Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

2009, any del goril·la

L'objectiu és ampliar les mesures de conservació d'aquest primat, en greu perill d'extinció
Per Alex Fernández Muerza 15 de desembre de 2008
Img gorilas
Imagen: Jenny Rollo

La delicada situació dels goril·les i el seu hàbitat ha portat a l’Organització de Nacions Unides (ONU) a declarar 2009 Any Internacional d’aquest primat. La decisió hauria d’implicar majors esforços de conservació i lluita contra les amenaces que han portat a aquests animals a la vora de l’extinció.

Els goril·les, amb els quals l’ésser humà comparteix gairebé el cent per cent d’ADN, es troben greument amenaçats. Les estimacions més optimistes apunten una població mundial de 200.000 exemplars, mentre que les més pessimistes es queden en 6.000. En concret, el goril·la occidental (Gorilla gorilla) es considera en perill crític d’extinció, segons la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). Congo, Rwanda i Uganda amb prou feines explica ja amb 700 exemplars de goril·les de muntanya (Gorilla beringei beringei), mentre que a Camerun i Nigèria l’espècie “Cross River”, cridada així per residir prop del ric Cross, ni tan sols supera els 300 exemplars.

Queden entre 200.000 i 6.000 goril·les a tot el món, segons diferents estimacions
Diverses amenaces expliquen la delicada situació en la qual sobreviuen els goril·les. Els conflictes bèl·lics, que se succeeixen en el seu hàbitat des de fa anys, constitueixen el seu principal problema, segons l’organització Wild Life Direct. En l’actualitat, el Parc Nacional de Virunga, situat a la frontera entre Rwanda i Uganda i llar de la tercera part dels últims goril·les de muntanya del món, és una zona de combat més entre l’exèrcit congolès i els rebels anti-governamentals. Els responsables del Parc han hagut de fugir a camps de refugiats, des d’on expliquen les últimes novetats a través de la seva pàgina web i reclamen l’ajuda internacional.

A més de la guerra, la caça il·legal també porta anys amenaçant no només als goril·les, per la carn dels quals es paguen grans summes de diners, sinó també a molts guardes que han perit en realitzar el seu treball. Així quedava reflectit en la pel·lícula “Goril·les en la boira”. L’actriu Sigourney Weaver encarnava la vida de Dian Fossey, una zoòloga nord-americana que va treballar entre els anys 60 i 80 per la conservació d’aquests animals, fins al seu assassinat pels caçadors furtius.

D’altra banda, el virus de l’Ébola també s’ha convertit en un enemic d’aquests animals. A la fi de 2006, un equip de biòlegs espanyols alertava que la variant “Zaire” del virus havia acabat en cinc anys amb 5.500 goril·les que vivien en uns 2.700 quilòmetres quadrats de selva tropical en la República del Congo.

Així mateix, els responsables de l’ONU recorden que els principals problemes mediambientals de l’actualitat, com el canvi climàtic o la destrucció de l’hàbitat, i en concret la desforestació, també incideixen negativament en la supervivència dels goril·les.

Mesures per evitar la seva extinció

ImgImagen: Peter SzustkaNacions Unides pretén que la celebració de l’Any Internacional del Goril·la serveixi per millorar la situació d’aquests primats. Per a això, els seus responsables aposten per accions que millorin l’hàbitat en el qual viuen i contribueixin a la pau a la zona. Per exemple, es fomentaran programes d’ecoturismo que permetin el desenvolupament sostenible dels habitants d’aquestes regions i evitin els conflictes armats i la caça il·legal.

Els experts de l’ONU sol·liciten també un major finançament per a projectes de recuperació mediambiental i conservació animal, que han demostrat bons resultats quan han estat duts a terme de forma eficient. Un exemple d’això és el Programa Internacional per a la Conservació del Goril·la (IGCP), en el qual participen diverses organitzacions, com el Fondo Mundial per a la Naturalesa (WWF), la Fundació Africana per a la Naturalesa i l’organització Fauna i Flora Internacional. El seu treball, centrat en la conservació del goril·la de muntanya, ha aconseguit importants assoliments. L’any passat, WWF informava que la població de goril·les de muntanya d’Uganda havia crescut en l’última dècada un deu per cent, situant-se en els 340 exemplars.

El Govern de Camerun ha creat recentment un nou parc nacional per protegir al goril·la “Cross River”
Així mateix, es reclama una major col·laboració per part de les institucions. Els responsables de l’ONU volen reforçar el pas donat al juny d’aquest any amb la signatura de l’Acord sobre la Conservació del Goril·la i els seus Hàbitats. Es tractava de la primera vegada que un document legal obligava als governs de la zona a treballar conjuntament per la conservació d’aquest primat. Les mesures que es van aprovar incloïen majors esforços de col·laboració i l’enduriment legal de la lluita contra el furtivisme.

En aquest sentit, les iniciatives són possibles malgrat les dificultats. Per exemple, el Govern de Camerun ha creat recentment un nou parc nacional per protegir al goril·la “Cross River”. El Parc Nacional de Takamanda, situat a la frontera amb Nigèria, albergarà a uns 115 goril·les d’aquesta rara espècie. Per a això, el Govern camerunès ha comptat amb la col·laboració de la Societat de Conservació de la Naturalesa (WCS).

Convenció d’Espècies Migratòries

El nomenament de 2009 com a any del goril·la ha estat una de les diverses accions preses en la Convenció per a les Espècies Migratòries (CMS) de Nacions Unides, celebrada recentment a Roma. Entre les decisions adoptades, els seus participants van reconèixer a 21 noves espècies en perill d’extinció, com el guepardo o el voltor egipci, i van aprovar diverses resolucions, com l’encaminada a reduir la contaminació sonora dels oceans, que perjudica especialment a balenes i dofins.

Els membres de la CMS, provinents de 109 països de tot el món, col·laboren des de 1983 per millorar la conservació de les espècies i els seus hàbitats, especialment les migratòries en perill.