Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Abocaments contaminants en la mar

Prop de 6.000 vaixells transporten carregament contaminant per tot el planeta
Per miren 14 de gener de 2003

El cas Prestige és la punta de l’iceberg negre de la contaminació en la mar. Els petroliers que s’accidenten provoquen un mínim percentatge dels abocaments originats per aquest transport. Encara major és l’originat per labors de neteja furtiva dels seus dipòsits en alta mar. Els oceans reben cada any prop de 2,5 milions de tones de petroli i els seus derivats. Però no sols aquest mercat ennegreix les aigües, la major part dels residus generats per les activitats humanes acaben en el “gran abocador del planeta”. Els seus efectes perjudiquen el medi ambient i la salut humana.

Contaminació de petroli i els seus derivats a la mar

El desastre ecològic provocat pel petrolier Prestige, amb el seu enfonsament al novembre passat enfront de les costes gallegues, ha fet palesa als ulls de l’opinió pública un problema latent durant les últimes dècades, el de la contaminació originada pel “or negre”.

No sols la seva contaminació atmosfèrica, sinó, sobretot, la marina, perquè la mar és la gran via de transport d’aquesta font d’energia. En els últims anys varis han estat els casos de vessament d’hidrocarburs a la mar que han arribat a les portades dels mitjans de comunicació.

No obstant això, la contaminació de petroli i els seus derivats a la mar no se cenyeix de manera exclusiva a aquests desastres. El transport de cru i els residus de les indústries i dels usos ciutadans estan, des de fa anys, tenyint de negre al planeta blau.

Segons un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya, esmentat pel diari La Vanguardia, els grans petroliers aboquen a la mar Mediterrània, en la zona catalano-balear, unes 2.000 tones anuals d’hidrocarburs, majoritàriament en tasques furtives de neteja en alta mar. Per a un petrolier és molt més barat netejar els seus tancs fora de port. L’operació consisteix a omplir d’aigua els tancs i evacuar-la després. Aquest aigua s’emporta amb si les tones de restes d’hidrocarburs que queden allotjades en el tanc una vegada buidada la càrrega. En un vaixell d’unes 100.000 tones, aquestes restes són, aproximadament, 500 tones.

Les dades d’aquest estudi, elaborats a partir d’imatges preses per satèl·lit, detallen que aquestes 2.000 tones d’hidrocarburs ocuparien uns 8.425 quilòmetres quadrats, és a dir, un quadrat de 92 quilòmetres de costat.

Aquestes operacions fora de port quedarien a esquena del Conveni Internacional per a Prevenir la Contaminació dels Vaixells (MARPOL), de l’Organització Marítima Internacional. El seu objectiu és limitar la quantitat d’aigües barrejades amb residus d’hidrocarburs que s’aboquen a la mar i assegurar que els ports de descàrrega compten amb instal·lacions de recepció de residus oliosos provinents dels vaixells.

2,5 milions de tones de petroli a la mar

Imaginant una extrapolació de les dades de l’estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya les xifres sobre els abocaments d’aquest tipus en tot el planeta podrien certificar xifres astronòmiques.

Prop de 6.000 vaixells transporten aquest tipus de carregament per tot el planeta. Cada any els oceans reben aproximadament 2,5 milions de tones de petroli i els seus derivats. Xifra que puja a 3,5 milions, segons dades de Greenpeace. D’elles, només un 5% podria atribuir-se a grans abocats conseqüència d’accidents (l’organització ecologista WWF-Adena ha establert en més de 200 els ocorreguts en el passat segle). El 30% o 40% es deu a la neteja dels vaixells i a les emissions a l’atmosfera, que acaben en la mar en forma de pluja.

Un altre 10% és atribuïble a emissions de fonts naturals. La resta té com a origen les activitats en terra ferma, originant-se per les indústries i de l’ús d’automòbils. En aquest aspecte, l’home no sols tira a la mar petroli, sinó una infinitat de compostos químics, metalls pesants i uns altres contaminants. Encara que existeixen sistemes de depuració aquests encara no són una realitat en gran part dels països en vies de desenvolupament, ni tan sols són complets als països del primer món.

A la Unió Europea, solament quatre països (França, Finlàndia, Dinamarca i Luxemburg) reciclen la meitat dels llots que generen cada any les seves depuradores. En la majoria dels països, l’abocament és la principal via d’eliminació d’aquests llots, uns 8 milions de tones a l’any en el territori de la UE.

Abocament de fuel, el més perillós

Tots aquests abocaments a la mar no són uniformes perquè els petroliers no transporten sempre al mateix “passatger”. En el recent cas del Prestige, la càrrega era fuel, en concret, el denominat “número 6” o “búnquer C”, que s’usa en vaixells de gran potència o en combustió industrial. Aquesta denominació varia en l’accepció francesa, que determina fuels “número 1”, “número 2”, “número 2 BTS” i “número 2 TBS”.

Segons l’institut francès CEDRE, (Centre de Documentació, Recerca i Experimentació sobre les contaminacions accidentals de l’aigua), el fuel del Prestige correspon al tipus “numero 2”, la qual cosa defineix un contingut màxim de sofre del 4%.

Aquest fuel és un residu que es forma quan al petroli li han llevat, per dir-ho així, la gasolina i els dissolvents. És un dels derivats petrolífers menys biodegradables i, al seu torn, un dels més densos, amb el que es dissol de forma més difícil. Això fa que quedi semisumergido. El fuel no s’evapora, mentre que el petroli pot arribar a fer-lo en un 50% o 60%. Aquesta constatació ha fet assegurar a l’Agència Nacional Atmosfèrica i Oceànica dels Estats Units (NOAA) que no és tan tòxic per als organismes marins com altres fuels més lleugers.

Per part seva, el Comitè de Seguretat Marina de l’Organització Marítima Internacional va assenyalar, l’any 1999, que la perillositat contaminant d’aquest “fuel número 6” és el doble que la del cru convencional.

Segons va fer públic l’organització ecologista Greenpeace, aquest tipus de fuel conté composts hidrocarburs aromàtics policíclics, és a dir, components tòxics, en concentracions totals de 400 mg/kg. Entre aquests components estan el benzopirè o l’indenopireno, d’efectes cancerígens.

Efectes del petroli

La contaminació en la mar no es refereix només al desastre ecològic visible en les costes, o al desastre econòmic primigeni dels pescadors que no poden pescar. Els seus efectes queden latents en la vida marina i poden arribar, en un mitjà o llarg termini, al cim de la cadena alimentosa, és a dir, a l’ésser humà, després de passar pels éssers vius que habiten els oceans.

El comportament d’un derivat de petroli en la mar depèn, segons el CEDRE, de quatre propietats: la seva volatilitat, la seva solubilitat, la seva tendència a formar emulsió i les seves possibilitats de degradació. Cada abocament, llavors, tindria unes propietats diferents.

Un informe de Greenpeace analitza de manera general els efectes del petroli sobre la mar. D’una banda estan els anomenats fòtics, l’hidrocarbur afecta a la superfície de l’aigua, impedint el pas de la llum i de l’oxigen, perjudicant la vida marina, tant aquàtica com aèria (ocells pescadors). La falta o disminució de llum redueix l’àrea on és possible la fotosíntesi, i, per tant, perjudica el desenvolupament de plantes.

El 80% d’aquesta activitat fotosintètica es produeix en els 10 primers metres de profunditat. La falta de plantes disminueix, al seu torn, l’aportació d’oxigen i d’aliment a l’ecosistema, i també el recer que donen a milers d’espècies marines. Això origina una caiguda en l’extensió de fitoplàncton, i, per consegüent, també un descens de la quantitat de zooplancton, la qual cosa pot provocar la interrupció del creixement d’un nombre important d’espècies.

Una altra classe d’efectes són els anomenats tòxics. Els més visibles són els que sofreixen els ocells, que impregnades de petroli poden arribar a morir d’hipotèrmia, a més d’enverinades o d’inanició, per no poder accedir al seu aliment. Els mamífers marins poden sofrir el tamponament de les seves vies respiratòries i la seva mucosa pels contaminants químics, a part de problemes en la pell. En alimentar-se d’animals contaminats, l’enverinament també és una amenaça per a ells.

Però no queden aquí els efectes tòxics del petroli. En arribar al fons marí l’ecosistema sofreix greus alteracions; les algues queden cobertes per una capa oliosa que dificulta la seva reproducció.

Els musclos i altres mol·luscos perden la seva adherència a les roques i cauen, amb el que deixen d’alimentar-se, mentre que altres espècies filtradores ingereixen tal quantitat de contaminant que moren o es converteixen en no aptes per al consum humà. En conjunt, els efectes sub-letals poden abastar deformacions, pèrdua de fertilitat, canvi en el rumb de les migracions, reducció en el nivell d’eclosió d’ous, alteracions en el comportament, etc.

Els experts de l’Institut de Recerques Marines del CSIC (Centre Superior de Recerques Científiques), assenyalen que el fuel afecta a la cadena nutricional en el litoral, des del plàncton fins als éssers que viuen en les roques (percebes o musclos) o els que habiten en el sediment (escopinyes i cloïsses) provocant-los la mort o afeblint-los.

El microbiòleg José Luis García explica des del CSIC, on exerceix la seva labor, que els efectes en el fons marí i els que comporten els components de l’abocament que no es veuen poden ser més nocius que els visibles, precisament per aquesta no identificació. Segons aquest expert, hi ha components dels hidrocarburs que no són assimilables per bacteris i microorganismes, com els components cicloalcanos i poliaromáticos.

No obstant això, hi ha uns altres que, en ser combustibles fòssils, són fàcilment assimilables per aquests organismes, sense danyar a la cadena. Durant milions d’anys han existit emanacions naturals de petroli en el fons marí. Per això alguns petits organismes s’han especialitzat a obtenir energia a partir de la seva degradació. Encara que aquest és un procés lent i que no serveix per a acaparar les ingents quantitats de petroli i derivats que arriben a la mar.

Efectes sobre la salut

Alguns components del petroli i els seus derivats són cancerígens. El cru conté multitud de compostos químics diferents que varien segons la procedència d’aquest. La majoria d’aquests compostos són hidrocarburs, entre el 50% i el 98%, però hi ha també altres metalls com el vanadi, el níquel o el ferro.

Alguns dels hidrocarburs tenen una coneguda toxicitat per a l’ésser humà, encara que Grenpeace afirma que hi ha molts altres dels quals es desconeix el seu nivell de perillositat. Entre els compostos destacats pels seus efectes nocius contra la salut estan els hidrocarburs aromàtics simples i els policíclics.

La majoria d’aquests compostos tòxics entren en el cos per via respiratòria, com el benzè, el tolueno o els citats benzopirè i indopireno, desafortunadament els que conté el fuel del Prestige.