Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient > Energia i ciència

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ajudes al carbó i els seus perjudicis al medi ambient

Suposarà l'increment dels gasos que provoquen el canvi climàtic i el fre a altres energies més netes

Les mines de carbó a Espanya rebran ajudes per continuar la seva producció. Les centrals tèrmiques tindran cosines per generar electricitat a partir del mineral d’origen nacional. La decisió, que pretén recolzar a aquest sector en crisi, té diversos efectes negatius sobre el medi ambient. Segons els seus detractors, en utilitzar carbó augmentarà l’emissió de diòxid de carboni (CO2), un gas implicat en el canvi climàtic, així com altres efectes negatius en la naturalesa i la salut humana. També suposa, assenyalen els crítics, perpetuar un model de producció energètica insostenible que retarda la implantació d’altres fonts més ecològiques.

Img

El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret que prevaldrà a les centrals tèrmiques que utilitzin carbó nacional com a combustible per a la producció d’electricitat, dins del Pla Nacional del Carbó 2006-2012. Segons els seus responsables, és una norma “transitòria” que, com a màxim, s’estendrà fins a 2014.

S’aproven unes subvencions per valor de 275,3 milions d’euros per cobrir de forma total o parcial les pèrdues de cinc empreses mineres de carbó: Unió Minera del Nord rebrà 81,6 milions d’euros, Hulleras del Nord (Hunosa) 75,4 milions, Vedat Miner Cantàbric 55,2 milions, Hullera Basc-Lleonesa 43,1 milions i Minera Catalana Aragonesa 19,9 milions.

Aquestes ajudes suposaran l’emissió d’uns 25 milions de tones addicionals de CO2 a l’atmosferaEl carbó produït en aquestes empreses es cremarà en deu centrals tèrmiques, que podran generar un màxim de 27,5 Mwh (megavats/hora). La producció d’electricitat amb aquest carbó autòcton suposarà a aquestes centrals uns 1.550 milions d’euros, sense tenir en compte l’actualització anual de preus, que preveu un increment màxim per exercici del 2% per Mwh.

Diversos experts i responsables de col·lectius ecologistes han criticat aquesta decisió pel seu considerable impacte ambiental i econòmic. L’Agència Internacional de l’Energia (AIE), en la qual participen els països més industrialitzats del món, assenyala que els subsidis als combustibles fòssils són ineficients perquè fomenten el balafiament, redueixen la seguretat energètica, impedeixen la inversió en fonts d’energia netes i soscaven els esforços per fer front a l’amenaça del canvi climàtic. Els responsables de l’AIE han criticat en concret la decisió del Consell de Ministres espanyol per generar distorsions al mercat i augmentar les emissions de CO2, implicades en l’escalfament global.

El carbó és el combustible fòssil més contaminant: genera més CO2 per unitat d’energia produïda que el petroli i el gas natural. Segons David Hammerstein, representant dels Verds al Parlament Europeu, el carbó a Espanya aporta menys del 15% del total de la llum elèctrica, però és el responsable de fins al 27% de les emissions de CO2.

José Santamarta, responsable de l’Institut WorldWatch a Espanya, assegura que per cada Kwh (quilowatt/hora) generat amb carbó s’emet un quilo de CO2. Per això, aquestes ajudes suposaran l’emissió d’uns 25 milions de tones addicionals de CO2 a l’atmosfera.

Img
Luis González, coordinador d’Ecologistes en Acció, ressalta que aquestes ajudes van a dificultar encara més que Espanya compleixi el seu compromís del Protocol de Kyoto: en l’actualitat, és el desè emissor mundial de gasos d’efecte hivernacle, amb unes emissions per càpita superiors a països com França o Suècia. I li posen en una situació més compromesa davant futurs acords internacionals, segons González, ja que es preveu que s’escometran reduccions d’emissions encara més dràstiques.

Un terç d’aquest carbó procedeix de mines a cel obert, que tenen un considerable impacte mediambiental. La producció de residus, la contaminació del sòl i l’aigua, l’emissió de gasos, pols en suspensió o sorolls afecta a l’entorn natural i a la salut. Hammerstein recorda que hi ha hagut diverses denúncies i sentències judicials contra aquestes activitats. La Comissió Europea ha portat davant el Tribunal Europeu de Justícia al Govern espanyol per vulnerar la Directiva Hàbitat en zones d’alt valor ambiental, dins de l’europea Xarxa Natura 2000, com la Vall de Laciana (León).

Producció insostenible

La raó principal d’aquestes ajudes es basa en la premissa de salvar els llocs de treball d’un sector que genera més de 5.000 ocupacions directes i el triple d’indirectes. Els detractors d’aquesta decisió consideren important posar mitjans que permetin una reconversió de les conques mineres i que minimitzin les pèrdues d’ocupacions. Però subratllen que aquestes mesures no es poden prendre per mantenir un sector insostenible.

La producció de carbó en 2008 va ser de 10.202.000 tones, enfront de les 20.945.000 de 2004El coordinador d’Ecologistes en Acció recorda que les mines de carbó de tot el món estan condemnades: és un recurs no renovable que s’esgota i que impulsa en gran mesurada l’escalfament global. Per això, González assenyala que la reconversió de la indústria del carbó es farà tard o d’hora i, “al més aviat possible sigui, millor per al planeta”. A Espanya, aquest sector ha sofert un fort descens en els últims anys: segons dades del Ministeri d’Indústria, la producció de carbó en 2008 va ser de 10.202.000 tones, enfront de les 20.945.000 de 2004. A més, la crisi econòmica ha suposat una reducció del consum d’energia, que ha afectat al carbó: el consum final d’aquest mineral ha baixat un 22,9% en el tercer trimestre de 2009.

Segons Hammerstein, l’aprovació d’aquestes ajudes incompleix les lleis i reglaments europeus que prohibeixen el reflote de sectors econòmics en declivi i sense rendibilitat. L’actual Reglament de la Unió Europea sobre subsidis al carbó només permet les ajudes estatals fins a finals de 2010. Per contra, els responsables comunitaris contemplen excepcions per a sectors amb una important motivació social, com la lluita contra el canvi climàtic, i, per això, des d’Europa es fomenten les ajudes públiques a les energies renovables.

Img carbon001
Els detractors d’aquestes cosines asseguren que en ajudar al carbó es perjudica a altres fonts d’energia menys contaminants i als llocs de treball que generen. Luis González afirma que no es va aplicar el mateix criteri quan es va decidir retallar les ajudes a l’energia solar fotovoltaica. Aquesta decisió ha suposat, segons el coordinador de l’ONG ecologista, la pèrdua de més de 20.000 ocupacions. Afirma, a més, que també afecta al gas natural, un combustible que, si bé és no renovable, causa menys gasos d’efecte hivernacle.

Per això, els crítics a les ajudes al carbó assenyalen que no tenen sentit quan la capacitat eòlica i solar és cada vegada major i el gas natural redueix la necessitat de cremar dita mineral. En definitiva, postil·len, és una mesura que retarda la reconversió del mix energètic espanyol cap a energies netes i sistemes que incrementin l’eficiència energètica.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions