Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

20.000 aus rapaces han mort enverinades a Espanya en els últims 15 anys

El voltor negre, l'àguila imperial i l'alimoche són algunes de les espècies més afectades
Per mediatrader 13 de abril de 2007

L’últim informe de WWF/Adena sobre l’impacte de l’ús il·legal de verí en la fauna espanyola revela que 20.000 aus rapaces de les cinc espècies més amenaçades al nostre país han mort enverinades en els últims 15 anys. Dues cigonyes negres en l’Alt Aragó, 60 voltors leonados a Burgos, altres 20 aus rapaces a Zamora… Aquests són només alguns dels casos de mort per enverinament que el mes passat es van produir a Espanya.

Segons l’organització ecologista, aquesta pràctica és la major amenaça per a un ampli grup de rapaces que habiten en la Península, entre les quals destaquen el voltor negre, l’àguila imperial, el quebrantahuesos, l’alimoche i el milano real. Però també afecta als animals domèstics, principalment a gossos.

Esquers enverinats

El verí segueix lligat principalment a la gestió de la caça menor. Així, s’utilitza en teoria contra guineus i altres carnívors als quals es considera “competidors” per les mateixes preses. Però en realitat s’ha demostrat que, lluny de ser un mètode de control de predadores, l’ús d’esquers enverinats “és una fórmula d’eliminació indiscriminada i massiva de fauna”, denuncia WWF/Adena.

Segons l’informe “El verí a Espanya”, entre 1990 i 2003 l’organització conservacionista ha recopilat més de 3.000 episodis d’enverinament que van afectar a 7.261 exemplars de fauna en tota Espanya. Per regions, Andalusia és l’autonomia més perjudicada (1.070), seguida per Castella i Lleó (573) i Castella-la Manxa (496). Aquestes xifres corresponen a cadàvers reals que s’han trobat, matisa Luis Suárez, responsable del Programa d’Espècies d’Adena, “però és una mínima part del que realment s’està produint”.

WWF/Adena fa una crida als ciutadans perquè actuïn i demanin a la Conselleria de Medi ambient de la seva comunitat que aprovi un pla regional contra el verí

No obstant això, WWF/Adena reconeix que tant en la comunitat andalusa com en la manxega s’han pres mesures per pal·liar el problema. En aquest sentit, cita el tancament de vedats per afavorir la recuperació del mig afectat pel verí, així com la creació de patrulles de gossos que detecten esquers emmetzinats.

En qualsevol cas, el nombre de casos no s’ha reduït en els últims anys. WWF/Adena sosté que aquesta falta de resultats es deu al fet que les administracions “han assumit la gravetat del problema i, per tant, no existeix voluntat política per solucionar-ho”. Això es tradueix, diu, en una “absència de vigilància especialitzada” i en l’escassetat de sancions, tant penals com a administratives, que “afavoreixen la impunitat” dels infractors.

De fet, hi ha vegades que el verí no va lligat a l’activitat cinegética. Concretament, els responsables de l’organització ecologista van criticar la recent autorització de la Junta de Castella i Lleó a l’ús d’un verí per tractar d’atallar una plaga de talps camperols a Palència. Van advertir que el verí utilitzat ha afectat a llebres i a colomes domèstiques, i del risc per tant que arribi al consum i es converteixi en un problema de salut pública, alguna cosa que l’organització ecologista ja ha denunciat judicialment. Aquesta situació, segons Adena, contrasta amb la prohibició de l’ús d’esquers enverinats que existeix a Espanya des de 1983.

“Ciberacción”

En opinió dels ecologistes és urgent l’aprovació de plans regionals contra el verí. En aquest sentit, WWF/Adena ha llançat una “ciberacción” a través de la qual tots els ciutadans poden implicar-se demanant aquests plans als consellers de Medi ambient de les autonomies més afectades i que encara manquen d’ells.