisfer la demanda alimentosa d’una població en constant creixement no pot aconseguir-se amb l’agroecologia.
