Agenda 21

El voraç desenvolupament de la societat actual implica nombrosos problemes ecològics, socials i econòmics al planeta i als seus habitants. Davant aquesta situació, el Cim de la Terra celebrada en 1992 a Rio de Janeiro va elaborar l’Agenda 21, Pla d’Acció de Nacions Unides, i va fer una crida a tots els municipis per a atallar la situació amb accions i plans concrets.

Milers de municipis estan responent a aquest SOS i molts d’ells ja han decidit elaborar una Agenda 21 Local. Per a això, mitjançant un mètode nou de participació i implicació de tots els ciutadans, realitzen una auditoria mediambiental de la ciutat. Aquesta auditoria s’elabora de la següent manera:

• En primer lloc és necessari comptar amb un diagnòstic fiable de la situació de la ciutat que tingui en compte factors ambientals com a paisatge, vegetació, fauna, planificació territorial, mig urbà, residus, aigua, soroll, energia etc. L’anàlisi contemplarà també barems socioeconòmics com els índexs d’ocupació, les activitats econòmiques (agricultura, indústria, comerç, turisme…) i tindrà en compte, a més, altres factors organitzatius del municipi, com els plans d’emergència i riscos ambientals.
• Vistes les necessitats, s’especificarà el pla d’acció que apunta solucions concretes -proposades per totes les associacions i sectors que participen en el procés- encaminades a aconseguir un desenvolupament sostenible.
• Finalment, es desenvolupa un sistema de seguiment mitjançant indicadors que es divideixen en quatre tipus:
  • Indicadors econòmics (Ex. la taxa d’atur)
  • Indicadors socials (Ex. el núm. de centres sanitaris)
  • Indicadors ambientals (Ex. el nivell de contaminació atmosfèrica)
  • Indicadors específics (Ex. la qualitat de les platges)

El més nou de l’Agenda 21 és que ha d’incloure un pla de participació social per a canalitzar la participació de tota la comunitat en la presa de decisions. És el Pla d’Acció de Lisboa de 1996 el que recomana que s’estableixi un grup de persones i/o institucions responsables (denominat Fòrum Local Agenda 21) per a aconseguir un consens entre tots els sectors.

La participació de la societat a través d’associacions, col·legis professionals, empreses, ONGs, etc. “garanteix que els projectes que sorgeixin de l’Agenda 21 vagin a perdurar en el temps, amb independència de l’opció política”, afirma Miguel Ángel Cámara com a membre de la Comissió de Medi Ambient de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i alcalde de Múrcia. Ciutat que en 1998 es va sumar a la Campanya de Ciutats Europees Sostenibles i a la Carta d’Aalborg.

Cambra assegura que no és el mateix un fet, un problema, una situació que la seva percepció social. Els indicadors són “qüestions objectives” però els ciutadans són els primers coneixedors del que està ocorrent, per això es pretén establir un vincle de comunicació fluida entre ells i l’Administració local.

D’aquesta manera i segons afirma Miguel Ángel Cámara, la metodologia és clau en aquest punt. Els tècnics de les administracions locals i els professionals de les consultores contractades a aquest efecte estableixen diversos mètodes, entre ells les enquestes i uns altres no quantitatius, com a grups de discussió, dinàmiques grupals o sessions de debat familiars. També han d’aconseguir la participació més representativa de cada col·lectiu (empresaris, joves, majors, discapacitats…) abans de sistematitzar la informació. Es tracta d’involucrar a un col·lectiu i aconseguir d’ell un compromís de sostenibilitat. En el cas de l’empresa, un exemple seria aconseguir la certificació de l’ISO 14001.

Serveixi com a exemple el cas del municipi de La Rioja d’Ezcaray, que va celebrar l’any passat la primera sessió de participació ciutadana de l’Agenda 21 Local. En ella es van exposar aspectes relacionats amb la qualitat ambiental i de vida dels habitants de la localitat. Aquests aspectes van ser classificats pels propis veïns com a positius i negatius, segons la incidència en la seva vida quotidiana. L’equip “consultor” està treballant ara en l’elaboració d’un primer diagnòstic ambiental – social i econòmic- i prepara una proposta. Les qüestions plantejades s’han dividit en el típic esquema DAFO: Febleses, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats. Entre les primeres es troba “la falta d’un autobús amb destinació a Haro, al matí, per a poder anar al metge”; li segueix la preocupació perquè “Ezcaray s’ha convertit en una zona molt cara”.

“Com que es tracta de legitimar un pla d’acció no es poden trencar les regles”, així ho explica Mª Luz Castella, des de l’Àrea de Sostenibilitat de PricewaterhouseCoopers, consultora que ha participat en la confecció de l’Agenda 21 de Barcelona i en diverses localitats del País Basc, La Rioja i València. L’important per a Castella és la transparència i la coherència del procés.

Es tracta de realitzar una “avaluació contínua” d’un inventari dels recursos mediambientals reals, entenent per ells no sols els propis de la naturalesa sinó tots els de l’entorn urbà. Com a exemple es mostren els indicadors que es tenen en compte a l’hora de qualificar l’estat del medi ambient a Vitòria, una de les ciutats pioneres juntament amb Calviá (Mallorca), quant a la implementació de la seva Agenda Local 21.

Contaminació Urbana

• Nombre de dies a l’any en què es registren qualitats de l’aire “regular” i/o “dolenta”.
• Nombre de vegades a l’any que s’informa la població sobre la qualitat de l’aire.
• Població exposada durant les hores diürnes i nocturnes amb nivells de soroll superiors als recomanats per l’Organització Mundial de la Salut.

Trànsit i transport

• Nombre de viatgers que utilitzen l’autobús urbà.
• Nombre de vehicles que circulen diàriament pels principals carrers d’accés al centre de la ciutat.

Aigua

• Consum domèstic d’aigua per habitant i dia.
• Percentatge d’aigua que es recicla.
• Proporció de càrrega orgànica aportada al riu Zadorra per la ciutat.

Energia

• Consum domèstic de gas i electricitat per habitant i any. Nombre de connexions a la xarxa de gas natural.

Indústria

• Nombre d’empreses de la ciutat que han aconseguit el certificat de gestió ambiental.

Residus

• Pes de residus domèstics produïts per habitant i dia.
• Percentatge de residus reciclats enfront dels produïts.

Urbanisme

• Nombre de llicències concedides per a la rehabilitació d’habitatges.
• Percentatge de la població que té accés a peu (distàncies menors d’1 Km.) als serveis bàsics.
• Nombre d’edificis que han aconseguit el certificat d’eficiència energètica.

Naturalesa i Biodiversitat

• Nombre d’espècies d’ocells aquàtics reproductors existents en el Municipi de Vitòria-Gasteiz.
• Superfície (m²) d’àrees degradades recuperades.
• Superfície de terrenys agrícoles que s’acullen a algun programa de pràctiques agrícoles ambientals.

Salut i Riscos Ambientals

• Percentatge de fumadors.

Informació, Educació i Participació Ciutadana

• Nombre de consultes d’informació ambiental registrades en els Serveis d’Informació Municipals.
• Percentatge de la població escolar que accedeix a programes d’educació ambiental organitzats per l’Ajuntament.

En 1994 es va celebrar en Aalborg, Dinamarca, la Conferència Europea sobre Ciutats Sostenibles. D’allí van sorgir iniciatives locals del Programa 21. Prop de 1.500 municipis espanyols, algunes comunitats autònomes i moltes diputacions han signat la seva adhesió a la Carta d’Aalborg, document que recull un pla d’acció global sense precedents a favor del desenvolupament sostenible denominat Agenda 21. S’apunta un objectiu: obtenir el màxim benefici, no sols econòmic, sinó també ambiental i social, mitjançant la gradual transformació de certes maneres de vida i consum, producció i distribució de l’espai, per a no hipotecar el potencial desenvolupament d’altres àrees geogràfiques o de futures generacions.

Aquestes dades, aportats pel president de la Comissió de Medi Ambient de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Miguel Ángel Cámara, signifiquen a la seva manera de veure que “Espanya és el país d’Europa en el qual els seus territoris han adquirit major compromís amb la posada en pràctica dels principis de sostenibilitat per a satisfer les necessitats del present i garantir aquesta mateixa satisfacció a les generacions esdevenidores”.

Sobre el paper la progressió és molt ràpida, principalment durant els últims dos anys, ja que al juny de 2000 eren 230 els municipis que havien subscrit la Carta. No obstant això, és un projecte molt criticat. Per a Néstor García, sociòleg de l’Observatori Internacional de Ciutadania i Medi Ambient Sostenible (CIMS) de la Universitat Complutense de Madrid, aquesta signatura no implica res. “El govern municipal es limita a manifestar el seu desig de promoure mesures encaminades a fer compatible el medi ambient amb el desenvolupament social i econòmic del propi municipi”, puntualitza.

En aquest sentit, Luis Arnanz, sociòleg també del CIMS, explica que l’Agenda 21 no obliga legalment als ajuntaments a desenvolupar les mesures preses. De fet, quan els interessos mediambientals xoquen amb els dependents del desenvolupament econòmic local, cita en concret els plans urbanístics, és més difícil que els consistoris actuïn a favor dels acords. “De tota manera existeixen ajuntaments que com a mostra del seu compromís amb l’Agenda 21 debaten i aproven el pla d’acció pres en un ple municipal”, afegeix.

García considera que si el procés d’implantació d’una Agenda 21 local es duu a terme en tota la seva extensió, és difícil que el document es quedi en un calaix, ja que prèviament s’haurà mobilitzat als ciutadans, i no complir amb els compromisos adquirits seria contraproduent.

El Director Executiu de Greenpeace España, Juan López d’Uralde, incideix en el problema que les directrius exposades en els plans d’acció locals s’emportin a la pràctica. Segons comenta, encara que hi ha excepcions, els ajuntaments empren l’Agenda 21 com “un exercici de relacions públiques” que no implica “canvis profunds en les seves actuacions”. En la majoria de localitats no s’aplica amb una “intencionalitat transversal”, ja que només es deriven actuacions en l’àmbit del medi ambient quan haurien de donar-se també en altres esferes relacionades.

No obstant això, l’abast d’una Agenda Local 21 depèn a més del compromís polític, de la disponibilitat econòmica. I per a potenciar aquest compromís municipal amb la sostenibilitat, en la Conferència d’Hannover 2000 es va apuntar la conveniència de prioritzar els Fons de Cohesió i FEDER per als municipis que posseeixin Agenda Local 21.

Mesos abans de la Cimera de Johannesburg de 2002, Nacions Unides va avaluar el grau d’implementació de l’Agenda 21 i va publicar algunes conclusions, entre elles:

• De les experiències locals d’Agenda 21, un 73% compten amb la implicació de grups d’interès.
• La gestió dels recursos hídrics i la qualitat de l’aire són, per aquest ordre, els aspectes ambientals d’interès prioritari en les Agendes 21.
• Els majors obstacles reconeguts per les autoritats locals en el desenvolupament de les seves Agendes 21 són la falta de suport econòmic i la poca voluntat política mostrada pels governs de cada estat.
• Pel que fa al continent europeu, els aspectes considerats de major importància són, per ordre, la gestió energètica, el transport, la planificació del territori, el canvi climàtic (Europa és l’únic continent on aquest factor apareix com a prioritari) i la biodiversitat.

A més, l’Agenda 21 es posa en pràctica no sols en pobles i ciutats. Per exemple, l’associació Ecologistes en Acció de Ciudad Real desenvolupa un projecte d’Agenda 21 en les Taules de Daimiel, i els col·legis de Catalunya s’han compromès conjuntament a aplicar un desenvolupament sostenible.