En l’última dècada, tres de cada quatre malalties humanes han tingut un origen zoonòtic. És a dir, han arribat a les persones des d’una espècie animal , bé per contacte directe o indirectament a través dels aliments (ous, llet, peix, carn…). En qualsevol cas, les zoonosis no són res nou. Patologies tan dispars com la ràbia, la tuberculosi, la salmonel·losi, el. anisakis , l’àntrax, la febre groga o la pròpia grip estacional comparteixen una cosa en comú: han passat dels animals als éssers humans.
Exemples de malalties zoonòtiques
En l’actualitat, hi ha catalogades més de 270 malalties zoonòtiques , una xifra que es pot multiplicar en els pròxims anys. “Els patògens no es paren mai, sempre estan buscant la possibilitat d’ampliar el seu rang d’expansió territorial. És difícil que saltin d’una espècie a altra, però a vegades ocorre, i això anirà a més. De cara al futur, la tendència no és bona”, lamenta el director del Centre de Malalties Transmissibles Emergents de la Universitat de Saragossa, Juan José Badiola.
És que ha succeït amb la pandèmia de la covid-19, fa ara dos anys. La irrupció d’un virus desconegut en Xina vinculat a les ratapinyades ha demostrat les febleses de l’espècie humana. El SARS-CoV-2 és el millor exemple de l’amenaça invisible que suposen els patògens d’origen animal per la nostra salut i la pròpia vida del planeta.
A la fi de desembre passat, Nacions Unides va llançar un advertiment: aquesta no serà l’última pandèmia a la que s’enfrontarà la humanitat. “Les malalties infeccioses segueixen sent un perill que aguaita a tots els països. Tot brot, onsevulla que sorgeixi, pot convertir en una pandèmia”, insisteix el secretari general de l’ONU, António Guterres. Els experts coincideixen que les zoonosis no sorgeixen per casualitat i, en gran manera, són conseqüència directa de l’impacte humà sobre la naturalesa.
Patologies més o menys recents com el. VIH, l’ébola, el virus del Nil Occidental, la Síndrome Aguda Respiratòria Sever (SARS), la Síndrome Respiratòria de Mitjà Orient (MERS) o la grip aviària demostren que l’assumpte és seriós. Amb un agreujant: ara mateix, es fan les circumstàncies idònies perquè aquesta temuda explosió de noves malalties zoonòtiques arribi més aviat que tard.
Causes de l’augment de malalties zoonòtiques
Diversos motius expliquen aquesta bomba biològica. Un dels més importants és la mobilitat internacional de persones i mercaderies degut a la globalització, que augmenta el risc d’expansió de noves patologies. “El turisme és el factor de transmissió més actiu de zoonosi”, admet el doctor Badiola.
Però hi ha moltes altres causes que devem tenir en compte:
- el contacte de la fauna salvatge amb la fauna domèstica.
- les creixents resistències dels bacteris als antibiòtics .
- el creixement de les produccions intensives de bestiar (molts dels quals actuen com portadors intestinals d’agents zoonòtics).
- el desenvolupament de noves tecnologies per emmagatzemar i conservar aliments que, a vegades, afavoreixen l’aparició d’agents microbians, per exemple, les. listerias en aliments envasats al buit .
Sense oblidar la destrucció dels ecosistemes i els hàbitats naturals, les conseqüències dels quals s’amplifiquen degut al canvi climàtic. Aquesta pèrdua de biodiversitat , sumada al. tràfic d’espècies silvestres i de carn d’animals salvatges , provoquen la tempesta perfecta.
La salut humana, lligada a la salut del planeta
L’aire que respirem, l’aigua que bevem, l’entorn de treball o l’interior dels edificis afecta de manera directa a la nostra salut. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que un 23% de la mortalitat està relacionada amb factors mediambientals. Només en Europa, 1,4 milions de persones moren cada any per aquest motiu.
La contaminació de l’aire provoca malalties respiratòries, multiplica el. asma i les. al·lèrgies . L’exposició a contaminants orgànics persistents, com les dioxines i els plaguicides, produeix trastorns neurològics de desenvolupament . Conviure amb el fum del tabac durant l’embaràs augmenta augmenta el risc de. síndrome de mort sobtada entre els bebès , de dèficit de pes al naixement, d’un funcionament reduït dels pulmons i d’insuficiències respiratòries i d’infeccions de l’oïda mitjana.
Són només alguns exemples dels efectes de factors ambientals en la salut. “Afeblir la salut del planeta significa augmentar els riscos de què es transmetin noves i velles malalties i, per tant, suposa posar en perill la nostra salut i el nostre futur”, denúncia l’organització ecologista WWF en el seu informe ‘ Pèrdua de naturalesa i pandèmies ‘.
El medi ambient ens proporciona tots els recursos que necessitem. Tanmateix, amb la pèrdua de biodiversitat, amplificada pel canvi climàtic, es multiplica el risc de. pandèmies . La destrucció i alteració del medi ambient degut al creixent impacte humà sobre els ecosistemes i la vida salvatge, afebleix els espais naturals i facilita la propagació de patògens . Això augmenta el risc de contacte i de transmissió a l’ésser humà, amb efectes sobre la nostra salut.
Estratègia global per prevenir noves pandèmies
Per protegir-nos de futures pandèmies, la solució passa per reconèixer que la nostra salut està íntimament lligada al benestar del medi ambient i de la naturalesa que ens envolta. Aquesta és precisament la filosofia de la. estratègia One Health (Una sola salut) , impulsada per l’Organització de Nacions Unides.
Aquesta iniciativa proposa un enfocament multidisciplinari que abordi la salut des d’una visió integral (humana, animal i ambiental) de tot el planeta com una única realitat. La nova fórmula permet tractar la gestió de les malalties zoonòtiques, però també altres qüestions molt complexes com la malnutrició i la pobresa.
“Són problemes que neixen de la suma de diversos factors. Per solucionar-los, devem tenir en compte tots els condicionants que hi ha. Només així gestionarem millor els riscos que afecten a la salut humana i a la de la resta del planeta”, apunta la degana de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Maite Martín.
➡️ Plataforma One Health
Fins 127 entitats, entre elles el Consell General de Col·legis Oficials de Metges i el Consell General de Farmacèutics d’Espanya, formen part d’aquesta iniciativa en la que també participen societats científiques, conferències de degans, associacions… El seu objectiu és establir una línia de diàleg amb totes aquelles institucions clau en la presa de decisions, difondre la idea entre el públic en general de què la salut del planeta i la dels animals influeixen en la salut humana, facilitar la col·laboració interdisciplinària i elaborar documents de consens sobre temes estratègics de salut.
D’aquesta manera, tots els actors que integren la. Plataforma One Health col·laboren entre ells, intercanvien informació, aporten els seus punts de vista, enriqueixen el debat i augmenten la massa crítica de coneixement. Així és més fàcil posar en marxa mecanismes de prevenció que incloguin potents sistemes de vigilància epidemiològiques que permetin actuar amb rapidesa quan es detecti el brot.
El problema és que, de moment, els patògens ens guanyen gairebé totes les batalles. En opinió de Juan José Badiola, l’única via per evitar la propagació d’aquestes zoonosis passa per “aprendre de les seves febleses, conèixer que poden fer que ens perjudica com espècie humana i, a partir d’aquí, actuar”.
➡️ Sistemes de vigilància de malalties zoonòtiques
En Espanya, l’any passat es van detectar 74 brots de patologies zoonòtiques en animals. Això succeeix quan, almenys, dos d’ells desenvolupen la malaltia. La xifra, molt baixa, és resultat de molts anys de polítiques públiques per combatre aquesta mena de patologies.
“Les administracions públiques tenen implantats sistemes de. vigilància i control de zoonosi en el bestiar i en animals silvestres , que ajuden a conèixer l’estat sanitari i la detecció precoç de riscos”, sostenen des de la Fundació Basca per la Seguretat Agroalimentària ELIKA. Aquests plans de vigilància també afecten als denominats “ vectors ” que poden transmetre la infecció, que solen ser mosquits, paparres , puces o mosques, sobre els que també es fan garbellats per conèixer la possible circulació del virus.
Malgrat els esforços, el risc zero no existeix i no es pot baixar la guàrdia. Menys encara amb l’escalfament global, ja que les altes temperatures afavoreixen l’expansió virus, bacteris i vectors, que poden portar a noves àrees del planeta nombroses malalties abans desconegudes o desaparegudes. És que ocorre en Espanya amb el. virus del Nil Occidental , una zoonosi que transmeten els mosquits a cavalls i persones, que pot ser mortal. O amb el. virus hemorràgic de Crimea-Congo , molt perillós, relacionat amb les picades de paparra i que ja circula per gairebé tota Espanya.
Es creu que aquests insectes van arribar a lloms dels ocells silvestres migratoris d’Àfrica i van proliferar sobretot en cérvols i fauna silvestre. Gràcies a uns hiverns cada vegada més suaus que faciliten la seva propagació, es va expandir per les muntanyes. “Si modifiques un ecosistema, estàs creant situacions proclius a la propagació d’infeccions als humans que poden partir d’animals salvatges”, assenyala Badiola. De nou, emergeixen els efectes devastadors del canvi climàtic.
La. grip aviària és precisament una de les zoonosis que més preocupa pel seu potencial pandèmic, davant la possibilitat de què pugui mutar i fer el salt definitiu als éssers humans. En Rússia i països asiàtics ja s’han detectat casos de persones contagiades. Aquest virus respiratori provoca una pneumònia, similar a la que causa la covid-19, que pot ser mortal. “És veritat que si no prens precaucions, pots infectar-te. Però es necessita un contacte directe i prolongat amb ocells malalts i mortes . Que sí és més improbable és que, si ens contagiem, puguem infectar a altres persones”, explica el professor Badiola. Però ens podem contagiar si mengem un pit de pollastre o un ou d’un animal infectat? En Espanya, la possibilitat de què arribi un aliment així a les nostres cases és “altament improbable”, insisteix aquest expert.
