Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

5 parcs naturals per fer un viatge inoblidable

Paisatges sorprenents, fauna sorprenent i vegetació singular són alguns dels al·licients que els parcs naturals ofereixen al viatger

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 31 de Març de 2018
img_parques naturales viaje inolvidable hd

Un parc nacional és una apostasegura per al viatger. La Unió Internacionalper a la Conservació de laNaturalesa (IUCN) defineix aquestesàrees com a “grans espais naturalso gairebé naturals reservatsper protegir processos ecològics a gran escala, juntament ambles espècies i els ecosistemes característics de lazona, i proporcionar una base d’oportunitatsespirituals, científiques, educatives i recreatives per alvisitant, compatibles amb la cultura i el medi ambient”.El primer reconegut va ser la muntanyaBogd Khan Uul, de Mongòlia, en 1783 (el Parcde Yellowstone, més popular, es remunta a 1872).A continuació es mostra una selecció amb alguns dels méscaracterístics -no els més famosos-, juntament ambadvertiments per fer un ús responsable d’ells.

1. Yellowstone (Estats Units)

Els seus gairebé 9.000 quilòmetres quadrats s’estenen
sobre els estats de Wyoming, Idaho i Montana. Una
vegada realitzat l’accés a través d’alguna de les seves cinc
entrades (dues en el nord i tres en el sud), el visitant
pot moure’s per la Loop Road, una carretera de
228 quilòmetres que serpentea entre caigudes d’aigua,
guèisers actius, fonts geotermales i el naixement
d’una dotzena de rius. Entre la fauna d’aquest parc, destaquen 50 espècies
de mamífers, explicant set grans depredadors:
ossos/ossos negres, óssos bruns, linxs de Canadà,
coiots, lleons de muntanya, carcayúes i llops.

Normes d’ús:

  • Es prohibeix: acampar fora dels
    llocs designats, banyar-se en les aigües termals,
    donar de menjar als animals i portar-se pedres o plantes.
  • Mascotes: solament es permeten a les zones asfaltades
    i àrees de servei.
  • Aliments: han de penjar-se en
    els pals de menjar dels campaments, a tres metres
    sobre el sòl, o emmagatzemar-se en contenidors
    especials resistents als ossos/ossos.
  • Preu: 12,70 euros (adults). Vehicles: 25,50 euros.

2. Rapa Nui (Xile)

Una societat d’origen polinesi va arribar a la volcànica
illa de
Pasqua al segle IV, deixant per a la posteritat un aclaparant paisatge de potents talles de pedra que assemblen rostres humans. Ho van fer
sense influència externa de cap tipus, doncs els
europeus no van arribar a aquestes latituds fins a 1722
(para llavors, els rapanuis ja estaven en decadència).
Contemplar aquestes grandioses efígies anomenades
moáis (que, repartides per diferents enclavaments,
aconsegueixen la xifra de 900) arrossega a milers de
viatgers de tot el planeta que es pregunten com
els antics pobladors van traslladar les mols de
un lloc a un altre de la illa. Aquest parc nacional, declarat
en 1935 (i patrimoni de la Unesco des de
1995), va ser lloc predilecte de les aus marines para
la seva reproducció fins a l’arribada de l’ésser humà,
faceta que, a poc a poc i amb molt esforç, es
està recuperant.

Normes d’ús:

  • Es prohibeix: tocar, asseure’s o caminar
    sobre les estructures arqueològiques i plataformes
    cerimonials; transitar fora de les senderes indicades
    o pels vessants propers als penya-segats; i
    portar-se pedres o plantes.
  • Acampada: es permet en
    les zones autoritzades dins del poble d’Hanga
    Rosegui.
  • Com accedir: els mitjans per arribar a la illa
    són l’avió (des de Santiago de Xile)
    o com a escala en l’itinerari d’un creuer per la Polinèsia.
  • Preu: 68 euros per a estrangers.

3. Iguazú (Brasil/Argentina)

En guaraní, Iguazú significa “aigua gran“: les
enormes cataractes són l’al·licient d’aquest espai
que es reparteixen Argentina (la part dramàtica, ja
que les passarel·les passen fregant les principals
cascades) i Brasil (la fotogénica: les veurà de front,
al lluny). Declarades una de les set meravelles
naturals del món
, el seu cabal mitjà és d’1.500
metres cúbics per segon; quan hi ha crescudes
es multiplica, la qual cosa, en ocasions, obliga al seu tancament.
El més espectacular dels seus miradors és la Gola
del Diable, on cal obrir-se pas gairebé
a codazos per albirar els salts de 80 metres en
mitjà d’un soroll ensordecedor. En el seu recorregut,
que alberga una riquíssima biodiversitat, trobarà
dotzenes de simpàtics coatíes, que es colen
fins i tot en les cafeteries.

Normes d’ús:

  • Horari: de 8:00 a 18:00 hores.
  • Menjar i
    dormir: el parc compta amb un hotel de cinc estels,
    tres restaurants, diversos locals de menjars ràpids
    i quioscs.
  • Preu: 24,50 euros. Vehicles: 5 euros.

4. Tanjung Puting (Indonèsia)

L’orangutan (el nom del qual en indonesi significa
“home de la selva”) és una espècie amenaçada
que solament es troba a les illes de Sumatra
i Borneo, ambdues a Indonèsia. Al parc nacional
de Tanjung Puting, en el sud de Borneo,
es va prendre la famosa foto de portada de National
Geographic
de 1975, en la qual l’etóloga alemanya
Biruté Galdikas porta a un petit orangutan en
braços, com bebè, i a un altre de la mà. Malgrat ser
Reserva de la Biosfera de la Unesco i albergar varis
centres de recuperació d’aquests mamífers
(com Camp Leakey), la creixent degradació de
els seus boscos fan perillar aquesta espècie.

Normes d’ús:

  • Vestimenta: és imprescindible emprar
    calçat de trekking.
  • Menjar i dormir: per pernoctar,
    l’opció de recórrer el riu Sekonyer en barcassa
    privada i dormir en ella, amb cuiner local a bord,
    té molt encant.
  • Advertiment: anar per lliure i donar de menjar a aquests animals de força descomunal pot implicar algun esglai.
  • Preu. 15,70 euros, més una taxa
    de 6,30 euros per introduir una càmera.

5. Cairngorms (Regne Unit)

Reconegut en 2003 i amb 3.800 quilòmetres quadrats
d’extensió, Cairngorms ocupa el 6 % de la superfície
d’Escòcia i és el parc nacional més gran
del Regne Unit. Allí viuen unes 18.000 persones
repartides en petites poblacions de cinc concejos,
entre els quals destaca el d’Angus, mundialment
famós pel seu bestiar boví. És un parc viu: vilatans
i turistes es creuen amb els qui s’inscriuen
com a voluntaris durant una temporada per plantar
arbres o fer recompte d’aus. També acull
multitud de plans per a nens. L’àmplia i variopinta
fauna (àguila real, gat montés escocès, esquirol vermell i
una rajada de rens, entre altres espècies) és el més
cridaner d’aquest sinuós vergel que alberga un de
els últims boscos primaris de les illes britàniques
.

Normes d’ús:

  • Es permet: acampar en grups petits
    no més de dos dies i, obligatòriament, hi ha
    que recollir els residus que es generin.
  • Es prohibeix:
    orinar a menys de 30 passos (nou metres) de llacs,
    rius i rierols.
  • S’aconsella: utilitzar repel·lent d’insectes,
    mantenir-se allunyat de les herbes altes i vestir
    màniga i pantalons llargs per evitar les paparres.
  • Preu: accés lliure. Es paga solament per les activitats.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions