Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
Alejandro Cearreta, membre del grup científic internacional sobre Antropoceno
L'Antropoceno demostra que hem canviat el planeta i qüestiona la nostra manera de vida
- Autor: Per ALEX FERNÁNDEZ MUERZA
- Data de publicació: Divendres, 17deMarçde2017

Des dels anys 50 del segle passat, el planeta està sofrint una sèrie d’impactes tan considerables en intensitat i extensió que ha entrat en una nova edat geològica causada per l’ésser humà: l’Antropoceno. “Hem tret al planeta fora de la seva variabilitat natural, i no és una simple anècdota; estem deixant una petjada a nivell global per a milers o potser milions d’anys”, assenyala Alejandro Cearreta, geòleg de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i únic espanyol del grup de científics de la Comissió Internacional d’Estratigrafia sobre Antropoceno. Malgrat això, aquest expert creu que som a temps d’evitar un desastre per a la nostra espècie, si cadascun en la seva mesura, ciutadans, governs o empreses, és conscient d’això i actua.
Vostè forma part del grup de treball oficial sobre Antropoceno. En què consisteix la seva labor?
El grup de treball es crea en 2009 a instàncies de la Comissió Internacional d’Estratigrafia, la institució que construeix la taula dels temps geològics. Estem científics de diversos llocs del món que hem de valorar si l’Antropoceno és en realitat un temps geològic, de quin rang és dins de l’escala temporal, quines evidències científiques ho recolzen i en quin moment comença.
Quan creuen que ha començat l’Antropoceno?
Quina diferència a l’Antropoceno d’uns altres temps geològics?
L’Antropoceno no és el temps de l’impacte humà, perquè tots els éssers vius deixem una petjada, sinó que és el temps en el qual els humans traiem al planeta fora de la seva variabilitat natural. Ens hem convertit en un agent que transforma els processos geològics, alguna cosa que no havíem fet mai des que vam aparèixer com a espècie, fa uns 200.000 anys, fins als anys 50 del segle passat. Hem canviat el funcionament de la superfície del planeta. Com tècnicament som capaços de fer-ho, ho fem sense importar-nos les conseqüències ambientals. Algunes dades són esgarrifoses: el 90% de la producció vegetal no es dona en els boscos, sinó en cultius vegetals inclosos els arbres plantats; el 90% de la biomassa de mamífers de la Terra som els humans i els nostres animals domèstics, mentre que fa 10.000 anys era el 0,1%, la qual cosa en termes geològics és una brutalitat; o que cada any produïm tant plàstic com a biomassa humana al planeta.
Quines implicacions té?
Ens dona una dimensió geològica del que estem fent al planeta. No és una simple anècdota. Està deixant petjada en els sediments, en les roques del futur, de la mateixa manera que veiem ossos/ossos de dinosaure o l’origen de la vida amb els primers fòssils. Estem sotmetent al planeta a un procés de transformació que és probable que no tingui punt de tornada. No és un temps cultural com el Paleolític o el Neolític, sinó un temps geològic que s’està plasmant en les roques i els sediments a nivell global i de forma perdurable durant milers d’anys. Els materials que s’estan dipositant des dels anys 50 tenen substàncies químiques i materials com a plàstics, ciment, metalls pesats o els isòtops radioactius produïts en les explosions atòmiques i que s’han estès per tot el planeta, clarament diferents a l’època geològica anterior, l’Holocè. Fins i tot en les parts més remotes del planeta on no hi ha presència humana també es troben aquests materials i substàncies.
Diversos científics qüestionen el concepte, ja que no ho consideren un treball científic, sinó més aviat de reclamació política, ambientalista o fins i tot pretensiós.
Com es va crear el concepte d’Antropoceno?
Diversos autors ja parlaven als segles XVIII i XIX sobre la influència humana en la superfície terrestre, però no és fins a l’any 2000 quan es comença a utilitzar el terme. El premi Nobel de Química Paul Crutzen i el biòleg Eugene Stoermer van publicar el primer treball en el qual definien què podria ser l’Antropoceno. Stoermer ja emprava anys abans la idea, encara que va ser Crutzen el que va llançar el terme en una reunió del projecte científic geosfera-biosfera, en Cuernavaca, Mèxic. Abans no s’era tan conscient social i científicament com ara de les dimensions globals de l’impacte humà, i tampoc hi havia la capacitat de difondre idees com ara.
El seu grup de treball també busca el denominat “clau daurat”, la prova definitiva de la nova època geològica marcada per l’activitat humana. En quin moment es troba aquesta labor?
Més que la prova definitiva, es tracta de buscar el lloc que millor defineix l’inici d’aquest nou temps geològic en els sediments. Estem ara analitzant els pros i contres de diferents ecosistemes i llocs del planeta; ens portarà dos o tres anys mínim de treball.
Hi ha algun lloc a Espanya on ho busquin?
Som a temps de poder evitar mals majors?
En teoria sí. Si som conscients que estem produint impactes irreversibles, podrem canviar el rumb. Però en tots els paràmetres de la “Gran Acceleració” que manegem, cap s’està decelerando. Seguim emetent residus, contaminació, explotant recursos igual o amb més intensitat que abans.
Què podem fer els ciutadans?
Segueixi el canal de Medi ambient en Twitter @I_CONSUMERma i al seu autor @ecienciacom
Etiquetes:
Zona relacionada
I a més ...
-
“La bicicleta és una manera de mobilitat activa que genera salut física i emocional a la persona que la utilitza”
-
Inma Estévez, experta en benestar animal de l’Institut Públic de Recerca i desenvolupament tecnològic NEIKER-Tecnalia
-
José Manuel Núñez-Lagos, director general d’Ecovidrio
-
Virginia Gall, gerent de l’associació Sannas per al triple balanç