Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Abocaments contaminants en la mar

Prop de 6.000 vaixells transporten carregament contaminant per tot el planeta

El cas Prestige és la punta de l’iceberg negre de la contaminació en la mar. Els petroliers que s’accidenten provoquen un mínim percentatge dels abocaments originats per aquest transport. Encara major és l’originat per labors de neteja furtiva dels seus dipòsits en alta mar. Els oceans reben cada any prop de 2,5 milions de tones de petroli i els seus derivats. Però no sols aquest mercat ennegreix les aigües, la major part dels residus generats per les activitats humanes acaben en el “gran abocador del planeta”. Els seus efectes perjudiquen el medi ambient i la salut humana.

Contaminació de petroli i els seus derivats a la mar

El desastre ecològic provocat pel petrolier Prestige, amb el seu enfonsament al novembre passat enfront de les costes gallegues, ha fet palesa als ulls de l’opinió pública un problema latent durant les últimes dècades, el de la contaminació originada pel “or negre”.

No sols la seva contaminació atmosfèrica, sinó, sobretot, la marina, perquè la mar és la gran via de transport d’aquesta font d’energia. En els últims anys varis han estat els casos de vessament d’hidrocarburs a la mar que han arribat a les portades dels mitjans de comunicació.

No obstant això, la contaminació de petroli i els seus derivats a la mar no se cenyeix de manera exclusiva a aquests desastres. El transport de cru i els residus de les indústries i dels usos ciutadans estan, des de fa anys, tenyint de negre al planeta blau.

Segons un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya, esmentat pel diari La Vanguardia, els grans petroliers aboquen a la mar Mediterrània, en la zona catalano-balear, unes 2.000 tones anuals d’hidrocarburs, majoritàriament en tasques furtives de neteja en alta mar. Per a un petrolier és molt més barat netejar els seus tancs fora de port. L’operació consisteix a omplir d’aigua els tancs i evacuar-la després. Aquest aigua s’emporta amb si les tones de restes d’hidrocarburs que queden allotjades en el tanc una vegada buidada la càrrega. En un vaixell d’unes 100.000 tones, aquestes restes són, aproximadament, 500 tones.

Les dades d’aquest estudi, elaborats a partir d’imatges preses per satèl·lit, detallen que aquestes 2.000 tones d’hidrocarburs ocuparien uns 8.425 quilòmetres quadrats, és a dir, un quadrat de 92 quilòmetres de costat.

Aquestes operacions fora de port quedarien a esquena del Conveni Internacional per a Prevenir la Contaminació dels Vaixells (MARPOL), de l’Organització Marítima Internacional. El seu objectiu és limitar la quantitat d’aigües barrejades amb residus d’hidrocarburs que s’aboquen a la mar i assegurar que els ports de descàrrega compten amb instal·lacions de recepció de residus oliosos provinents dels vaixells.

2,5 milions de tones de petroli a la mar

Imaginant una extrapolació de les dades de l’estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya les xifres sobre els abocaments d’aquest tipus en tot el planeta podrien certificar xifres astronòmiques.

Prop de 6.000 vaixells transporten aquest tipus de carregament per tot el planeta. Cada any els oceans reben aproximadament 2,5 milions de tones de petroli i els seus derivats. Xifra que puja a 3,5 milions, segons dades de Greenpeace. D’elles, només un 5% podria atribuir-se a grans abocats conseqüència d’accidents (l’organització ecologista WWF-Adena ha establert en més de 200 els ocorreguts en el passat segle). El 30% o 40% es deu a la neteja dels vaixells i a les emissions a l’atmosfera, que acaben en la mar en forma de pluja.

Un altre 10% és atribuïble a emissions de fonts naturals. La resta té com a origen les activitats en terra ferma, originant-se per les indústries i de l’ús d’automòbils. En aquest aspecte, l’home no sols tira a la mar petroli, sinó una infinitat de compostos químics, metalls pesants i uns altres contaminants. Encara que existeixen sistemes de depuració aquests encara no són una realitat en gran part dels països en vies de desenvolupament, ni tan sols són complets als països del primer món.

A la Unió Europea, solament quatre països (França, Finlàndia, Dinamarca i Luxemburg) reciclen la meitat dels llots que generen cada any les seves depuradores. En la majoria dels països, l’abocament és la principal via d’eliminació d’aquests llots, uns 8 milions de tones a l’any en el territori de la UE.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions