Burgos, Tarragona, Galícia, Canàries… Són algunes zones d’Espanya on s’extreu petroli o s’espera fer-ho. L’augment de l’escassetat i els preus d’aquest combustible fòssil, juntament amb el desenvolupament de la tecnologia d’extracció, animen als seus defensors a prospeccions en llocs rebutjats fins ara. No obstant això, els seus detractors recorden els possibles impactes ambientals d’aquests projectes i defensen el suport a alternatives energètiques basades en fonts renovables.
Burgos, productor de petroli
El jaciment d’Ayoluengo, en La Lora, al nord-oest de Burgos, conté uns cent milions de barrils de cru lleuger i de qualitat. Així ho ha donat a conèixer en dates recents l’empresa britànica Leni Gas & Oil, propietària d’aquesta explotació des de 2007. La notícia s’ha traduït en una pujada del 31% en la cotització d’aquesta companyia en la Borsa de Londres: el seu valor borsari ascendeix ara a 15 milions d’euros. Segons els responsables de la companyia, el sondeig ha localitzat petroli a 1.350 metres de profunditat i es pretén extreure uns 20 milions de barrils en la propera dècada.
Ayoluengo és el primer jaciment productor de petroli descobert a Espanya, en 1964. El grup nord-americà Chevron va arribar a extreure 4.000 barrils diaris, però l’activitat va decaure en els anys setanta. Des de llavors, s’han obtingut uns 17 milions de barrils amb un flux mitjà d’uns 160 barrils diaris. El jaciment podria tornar a ser productiu si es confirmen les expectatives de Leni Gas & Oil, que ara bomba 120 barrils diaris i espera aconseguir els 5.000 barrils en 2012.
La producció de petroli a Espanya cobreix amb prou feines el 0,2% de les seves necessitats
Les xifres semblen altes, però no ho són quan es contextualitzen. Les importacions espanyoles de cru ascendeixen al 99,8%: la producció nacional cobreix amb prou feines el 0,2% de les seves necessitats, com recorda José Santamarta, responsable de l’Institut World Watch a Espanya. Per la seva banda, Pedro Prieto, vice-president de l’Associació per a l’Estudi del Cenit del Petroli, ho compara amb les xifres mundials. En l’actualitat es consumeixen uns 85 milions de barrils diaris. Aquesta empresa espera, si té èxit, extreure per tots els conceptes, d’aquí al seu esgotament, el petroli que consumeix el planeta en sis hores.
Principals prospeccions petrolieres a Espanya
Burgos no és l’únic lloc amb possibilitats per a l’extracció de cru. A partir de les dades conegudes fins ara, es creu que la Península pot amagar camps petrolífers de diversa importància, segons Santamarta. No obstant això, les peculiars característiques del subsol porten a pensar en dipòsits de gas com l’opció més probable, especialment a la zona subpirenaica i a la Vall del Guadalquivir.
Diversos emplaçaments costaners s’han convertit en objectiu de prospeccions petrolieres. El més important està en la conca mediterrània, enfront de les costes de Tarragona i la Comunitat Valenciana. L’empresa Repsol-YPF té allí una plataforma, de nom Casablanca, i compta amb permisos d’exploració en diverses zones de la costa mediterrània i cantàbrica.
Les prospeccions enfront de Tarragona són responsables de, almenys, dos abocaments de cinc milions de litres de cru, segons Oceana
En el Prepirineu català s’han dipositat esperances. Des de finals del segle XIX s’han localitzat formes degradades de petroli (betum i brea) que indiquen la possible presència d’aquest combustible fòssil. L’empresa Cepsa, controlada per la franc-belga Total Fina Elf, cerca en una àmplia zona de més de 160.000 hectàrees entre l’est i l’oest de Vallfogona, amb la col·laboració de científics de la Universitat de Barcelona.
La costa gallega és un altre possible candidat, en “el Gran Burato”, un cràter submarí d’uns quatre quilòmetres de diàmetre, situat a uns 140 quilòmetres del litoral i a uns 1.700 metres de profunditat. La Xunta de Galícia i diverses universitats i centres de recerca recolzen una campanya per localitzar possibles jaciments d’hidrocarburs per a la seva explotació comercial.
L’arxipèlag canari també podria convertir-se en una font de petroli, encara que les possibles prospeccions han estat bloquejades. En 2001, el Govern va aprovar un permís a la signatura Repsol-YPF, però una sentència del Tribunal Suprem va paralitzar el projecte en considerar que no complia la normativa mediambiental. La companyia persisteix en la seva obstinació de sol·licitar noves autoritzacions que permetin l’exploració de la zona.
Arguments a favor i en contra
Els defensors d’aquestes prospeccions i explotacions petrolieres a Espanya recorden que a mesura que els preus dels hidrocarburs ascendeixen, jaciments i pous considerats abans inviables poden ser ara interessants. A més, la dependència energètica del cru exterior és molt elevada i, per això, qualsevol possible extracció d’origen nacional resulta indispensable, sostenen.
Els seus detractors addueixen qüestions mediambientals i pràctiques per criticar aquestes explotacions. La majoria d’aquests jaciments se situen en espais naturals, on una possible fugida o vessi podria causar un important impacte. Recorden les complicacions tècniques i de les prospeccions en àrees marines i a gran profunditat, amb la catàstrofe del Golf de Mèxic encara en ment.
L’organització conservacionista Oceana ha mostrat de forma pública el seu rebuig a aquestes prospeccions petrolíferes enfront de les costes. Segons els seus responsables, les tècniques de seguretat actuals són insuficients per prevenir accidents de gran envergadura. Oceana assenyala que les prospeccions de Repsol enfront de Tarragona són responsables de, almenys, dos abocaments d’hidrocarburs amb un volum de cinc milions de litres de cru com a mínim. Per això, exigeixen que se substitueixin les prospeccions petrolíferes per aerogeneradors marins, per contribuir així a la reducció dels nivells d’emissió de diòxid de carboni (CO2), involucrats en el canvi climàtic.
En opinió de Santamarta, el balanç final no mereix la pena i aposta per les energies renovables. Els vehicles elèctrics no emeten CO2 i poden substituir al petroli, sempre que l’electricitat provingui de renovables com l’eòlica o les diferents energies solars. Els aerogeneradors podran subministrar aquesta energia als vehicles elèctrics, que en un futur serviran també per emmagatzemar i regular l’electricitat intermitent del sector eòlic. En el transport aeri, segons aquest expert, l’alternativa són els biocombustibles, que no haurien d’emprar-se en els vehicles, on l’alternativa és l’electricitat.
Prieto considera que el problema real és l’esgotament greu i decisiu dels principals combustibles fòssils: la producció mundial de petroli porta dos anys seguits en caiguda.
