El Programa de Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA) i la Convenció sobre Espècies Migratòries de l’ONU han declarat 2007 “Any del Dofí“. D’aquesta manera, els seus responsables volen conscienciar als ciutadans de tot el món sobre els riscos mediambientals que corren aquests animals.
Entre 15.000 i 20.000 dofins moren cada any en el Mediterrani i Atlàntic per la pesca destructiva o no selectivaSegons el PNUMA, més del 70% dels dofins poden arribar a morir atrapats per certes arts i aparells de pesca destructius o no selectius. Greenpeace calcula entre 15.000 i 20.000 el nombre de dofins capturats cada any en el Mediterrani i Atlántico. Encara que la Unió Europea ha prohibit les més destructives, en altres mars del món se segueixen utilitzant. Així mateix, certes arts no selectives permeses fan estralls en aquests mamífers.
La contaminació, ja sigui química o acústica, és un altre dels seus grans enemics. Els mars reben l’abocament de diverses substàncies nocives per al medi ambient i la salut, com els compostos orgànics persistents (COPs). En concentrar-se al llarg de la cadena alimentosa, acreixen la seva toxicitat en els éssers vius superiors, com els dofins i els humans. Referent a això, un estudi de la Universitat nipona d’Hokkaido va detectar quantitats de COPs superiors a les permeses en la carn de dofí consumida a Japó.
Per la seva banda, l’intens tràfic marí o els aparells d’ultrasò dels vaixells repercuteixen en el seu fi sentit de l’oïda i el seu sistema d’ecolocalización, vitals per comunicar-se, orientar-se i aconseguir les seves preses, sobretot peixos i calamars.
Així mateix, els ecologistes també destaquen les epidèmies, la falta de control del turisme d’albirament, o l’impacte ambiental de les infraestructures. La construcció a Xina de la presa de les Tres Goles, en el riu Yangtsé, podria haver acabat amb el dofí d’aleta blanca o “baiji”, un ésser amb 25 milions d’anys d’existència. Una recent expedició d’experts internacionals així sembla confirmar-ho. No obstant això, aquests especialistes han reconegut no haver arribat fins a les zones més profundes, i alguns habitants afirmen haver vist algun exemplar.
En aquest sentit, la Societat Zoológica de Londres ha llançat un programa per evitar l’extinció de les 10 espècies animals més rares del planeta, entre les quals es troba el dofí del riu Yangtsé.
Dofins: ràpids, sociables i intel·ligents?
La família delphinidae està composta per 33 espècies i 4 subespècies, de les quals el dofí mular o nas d’ampolla (Tursiops truncatus) és el més comú i conegut, especialment pel seu amaestramiento en aquaris. En 2005 va ser trobada una nova espècie en aigües de la Gran Barrera de Coral, al nord-est d’Austràlia. Els seus descobridors la van batejar amb el nom de “Snubfin”, pel seu nas camús i la seva marcada aleta dorsal. L’última vegada que es va descobrir una nova espècie de dofí va ser en 1956: “Orcaella heinsohni”, en honor a l’especialista que la va examinar, George Heinsohn. Així mateix, els científics han trobat diversos dofins híbrids de dues espècies, com un barreja de Risso i nas d’ampolla.
En l’actualitat, encara es poden trobar dofins en tots els oceans del món. Igual que les balenes, respiren a través d’un orifici damunt del cap, l’espiracle. Manquen de sentit de l’olfacte, però la seva vista i oïda són molt aguts, i gràcies a la seva forma hidrodinàmica poden aconseguir fins a 40 km/h de velocitat. Algunes espècies, com el mular, viuen en aigües obertes, mentre que unes altres habiten aigües dolces i estuaris d’Amèrica del Sud i Àsia. Per exemple, el boto ha aconseguit remuntar 2.000 km. del ric Amazones.
Gràcies a la seva naturalesa sociable i comunicativa, els dofins ajuden als éssers humans de diverses maneres. La “delfinoterapia” s’està utilitzant per tractar a nens amb discapacitats psíquiques i sensorials, així com persones en rehabilitació d’addiccions. Així mateix, també s’empren per localitzar mines o per al rescat de persones.
Els científics segueixen descobrint aspectes sorprenents d’aquests animals. Investigadors de la Universitat escocesa de St Andrews van revelar que els dofins de musell d’ampolla es reconeixen entre ells mitjançant xiulades que podrien considerar-se noms propis. Quant a les acrobàcies que realitzen, no se sap molt bé el seu objectiu, encara que alguns experts apunten a una forma de localitzar preses, evitar paràsits o simplement per diversió.
Els experiments amb dofins en captivitat han mostrats que són capaces d’aprendre, realitzar tasques complexes i vocalitzar sons similars a paraules. Alguns investigadors han suggerit que per això podrien ser capaços d’aprendre un llenguatge i comunicar-se amb els éssers humans, encara que no s’ha pogut demostrar.
D’altra banda, la suposada intel·ligència superior d’aquests animals ha estat posada recentment en qüestió. Paul Manger, un neuroetólogo de la Universitat de Witwatersrand a Johannesburg, Sud-àfrica, ha afirmat que el gran cervell d’aquests mamífers només els serveix per protegir-se del fred, la qual cosa els situaria en un nivell inferior fins i tot al de rates de laboratori o peixos de colors. Manger és el mateix investigador que va suggerir en 2005 que els Hemisferis terrestres afecten l’adreça en la qual els cetacis fan cercles mentre dormen.
Les aigües espanyoles del Mediterrani i l’Atlàntic són freqüentades per dofins mular, llistat i comú, i en ocasions per altres espècies més al nord, com el dofí de flancs blancs i el de musell blanc, mentre que en aigües de Canàries pot observar-se al dofí de Fraser, al dofí hilador i al dofí de dents rugoses.
Segons l’organització conservacionista Oceana, la Península Ibèrica es troba en una zona estratègica per a aquestes espècies. Per això, segons els seus responsables, seria necessari decretar àrees especials de conservació, com l’Estret de Gibraltar, el mar de Ligúria, el Golf de León o el mar d’Alborán.
