La cura del medi ambient és una tasca de tots, però algunes persones són un exemple destacat pel seu treball i la seva valentia i perquè demostren que es pot fer molt pel nostre entorn. Persones que han donat la seva vida per protegir la naturalesa, científics que han descobert aspectes claus del medi ambient, divulgadors que ens han conscienciat en apropar-nos les meravelles del nostre planeta, estadistes que han contribuït a incloure el medi ambient en l’agenda política, ecologistes que han creat importants moviments socials… Diversos experts seleccionen als personatges internacionals que més han fet pel medi ambient.
1. Al Gore (1948- )
Clara Navili, presidenta de l’Associació de Periodistes d’Informació Ambiental (APIA), explica que l’exvicepresidente d’EUA i Premi Nobel de la Pau Al Gore “va tenir fortes crítiques a posteriori pel seu documental ‘Una veritat incòmoda’, però va contribuir de forma molt notable al debat ambiental a nivell global”.
2. Charles David Keeling (1928-2005)
Txema Campillo, ambientòleg i divulgador científic, recorda que els estudis de Keeling sobre la concentració de diòxid de carboni (CO2) en l’atmosfera “són una de les proves que l’escalfament global és d’origen antròpic”.
3. Chico Mendes (1944-1988)
Federico Velázquez de Castro, president de l’Associació Espanyola d’Educació Ambiental, destaca a Chico Mendes, “el seringueiro de l’Amazònia que va morir assassinat pels terratinents en defensar una forma sostenible de viure i treballar sosteniblement mitjançant l’obtenció del cautxú natural en els arbres amazónicos”.
4. Daniel H. Janzen (1939- )
Eduardo Renovales, membre d’Ekologistak Martxan Bizkaia i expert en documentació ambiental, assenyala que Janzen “és un ecólogo que en els últims 40 anys ha treballat en recerca i conservació de selves tropicals i recuperació d’ecosistemes degradats, com Guanacaste (Costa Rica), una zona de selva tropical de 130.000 hectàrees on s’ha involucrat a la població local”.
5. Gerd Thielcke (1931-2007)
El periodista ambiental Benigne Varetes cita a Gerd Thielcke, creador de la Federació Bund für Umwelt und Naturschutz Deutschland i. V. (BUND), d’Euronatur , i la Fundació Global Nature. “Va revitalitzar el conservacionismo alemany i va irradiar la seva influència a tota Europa a través d’ICBP (avui BirdLife)”, assegura.
6. Gro Harlem Brundtland (1939- )
Brundtland “va coordinar l’informe “El nostre futur en comú”, on es defineix per primera vegada el concepte de desenvolupament sostenible. Va ser una de les pioneres a introduir el medi ambient en l’agenda política”, segons Txema Campillo. Clara Navili la considera “una de les principals responsables que en l’actualitat ens dediquem a lluitar pels temes mediambientals”.
7. Henry David Thoreau (1817-1862)
“Thoreau, autor de l’obra ‘Walden‘, és el precursor dels drets civils, la no violència, la desobediència civil i el respecte al medi ambient”, en paraules de Federico Velázquez de Castro.
8. Jacques Cousteau (1910-1997)
Per a Clara Navili, Cousteau va ser un pioner en la divulgació científica i un camí per als divulgadors actuals: “Les seves obres (més de 115 documentals i pel·lícules) sobre el món submarí són d’una enorme bellesa i rigor, d’aquí el seu èxit a tot el món i la seva vigència en el temps. La seva enorme capacitat de treball es va traduir en descobriments de noves espècies marines i en innovacions per a l’exploració submarina”. Eduardo Renovales recorda també que va promoure la custòdia dels mars enfront de la contaminació i el seu treball es continua avui dia en la Societat Cousteau i l’equip Cousteau.
9. James Lovelock (1919- )
“La seva hipòtesi Gaia ha donat lloc a tot un nou enfocament en l’estudi del planeta Terra com un sistema tancat”, explica Campillo.
10. Jane Goodall (1934- )
Jane Goodall és, segons la presidenta d’APIA, “la viva imatge de la senzillesa i l’austeritat, la qual cosa fa més admirable encara la seva figura d’enorme prestigi científic. La seva labor de divulgació sobre la seva experiència d’anys amb els ximpanzés del Congo és molt eficaç. Auditoris petits, segurament, però no per això menys importants”.
11. Luc Hoffmann (1923- )
Luc Hoffmann, fundador del WWF internacional i més tard de la seva fundació MAVA, és per al periodista ambiental Benigne Varetes un dels majors mecenes del conservacionismo mundial i de l’espanyol en particular. “Gràcies a ell José Antonio (To) Valverde va poder comprar la finca de l’Estació Biològica de Doñana, embrió del Parc Nacional“, reconeix.
12. Masanobu Fukuoka (1913-2008)
Fukuoka va ser un agricultor, biòleg i filòsof japonès creador de la “agricultura natural”. Segons Eduardo Renovales, es basa en l’observació dels cicles naturals i en l’aplicació a les plantes de l’horta, que creixen millor amb intervencions humanes puntuals.
13. Maurice Strong (1929- )
La principal labor de Strong, en opinió de Benigne Varetes, es va centrar en Nacions Unides, en promoure les Conferències mundials des d’Estocolm en 1972 a Riu en 1992. Va treballar a la Universitat per a la Pau de l’ONU fins a 2007 i va impulsar, al costat del seu amic Mijail Gorbatxov, una nova edició de “La Carta de la Terra” l’any 2000.
14. Max Nicholson (1904-2003)
Nicholson va ser un dels principals promotors del conservacionismo britànic i mundial, segons Varetes. “Alt càrrec del govern britànic, fundador en 1932 del British Trust for Ornithology, després director de Nature Conservancy (1952-1966), un dels principals fundadors en 1961 de WWF, al costat del seu amic Julian Huxley, promotor de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) en 1948, i va apadrinar internacionalment a To Valverde perquè creés la Reserva de Doñana i la seva estació biològica, nucli que va desenvolupar la Biologia de Conservació a Espanya”, enumera el periodista.
15. Naomi Klein (1970- )
Klein és una periodista de gran influència en el moviment antiglobalització, explica Renovales. “Ha escrit diversos llibres de referència, com ‘No logo’, on descriu el poder de les marques i les multinacionals, o ‘La doctrina del xoc’, sobre la vinculació entre psicologia i economia”, recorda el membre d’Ekologistak Martxan Bizkaia.
16. Remí Parmentier (1955- )
Benigne Varetes destaca també a Remí Parmentier, fundador de Greenpeace International, que dirigeix des de 2003 el Varda Group, una consultora internacional sol·licitada per entitats de tot el món per a temes ambientals.
17. Vandana Shiva (1952- )
Doctora en Ciències Físiques, Shiva és per a Eduardo Renovales una de les ecologistes i feministes més prestigioses a escala internacional: “Destaca el seu treball en àrees com els drets dels pobles i la defensa de l’agricultura tradicional. Ha escrit nombrosos articles i llibres i exerceix una gran paper en el Fòrum Internacional sobre globalització“.
18. Wangari Maathai (1940-2011)
“Ser ecologista al primer món és relativament fàcil. Prova a ser-ho a Kenya com a dona”. Així introdueix Txema Campillo a Maathai. Aquesta premi Nobel de la Pau va plantar més d’un milió d’arbres en un intent per detenir la desertització en l’Àfrica central, recorda Federico Velázquez de Castro.
