Si no es vol anar als clàssics llocs de vacances, un pla d’estiu poden ser les zones rurals d’Espanya. En elles es pot gaudir de bells paisatges naturals sense aglomeracions de gent, de tot tipus d’activitats a l’aire lliure, com el senderisme, o de diverses propostes gastronòmiques i culturals dels seus pobles i els seus habitants. Aquest article assenyala 12 zones rurals per visitar a l’estiu, varis d’ells en algun dels Parcs Naturals, Parcs Nacionals i Reserves de la Biosfera del nostre país.
1. Ordesa i Muntanya Perduda (Osca)
El Parc Nacional d’Ordesa i Muntanya Perduda, a la comarca del Sobrarbe, en ple Pirineus oscense, ofereix grans contrastos entre l’extrema aridez de les seves zones altes i el verdor de les seves valls. Mereix la pena visitar els pobles del lloc, com Torla, Bielsa, Fanlo o Puértolas.
2. Muniellos (Astúries)
Les zones rurals d’Espanya poden ser un bon pla d’estiu en plena naturalesaLa Reserva Natural Integral de Muniellos es localitza en l’extrem suroccidental d’Astúries, entre els concejos d’Ibias i Cangas del Narcea. És un àrea d’alt valor paisatgístic i un dels llocs de major riquesa de fauna de la serralada Cantàbrica, amb gran varietat de matisos, valls encaixonades, llacs de muntanya i boscos.
3. Canó de l’Ebre (Burgos)
Les falçs que el riu Ebre traça en el seu curs alt, entre les localitats burgaleses de Valdelateja i Pesquera d’Ebre, és un espectacle digne de veure. A més dels seus diversos recorreguts per als amants del senderisme i de la bicicleta tot terreny, és recomanable visitar les poblacions properes, especialment Orbaneja del Castillo.
4. Aizkorri-Aratz (Àlaba i Guipúscoa)
Aizkorri-Aratz suposa un dels Parcs Naturals de més recent creació a Euskadi. Comprèn una llarga serra que separa Àlaba i Guipúscoa, amb les cotes més altes del País Basc (Aitxuri 1.551 metres i Aizkorri 1.544 metres). Posseeix el típic paisatge en mosaic associat al caseriu basc i espectaculars fenòmens càrstics com a crestes, dolines, barrancs, etc.
5. Ribadeo (Lugo)
Ribadeo, a la frontera entre Galícia i Astúries, és un municipi on es pot gaudir de les seves zones naturals d’interior, per on és possible recórrer diverses rutes, i de les seves platges. Entre els arenals destaca el d’Aigües Santes. La forma peculiar dels seus penya-segats ha fet que se li conegui popularment com a platja de les Catedrals. Ribadeo és també l’inici d’una etapa del Camí de Santiago, en la versió del Nord.
6. Selva d’Irati (Navarra)
Situada a les valls pirinenques d’Aezkoa i Salazar, posseeix un dels millors fageda-abetales d’Europa. És, a més, la llar d’espècies com el cabirol, el gat montés, el senglar o el cérvol. Ofereix desenes de rutes per a senderistes, com la qual comença en la part posterior de l’església d’Ochagavía i arriba fins al santuari de La nostra Senyora de Muskilda.
7. Valls Pasiegos (Cantàbria)
Situats prop de Santander i les platges de la costa càntabra, les Valls Pasiegos representen la imatge típica d’aquesta comunitat autònoma, amb les seves valls, pasturatges i muntanyes verdes. A més dels bells paisatges naturals, mereix la pena visitar pobles com Liérganes (i el seu museu de la naturalesa), Puente Viesgo o Vega de Pas.
8. Parc Rural de l’Ennuvolo (Gran Canària)
El Parc Rural de l’Ennuvolo és la zona protegida més extensa de Gran Canària. Es troba al centre geogràfic de la illa, en el municipi de Tejeda. Resulta interessant també apropar-se a altres espais naturals limítrofs: el Paisatge Protegit de Cims, el Parc Rural de Doramas i la reserva natural especial dels Marteles.
9. Montseny (Barcelona)
El Parc Natural i Reserva de la Biosfera Montseny, a uns 40 quilòmetres al nord-est de la Ciutat Comtal, destaca per la seva diversitat d’ambients i pronunciats relleus. En un àrea relativament reduïda coexisteixen comunitats vegetals típiques dels tres grans biomes europeus: el mediterrani, l’eurosiberiano i el boreoalpino.
10. Sierra de Tramontana (Mallorca)
La Serra de Tramuntana és la principal serra de Balears. Situada en el nord-oest de Mallorca, el seu paisatge cultural va ser declarat en 2011 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Rica en fauna i flora, posseeix abundants endemismes com el minúscul ferreret (sapillo balear). Alguns paisatges estan protegits pel seu valor ecològic, com l’illot de SaDragonera , avui Parc Natural, o el Torrent de Pareis i les Fonts Ufanes.
11. Gredos (Salamanca, Càceres, Àvila, Madrid i Toledo)
La de Gredos és una de les serres més extenses del sistema Central, en el qual sobresurten els seus bells paisatges de muntanya, els seus llacs i els seus circs glacials, així com la seva gran varietat de flora. La Gola de Valdeascas (Alt Tormes), les cascades i ràpids de les Chorreras, la Llacuna Gran i el Circ de Gredos o la Pineda de Navacerrada són alguns dels seus llocs destacats.
12. L’Alpujarra (Granada i Almeria)
L’Alpujarra, també coneguda com les Alpujarras, es troba en les faldilles del vessant sud de Serra Nevada, declarat Parc Natural i Reserva de la Biosfera. Entre els seus atractius figuren els paisatges muntanyencs, que poden admirar-se des d’emplaçaments com el Mirador de Poqueira; les localitats amb encants gastronòmics i mineromedicinales, com Lanjarón i la seva deu; o pobles amb arquitectura representativa del lloc, com Pórtugos.
