Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

20 grans personatges del medi ambient a Espanya

Diversos experts assenyalen a les persones que més han fet per la conservació del medi ambient a Espanya

El medi ambient no seria igual sense ells. Com ja ho van fer amb els personatges ambientals més destacats a nivell internacional, diversos experts seleccionen a les persones que més han contribuït a la recuperació, conservació i divulgació del medi ambient a Espanya. Conèixer el seu treball pot servir per conscienciar-nos que es pot fer més pel medi ambient del que sembla.

1. Félix Rodríguez de la Font

Img
Imatge: CONSUMER EROSKI

Tots els experts consultats li citen com un dels principals personatges per al medi ambient a Espanya i al món. El periodista ambiental Benigne Varetes creu que va ser “un fenomen de comunicació mai vist que no s’ha repetit i que desperta encara vocacions conservacionistes”. Clara Navili, presidenta de l’Associació de Periodistes d’Informació Ambiental (APIA), afirma que “no es pot concebre la divulgació ambiental a Espanya sense ell. Sèries com ‘L’home i la Terra‘ continuen vigents i enganxant a l’espectador”. Roberto Ruiz, president de l’Associació de Ciències Ambientals (ACA), recorda també que “es va involucrar en moltes de les batalles ambientals de la seva època: un dels impulsors d’Adena (avui WWF Espanya) i de la Societat Espanyola d’Ornitologia (avui SEU/BirdLife) o d’un dels primers projectes de custòdia del territori a Espanya (el Refugi de Caça de Montejo de la Vega), va pressionar perquè es protegissin les “feristeles” (entre elles el llop), va recuperar la falconeria, va realitzar dues enciclopèdies de referència mundials (Fauna i Fauna Ibèrica), etc.”.

2. Cristina Narbona

“La millor ministra de Medi ambient que ha tingut aquest país”, segons Clara Navili, “perquè sabia què és el medi ambient, va imprimir caràcter a la seva gestió, va defensar ‘el seu territori’ i creia en el que feia”. Txema Campillo, ambientòleg i divulgador científic, de la mateixa opinió, destaca “la seva ferrea oposició al Pla Hidrològic Nacional (PHN) i el seu impuls a la Llei de Costas“.

3. José Antonio (To) Valverde

Per a Roberto Ruiz, va ser “un dels més importants biòlegs, naturalistes i ecólogos d’Espanya. Va formular a principis dels anys seixanta la hipòtesi de l’origen granívoro de l’home, clau per explicar l’evolució humana; va ser un dels grans impulsors de l’ornitologia (va participar en la creació de la SEU), etc.”. Campillo destaca que gràcies a ell tenim també “el Parc Nacional de Doñana i nombrosos llibres sobre fauna”.

4. Fernando González Bernáldez

El president de l’ACA ho recorda com una figura clau per al desenvolupament del moviment ecologista espanyol: “Va ocupar la segona càtedra d’Ecologia a Espanya (en l’Autònoma de Madrid) després de la de Ramón Margalef“. Roberto Ruiz cita a la Fundació Interuniversitària que avui porta el seu nom: “Va destacar pel seu fort compromís amb la recerca ecològica, l’educació ambiental i la conservació de la naturalesa, sempre des del rigor científic”. Benigne Varetes explica que “va impulsar, va assessorar i va recolzar la iniciativa de llançar campanyes o fins i tot presidir organitzacions”.

5. Jesús (Suso) Garzón Heydt

Segons Roberto Ruiz, és un dels majors naturalistes europeus dels últims temps: dels primers a estudiar en el terreny moltes de les grans espècies amenaçades peninsulars, com la cigonya negra, el linx, l’os/os, l’urogallo o l’àguila imperial. Considerat el pare de l’actual Parc Nacional de Monfragüe, va participar de forma activa a les declaracions dels Parcs d’Oyambre i Cabañeros. També és el fundador i president del Fons de Patrimoni Natural Europeu, de l’Associació Concejo de la Mesta, de l’Associació Trashumancia i Naturalesa i d’ARCA. Varetes destaca també la seva defensa dels usos i els models de gestió del territori tradicionals, com la trashumancia.

6. Benigne Varetes

“Un dels grans periodistes ambientals del nostre país i pioner en moltes de les noves formes de comunicació”, segons el president de l’ACA. Fundador i director durant 20 anys de la revista ‘Quercus’, ha treballat en mitjans com ‘El País’ o ‘El Mundo’, ha estat guionista de documentals, ha assessorat al Ministeri de Medi ambient, ha editat nombrosos llibres com ‘Les Memòries de Valverde’ i ‘Félix Rodríguez de la Font, la seva vida, missatge del futur’, va ser un dels fundadors de Greenpeace Espanya així com dels Clubs Juvenils Conèixer i Protegir la Naturalesa, etc. En els últims anys ha promogut diferents iniciatives lligades a la Convergència del Món Rural i la Naturalesa (Muruna).

7. Felipe González Sánchez

Eduardo Renovales, membre d’Ekologistak Martxan Bizkaia i expert en documentació ambiental, destaca al coordinador a Cantàbria de la SEU com a exemple de les persones que a nivell local desenvolupen interessants treballs ambientals: “Destaquen els projectes de conservació d’aus i de voluntariat i educació ambiental, de recuperació d’espais degradats en la badia de Santander o el programa NACAR, Naturalesa i presó, amb interns de la presó del Dueso”.

8. Gonzalo Echagüe i Alicia Torrego

Organitzadors del primer Congrés Nacional del Medi ambient(Conama), en 1992, “avui una cita imprescindible, però al seu moment se’ls va considerar uns majaras”, segons la presidenta de l’APIA, que recorda que el Congrés transcendeix amb el Conama Local, els Eimas (Trobada Iberoamericana sobre Desenvolupament Sostenible)i altres jornades.

9. Humberto dona Cruz

Federico Velázquez de Castro, president de l’Associació Espanyola d’Educació Ambiental (AEEA), destaca a l’expresident d’Amics de la Terra, “que va voler imprimir un sentit polític a l’ecologia”.

10. Isaac Vega

Una altra de les recomanacions de Velázquez de Castro: “Isaac Vega, de WWF-Adena, és un veterà activista en el camp del disseny, arts gràfiques i coordinació de publicacions ecologistes”.

11. Joaquín Araujo

Joaquín Araujo va continuar la labor divulgadora de Rodríguez de la Font i a més la va portar a nous àmbits com a exposicions fotogràfiques, comic, etc.”, segons Txema Campillo.

12. Jorge Riechmann Fernández

“Poeta, sociòleg i ecologista, Jorge Riechmann destaca per la seva gran quantitat d’obres en diferents àmbits, com la crisi ecològica, el decreixement o l’ètica ecològica”, segons Renovales. Se li pot seguir en el seu blog ‘Tractar de comprendre, tractar d’ajudar.

13. José Luis García Ortega

El president de l’AEEA també ressalta la labor de José Luis Ortega, “des de fa molts anys en el departament de l’energia en Greenpeace, on ha coordinat importants informes per defensar el futur de les energies renovables”.

14. Juan Carlos Atienza

“A més del seu treball com a coordinador de Conservació de SEU/BirdLife, és un referent a les xarxes socials”, apunta Clara Navili. “En Twitter els seus seguidors aprenem cada dia alguna cosa nou amb ell”, recorda la presidenta de l’Associació de Periodistes d’Informació Ambiental.

15. Juan Carlos de l’Olmo

Per a la presidenta d’APIA, el secretari general de WWF Espanya “és un exemple de saber fer en l’adreça d’una ONG ambiental. Amb un estil assossegat però ferm, afronta projectes importantíssims de conservació, divulgació i sensibilització, estableix aliances fortes amb diversos sectors empresarials, sense renunciar als senyals d’identitat d’una organització internacional d’enorme prestigi”.

16. Karmele Pla Sánchez

“Una de les persones que més m’ha impressionat pel seu treball vocacional”, segons Eduardo Renovales. “Des de 2003, Karmele Pla treballa a Indonèsia en un centre de recuperació de fauna amenaçada, principalment primats. El país asiàtic destaca per la seva gran biodiversitat, però la destrucció de les selves tropicals està acabant amb ella”, comenta.

17. Luis Miguel Domínguez Mencía

Per a l’expert d’Ekologistak Martxan Bizkaia, el naturalista “Luismi” Domínguez és “una de les persones que millor comunica els temes ambientals”. Director de programes de televisió com Biodiario‘ o ‘Fauna de carrer’ o de radi, també és autor de diversos llibres, com a ‘Guia de la fauna de carrer’.

18. Pedro Costa Morata

Txema Campillo li destaca per ser “l’històric ecologista amb el qual comença el moviment a Espanya, encara que no estigui d’acord amb les seves idees”.

19. Roberto Hartasánchez

Segons Benigne Varetes, “la seva labor a favor de les aus de presa i de l’os/os han convertit al seu ONG Fons per a la Vida Salvatge (FAPAS) en una entitat que fa conservació amb el mínim pressupost i la màxima eficàcia. La població d’ossos/ossos ha augmentat gràcies a la seva labor que després venen com a seves fundacions i entitats públiques”.

20. Xavier Pastor

“Com a dirigent del GOB primer, de Greenpeace-Espanya després i ara d’Oceana, aquest biòleg marí porta 40 intensos anys dedicats a la protecció dels mars i la vida que bulle en ells. Sense ell els oceans i aigües, i també altres campanyes que va desplegar, com la de boscos, lluita contra l’energia nuclear, contaminació atmosfèrica, etc.,  estarien molt lluny de la presència actual”, en paraules de Varetes.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions