Tràfic il·legal d’arbres

CITIS, un acord contra el tràfic il·legal d’arbres

És freqüent identificar la Convenció sobre el Comerç Internacional de Flora i Fauna ( CITIS) amb la lluita contra el tràfic il·legal d’animals amenaçats, i així és. Però també s’ocupa de les espècies vegetals, com ha demostrat en la seva última conferència, celebrada en dates recents a Bangkok.

Un dels problemes del tràfic il·legal d’arbres és el desconeixement del seu abast real

Els responsables de CITES han acordat regular el comerç de més d’una vintena d’espècies d’arbres, com el palissandre o el banús, que sofreixen la tala il·legal per a la seva posterior venda com a fusta exòtica. La majoria provenen de Sud-amèrica, però també de les selves asiàtiques de països com Cambodja, Tailàndia o Vietnam.

Raúl del Carrer, secretari general del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Forestals (COITF), considera l’acord una “fita necessària”. Segons aquest expert, encara que és una lluita molt centrada en Sud-amèrica, la sobreexplotació d’espècies exòtiques és un problema mundial que els governs han tractat d’afrontar des de fa anys.

Elena Domínguez, tècnica de Sensibilització de Mercats de WWF Espanya, assenyala que des del seu ONG ho valoren de forma molt positiva. WWF, juntament amb diverses organitzacions conservacionistes mundials, entre elles la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), desenvolupen la xarxa de monitoratge de comerç de vida salvatge (Traffic). Els seus portaveus creuen que servirà per a millorar els controls internacionals del comerç de fusta.

No obstant això, Miguel Ángel Soto, responsable de la campanya de Boscos en Greenpeace España, es mostra escèptic: “Sense una major implicació de l’Autoritat CITIS en el compliment del Conveni, la inclusió de noves espècies en els llistats i annexos no tindrà efectes positius”.

Contraban d’arbres: es desconeix el seu abast real

Un dels problemes del tràfic il·legal d’arbres és el desconeixement del seu abast real. Raúl del Carrer afirma que “és un dels contrabans més complicats de rastrejar a causa de la variabilitat dels seus mercats”. Miguel Ángel Soto recorda que aquestes dades només els té l’Autoritat CITIS i “costa molt obtenir-los”.

Elena Domínguez matisa que en WWF no parlen de tràfic il·legal d’arbres, sinó de comerç il·legal de fusta. En aquest sentit, explica, totes les dades a nivell mundial són estimacions, com les ofertes per la. pàgina web del Programa d’Energia, Medi Ambient i Desenvolupament de la Chatham House de Londres, referides als principals productors de fusta.

Per assenyalar alguns països i la seva producció presumptament il·legal: Libèria, el 100%; Indonèsia, el 83%; el Perú, entre 70% i el 90%; l’Equador, el 70%; Papua Nova Guinea, el 65%; la Xina, el 50%; Ghana, el 50%; Rússia, entre un 15% i 60%; Estònia, un 50%; i Camerun, entre un 25% i un 65%. Els responsables d’aquesta web utilitzen diferents fonts, com el Banc Mundial, l’Associació Americana de Boscos i Paper, el Servei d’Agricultura Exterior del Govern dels Estats Units, la UICN, WWF i diverses institucions i organitzacions dels propis països citats.

Tràfic il·legal d’arbres: com combatre-ho

Els experts consultats assenyalen diverses mesures necessàries per a combatre el tràfic il·legal d’arbres:

• Regulació de les importacions: Raúl del Carrer explica diverses mesures de la Unió Europea (UE) per a tota la cadena de distribució i producció, amb la finalitat de tancar les portes a la fusta il·legal. D’una banda, actuar en origen amb la millora de les condicions dels països productors de fusta de fora de la UE. I d’altra banda, portar endavant plans de col·laboració amb la indústria forestal, complementaris amb les polítiques de cooperació amb tercers països productors de fusta.

• Aplicació del nou Reglament de la fusta de la UE (EUTR): aquesta normativa, en vigor des de fa poc, demana als operadors que importen o produeixen fusta i productes derivats d’ella que identifiquin el seu país d’origen i aportin proves de la seva legalitat, explica Elena Domínguez.

• Major implicació de CITES: segons Miguel Ángel Soto, és imprescindible que l’administració pública persegueixi el delicte. En la seva opinió, sense la implicació de l’Autoritat Administrativa CITIS, el contraban de fustes continuarà impune.

• Gestió forestal sostenible: segons Raúl del Carrer, la implementació de sistemes de certificació forestal pot ajudar molt. FLEGT (Forest Law Enforcement, Governance and Trade) és una iniciativa europea per a reduir la tala il·legal mitjançant la gestió sostenible dels boscos i la garantia de legalitat en l’extracció i comerç de fusta i productes derivats. El seu objectiu és que a la UE només s’exporti fusta de fonts legals, sobretot d’Àfrica central, Rússia, Amèrica central i del sud i Sud-est d’Àsia.

• Vinculació entre el consumidor i la gestió dels boscos: el secretari general del COITF assenyala que la Cadena de Custòdia assegura la procedència de la matèria primera i garanteix al consumidor final que el producte comprat procedeix d’un bosc gestionat de manera sostenible, o que l’empresa promou la gestió sostenible. D’altra banda, el certificat del Consell d’Administració Forestal (FSC) garanteix que els productes amb el seu segell s’han extret i elaborat amb criteris ecològics, sostenibles i socialment justos i solidaris.