Alejandro Cearreta, membre del grup científic internacional sobre Antropoceno

L'Antropoceno demostra que hem canviat el planeta i qüestiona la nostra manera de vida

Des dels anys 50 del segle passat, el planeta està sofrint una sèrie d’impactes tan considerables en intensitat i extensió que ha entrat en una nova edat geològica causada per l’ésser humà: l’Antropoceno. “Hem tret al planeta fora de la seva variabilitat natural, i no és una simple anècdota; estem deixant una petjada a nivell global per a milers o potser milions d’anys”, assenyala Alejandro Cearreta, geòleg de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i únic espanyol del grup de científics de la Comissió Internacional d’Estratigrafia sobre Antropoceno. Malgrat això, aquest expert creu que som a temps d’evitar un desastre per a la nostra espècie, si cadascun en la seva mesura, ciutadans, governs o empreses, és conscient d’això i actua.

El grup de treball es crea en 2009 a instàncies de la Comissió Internacional d’Estratigrafia, la institució que construeix la taula dels temps geològics. Estem científics de diversos llocs del món que hem de valorar si l’Antropoceno és en realitat un temps geològic, de quin rang és dins de l’escala temporal, quines evidències científiques ho recolzen i en quin moment comença.

“Estem deixant una petjada a nivell global per potser milions d’anys”De les tres hipòtesis principals que es barregen, la que es presenta com a majoritària en el nostre grup és “la Gran Acceleració”: a partir dels anys 50 del segle XX, després de la Segona Guerra Mundial, tots els indicadors soci-econòmics (consum d’aigua i altres matèries primeres, creació de noves substàncies i materials, etc.) es disparen simultàniament i hi ha una resposta paral·lela dels sistemes terrestres (increment de gasos d’efecte hivernacle, extinció d’espècies, deterioració d’ecosistemes, etc.) amb la destrucció del medi ambient que es produeix en tot el planeta de manera gairebé sincrònica i simultània. També està molt lligat al creixement exponencial de la població humana (ara som més de 7.200 milions de persones al planeta majoritàriament vivint en mitjans urbans) i a la interconnexió mitjançant dispositius electrònics i la rapidesa d’expansió de les novetats tecnològiques i els processos. Avui dia qualsevol cosa que es llança al mercat es difon de manera gairebé instantània en tot el planeta, alguna cosa inaudit en la història humana i planetària.

L’Antropoceno no és el temps de l’impacte humà, perquè tots els éssers vius deixem una petjada, sinó que és el temps en el qual els humans traiem al planeta fora de la seva variabilitat natural. Ens hem convertit en un agent que transforma els processos geològics, alguna cosa que no havíem fet mai des que vam aparèixer com a espècie, fa uns 200.000 anys, fins als anys 50 del segle passat. Hem canviat el funcionament de la superfície del planeta. Com tècnicament som capaços de fer-ho, ho fem sense importar-nos les conseqüències ambientals. Algunes dades són esgarrifoses: el 90% de la producció vegetal no es dona en els boscos, sinó en cultius vegetals inclosos els arbres plantats; el 90% de la biomassa de mamífers de la Terra som els humans i els nostres animals domèstics, mentre que fa 10.000 anys era el 0,1%, la qual cosa en termes geològics és una brutalitat; o que cada any produïm tant plàstic com a biomassa humana al planeta.

Ens dona una dimensió geològica del que estem fent al planeta. No és una simple anècdota. Està deixant petjada en els sediments, en les roques del futur, de la mateixa manera que veiem ossos/ossos de dinosaure o l’origen de la vida amb els primers fòssils. Estem sotmetent al planeta a un procés de transformació que és probable que no tingui punt de tornada. No és un temps cultural com el Paleolític o el Neolític, sinó un temps geològic que s’està plasmant en les roques i els sediments a nivell global i de forma perdurable durant milers d’anys. Els materials que s’estan dipositant des dels anys 50 tenen substàncies químiques i materials com a plàstics, ciment, metalls pesats o els isòtops radioactius produïts en les explosions atòmiques i que s’han estès per tot el planeta, clarament diferents a l’època geològica anterior, l’Holocè. Fins i tot en les parts més remotes del planeta on no hi ha presència humana també es troben aquests materials i substàncies.

“Estem transformant els processos geològics, alguna cosa que no havíem fet mai des que vam aparèixer com a espècie”Qualsevol innovació científica té detractors i defensors. Avui dia s’accepta la idea que els continents es mouen, la tectònica de plaques, però va ser qüestionada fins als anys 50-60. Així funciona la ciència. Cada grup ha d’aportar evidències a favor o en contra, discutir-les amb serenitat. Això no és religió sinó ciència, per la qual cosa cal acceptar-les o rebutjar-les després d’una escrupolosa anàlisi. L’Antropoceno té una derivada molt especial, que és el temps dels humans, qüestiona el que estem fent al planeta i entra en altres camps com la sociologia o la política. Alguns critiquen a l’Antropoceno perquè no qüestiona la mala distribució dels impactes; argumenten que un habitant de Malaui no té la mateixa responsabilitat que un d’Amèrica del Nord i diuen que s’hauria de cridar “Capitaloceno”. Però en els sediments això no es veu, el concepte fa referència a l’espècie en el seu conjunt i a nivell global. Som conscients d’aquestes dimensions, però nosaltres solament parlem del senyal geològic d’aquest procés. També ens critiquen dient que ara no és temps d’analitzar l’Antropoceno, sinó dins de centenars d’anys, quan hi hagi més evidències. Creiem que ja hi ha suficients evidències com per discutir sobre això. El mateix passa amb el canvi climàtic: és una realitat científica amb implicacions polítiques.

Diversos autors ja parlaven als segles XVIII i XIX sobre la influència humana en la superfície terrestre, però no és fins a l’any 2000 quan es comença a utilitzar el terme. El premi Nobel de Química Paul Crutzen i el biòleg Eugene Stoermer van publicar el primer treball en el qual definien què podria ser l’Antropoceno. Stoermer ja emprava anys abans la idea, encara que va ser Crutzen el que va llançar el terme en una reunió del projecte científic geosfera-biosfera, en Cuernavaca, Mèxic. Abans no s’era tan conscient social i científicament com ara de les dimensions globals de l’impacte humà, i tampoc hi havia la capacitat de difondre idees com ara.

Més que la prova definitiva, es tracta de buscar el lloc que millor defineix l’inici d’aquest nou temps geològic en els sediments. Estem ara analitzant els pros i contres de diferents ecosistemes i llocs del planeta; ens portarà dos o tres anys mínim de treball.

“El ‘clau daurat’ de l’Antropoceno s’està analitzant en dos punts d’Euskadi”En aquest moment hi ha dos llocs del País Basc que estem analitzant: un a les platges de Tunelboca i Gorrondatxe, en Getxo (Bizkaia), i un altre en la ria de l’Urola, en Zumaia (Guipúscoa). Però no creiem que siguin els llocs adequats per establir l’estratotipo, perquè és probable que no vagin a preservar-se durant milers d’anys a causa de l’erosió costanera. Això no vol dir que més endavant no pugui haver-hi altres llocs d’Espanya, perquè estem en la discussió inicial.

En teoria sí. Si som conscients que estem produint impactes irreversibles, podrem canviar el rumb. Però en tots els paràmetres de la “Gran Acceleració” que manegem, cap s’està decelerando. Seguim emetent residus, contaminació, explotant recursos igual o amb més intensitat que abans.

“El 90% dels mamífers de la Terra som els humans i els nostres animals, fa 10.000 anys era el 0,1%”Moltes coses. Des de tenir una vida menys consumista, fins a petits gestos com reciclar o consumir productes ecològics i locals. Però l’important és una presa de consciència, quin és la nostra petjada al planeta i, a partir d’aquí, decidir què podem fer. Els governs també han d’obligar a les empreses a respectar certs paràmetres. Que cadascun a la seva escala faci el que ha de fer. Si seguim així no es produirà la fi del planeta, perquè som una anècdota en la seva llarga història, sinó que ens extingirem i serem substituïts per altres espècies.

Segueixi el canal de Medi ambient en Twitter @I_CONSUMERma i al seu autor @ecienciacom

Etiquetas:

canvi climàtic contaminació geológico-ca residus