A Europa habiten actualment un total d’11.000 espècies invasores de microorganismes, plantes i animals. Espanya concretament compta amb 1.400 espècies no autòctones. Més del 10% d’elles resulten nocives per als ecosistemes i/o l’economia europea.
Aquestes dades apareixen recollits en el primer registre d’espècies invasores d’Europa, elaborat per un equip internacional en el qual ha participat el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). Montserrat Vilà, directora de l’equip espanyol, explica que “la principal aportació de l’inventari és que representa el punt de partida per a qualsevol recerca posterior sobre el tema, així com per als gestors en conservació i gestió d’aquestes espècies”.
El registre conté fitxes detallades de 100 de les espècies que generen majors despeses i danys per a la biodiversitat. Cadascuna de les fitxes, elaborades amb un model estàndard, conté recomanacions per a la gestió d’aquestes espècies alóctonas, en molts casos convertides en veritables plagues, des de perspectives biològiques, mecàniques i químiques.
Fins al moment, d’aquestes 11.000 espècies, només es coneix l’impacte ecològic d’1.094 (el 10% del total), i només ha estat documentat l’impacte econòmic d’1.347, el 13% de les registrades. El Mediterrani és l’àrea marina més perjudicada, amb una superfície afectada de 2.500.000 quilòmetres quadrats i 1.313 espècies exòtiques. Les plantes i els invertebrats són els taxons amb major nombre d’espècies invasores que causen impactes en els ecosistemes.
Vells coneguts
Entre les 100 espècies més nocives es troben tres especialment conegudes a Espanya: el mosquit tigre (“Aedes albopictus”), el cranc vermell o americà (“Procambarus clarkii”), i el musclo zebra (“Dreissena polymorpha”). Les seves regions d’origen són respectivament el sud-est d’Àsia i les illes del Pacífic i Índic; el nord-oest de Mèxic i l’àrea centro i sud d’Estats Units; i el Mar Caspi i el Riu Ural.
En els últims anys, el mosquit tigre, vector potencial d’almenys 22 malalties, s’ha convertit en un problema habitual dels serveis de salut catalans. Els especialistes, a més, han advertit que és previsible la seva expansió a la resta del país. El cranc vermell i el musclo zebra, per la seva banda, s’han convertit, tant a Espanya com en altres països, en importants competidors per l’aliment dels seus parents locals.
Entre les plantes invasores destaquen l’ungla de lleó (“Carpobrotus edulis”) i l’acàcia (“Acàcia dealbata”). Aquestes espècies es van introduir a Espanya mitjançant el seu ús ornamental en jardineria i a través de restauracions en obres públiques.
Gairebé totes aquestes espècies han arribat al nostre país com a conseqüència de l’acció humana. Per això, els autors de l’inventari plantegen que existeixin lleis i controls més estrictes, com a quarentenes, així com una inspecció exhaustiva del transport de mercaderies.
