Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Abocadors incontrolats

Són recintes il·legals perillosos per a la salut humana i per a l'equilibri mediambiental

Els abocadors incontrolats són un risc per a la salut pública, un focus de contaminació per a l’aigua i l’aire, a més d’un cúmul d’incomoditats per a la ciutadania. El seu segellament i control s’ha convertit en un objectiu per a les institucions, que s’han proposat la seva erradicació total i la recuperació dels espais que ocupaven, en part, perquè ja són recintes il·legals susceptibles de ser perseguits per la Llei. Però, com se segellen aquestes infraestructures? Quines tendències s’imposen en la gestió dels Residus Sòlids Urbans (RSU)? A Espanya ja s’han posat en marxa algunes experiències orientades a valorar i minimitzar les deixalles.

Pla de Residus: Com acabar en 2006 amb 4.000 abocadors incontrolats

Fins fa no molts anys el costum parlava d’utilitzar abocadors incontrolats als afores de les localitats per a eliminar bona part dels residus sòlids que es produïen, sobretot, en poblacions petites i mitjanes. Allí s’abocava qualsevol tipus d’escombraries domèstiques, enderrocs, restes vegetals, piles o qualsevol altra deixalla habitual. Aquestes zones mancaven -i manquen on encara proliferen- dels mínims controls sanitaris i del perceptiu cobriment dels abocaments, circumstàncies que derivaven en importants impactes mediambientals i socials. La seva presència és sinònim de focus de rosegadors i d’insectes, de perill de combustió i d’incendis forestals, d’emissió a l’atmosfera de gasos contaminants i males olors, degradació de sòls, contaminació d’aqüífers i aigües superficials, i de degradació del paisatge.

/imgs/2006/12/vertedero1.jpg

Gràcies als avanços legislatius i a la contínua labor de conscienciació sobre la necessitat d’un desenvolupament sostenible i compatible amb el respecte mediambiental, els abocadors incontrolats comencen a ser objecte de control i persecució. Per tot això, l’any 2000 el Consell de Ministres del Govern va aprovar el Pla Nacional de Residus Urbans 2000-2006. Entre els objectius d’aquest es trobaven la clausura i segellat dels gairebé 4.000 abocadors incontrolats a Espanya, meta que requeriria d’una inversió de més de 438 milions d’euros, segons reflecteixen les dades facilitades pel Ministeri de Medi Ambient.

Com es reflecteix en el Pla, el segellament d’abocadors incontrolats amb les degudes garanties és diferent segons les característiques físiques del terreny i la seva ubicació, es requereixen per tant accions específiques. En termes generals, el procés precisa de la neteja del cúmul de deixalles, el segellament del mateix i l’aplicació dels controls mediambientals pertinents. Sobre aquest tema, des del departament d’Urbanisme i Medi Ambient de la Diputació Foral d’Àlaba s’indica que la primera etapa en la desaparició d’un abocador incontrolat consisteix en la retirada del gruix dels residus oposats i, generalment, el seu trasllat a un dipòsit hàbil.

Recinte de característiques controlades

“Un abocador hauria d’incloure una coberta de drenatge per a filtrar els líquids de les referides capes. Per a acabar la instal·lació, i si calgués, s’ha d’instal·lar una coberta exterior, per exemple, de graves no compactades rematades amb gespa i diverses espècies vegetals cridades a recuperar el paisatge de la zona degradada. Més tard arribaran els controls naturals que comprovin la qualitat del segellament, el seu aïllament i que la zona no torni a acollir residus de manera incontrolada”, detalla Estévez.

Tot això, una vegada transformat el focus d’abocaments il·legals, significaria l’emmagatzematge d’escombraries en “un recinte de característiques físiques i tècniques específiques en el qual s’han pres les mesures de seguretat adequades per a evitar tot efecte nociu o molest que causi deterioració al mitjà on se situa”, explica Ana García López, del Departament de Geografia Humana de la Universitat de Sevilla.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions