Practicar esport en espais naturals està cada vegada més de moda, com ho demostren les nombroses competicions i proves que tenen lloc a qualsevol regió espanyola. Estar en forma no és incompatible amb la cura de l’entorn, com assenyalen en aquest article els consells de diversos experts per reduir l’impacte ambiental de fer exercici físic en espais naturals.
1. No generar residus ni molestar
Estar en forma no és incompatible amb la cura de l’entornL’Oficina Tècnica d’Europarc-Espanya, la secció estatal de la Federació de Parcs Naturals i Nacionals d’Europa, ha publicat una guia de bones pràctiques per a les competicions esportives a la muntanya. Entre les seves recomanacions, es destaca evitar la generació de residus o un altre tipus de contaminació, com apunta un dels seus autors, Javier Gómez-Llimona:
- No tirar escombraries (desaprofitaments, embolcalls, aliments o material) excepte en els sectors habilitats per l’organització.
- Que cadascun sigui responsable dels seus residus i els transport fins a la seva residència habitual o, en tot cas, fins al lloc de recollida selectiva, en els nuclis urbans.
- No emetre senyals ni centelleigs lluminosos, excepte la il·luminació frontal del recorregut, en trams nocturns.
- No utilitzar fòsfors i cigarrets, i si s’usen, apagar-los amb cura, dipositant les burilles en contenidors.
- Obligar a marcar gels, barritas, etc. amb el nombre de dorsal.
- Evitar la contaminació acústica: no cridar durant el recorregut, mentre que el llançament de coets i pirotècnia i els grups musicals o megafonia com a ambientació haurien de prohibir-se o, com a molt, en els entorns de la sortida i meta, i sempre que se situïn en nuclis urbans.
2. Respectar les zones marcades
Gómez-Llimona aconsella als esportistes de muntanya que respectin l’itinerari establert per l’organització, no atallar camp a través ni retallar per l’interior de les corbes.
Rosa Fernández-Rierol, presidenta de l’associació RedMontañas, i Miguel Ángel Ortega, president de l’associació Reforesta, consideren que s’hauria d’evitar l’ocupació d’àrees especialment sensibles, com les zones de cims i les humides com a llocs de pas o permanència d’activitats amb molts participants. En el cas concret de la bicicleta tot terreny (BTT), tots dos experts recomanen que el seu ús a les àrees protegides hauria de limitar-se a les pistes forestals, com assenyala el Pla Director de Parcs Nacionals.
3. Desplaçar-se en transport públic
El transport públic és l’opció més ecològica per a qualsevol desplaçament, i en aquest cas no és una excepció. Si no queda una altra que utilitzar vehicles privats, haurien de circular i estacionar-los a les zones habilitades per l’organització i l’administració de l’espai protegit, com suggereix la guia d’Europarc.
4. Realitzar informes d’impacte ambiental
Xisco Roig, doctor en Geografia i consultor ambiental, ha realitzat estudis geomorfològics en diversos llocs per on transcorren competicions esportives en àrees naturals, com Mallorca, Menorca o els Pirineus. Segons aquest expert, els impactes que es produeixen són corregibles i proposa per evitar-los anàlisis punt a punt de cada carrera i informes d’idoneïtat o impacte ambiental, així com seguiments d’aquestes proves. A més dels danys a la flora i fauna o la generació de residus, també s’haurien d’estudiar els impactes geològics, un aspecte molt important d’un espai natural amb prou feines considerat en l’actualitat, assegura Roig.
5. Evitar les competicions multitudinàries en espais protegits
Fernández-Rierol considera que “tenint en compte que la major part del territori espanyol no està específicament protegit, i que els esdeveniments esportius afecten de forma negativa a molts dels valors que es pretenen preservar als espais protegits, seria lògic treure’ls d’aquests espais, com va recomanar el Comitè Olímpic Español fa uns anys”. No obstant això, reconeix que amb bona voluntat per part d’organitzadors i participants seria possible compatibilitzar alguns d’aquests esdeveniments mitjançant les mesures aquí citades.
6. Oferir informació i conscienciació
Gómez-Llimona assenyala que la informació i la conscienciació als participants és essencial per a la cura de l’entorn. En concret, seria convenient oferir dades sobre aspectes d’interès de l’espai protegit (natural, cultural); sobre les prohibicions de provocar alteracions sobre les espècies de fauna i flora, la seva captura o molèstia intencionada i el dany o recol·lecció de les espècies de flora o de qualsevol de les seves parts; o sobre les prohibicions de danyar el mitjà geològic o el sòl.
7. Comptar amb més mitjans de protecció i vigilància
La presidenta de RedMontañas creu que hauria d’incrementar-se la dotació de Guàrdia Civil especialitzada (Seprona) i la seva col·laboració amb els agents forestals o mediambientals per millorar la vigilància, sanció i aplicació de la normativa vigent. El president de Reforesta proposa la creació d’un observatori estatal de l’ús públic als espais protegits, que disposi de mitjans per al seguiment i avaluació científica dels impactes i per a la difusió dels resultats obtinguts, així com de mecanismes de participació dels agents socials involucrats.
