Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Alerten que el Delta de l’Ebre podria desaparèixer dins de 200 anys si no es frena la seva regressió

La deposició de sediments en el segon aiguamoll més important d'Espanya s'ha reduït en un 99%

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 20deMaigde2004

“El Delta de l’Ebre podria desaparèixer dins de 200 anys si no frenem la seva regressió”, afirma el geòleg Antonio Canicio, membre de la Fundació per una Nova Cultura de l’Aigua, amb seu a Tortosa (Tarragona). El segon aiguamoll més important d’Espanya després de Doñana ha sofert una important pèrdua de sediments que amenaça a una de les zones més riques del litoral mediterrani, on agricultura, pesca, aqüicultura i turisme generen uns cent milions d’euros a l’any.

El canvi climàtic, les previsions de la pujada del nivell de la mar i la subsidencia -tendència natural dels deltes a enfonsar-se- fan preveure un augment de la regressió de l’aiguamoll, on la deposició de sediments s’ha reduït en un 99%. “La solució és permeabilizar els embassaments. La instal·lació de dics, a més de suposar una despesa insuportable, pot ser viable a Holanda, però no en mar oberta”, explica Canicio.

El Delta de l’Ebre ocupa una superfície de 330 quilòmetres quadrats, dels quals un 20% pertanyen a espais naturals i el 80%, a zona agrícola i urbana. L’augment progressiu del nivell de la mar ha provocat la salinització dels arrossars, la qual cosa obliga els agricultors a augmentar la despesa en irrigació per a rentar “” de sal els camps. Enfront del perjudici econòmic que provoca al sector agrari, el reg pal·lia la subsidencia.

Aquest increment del cost, unit a la voluble política agrícola comunitària, ha portat al sector a plantejar-se la possibilitat de diversificar el cultiu, “la qual cosa canviaria la fisonomia del Delta”, adverteix Lluís Toldrà, advocat i membre de l’associació ecologista Depana, qui suggereix “la cerca d’ajudes europees, no merament agrícoles, mitjançant l’explotació de l’arròs ecològic o de denominació d’origen”.

La disminució de l’aportació de sediments també suposa un minvament per a la pesca, perquè la fauna aquàtica s’alimenta dels nutrients procedents dels rius. El 90% de la sorra de les platges procedeix dels sediments que arrosseguen els rius. Per això es reclama a l’Administració que les conques hidrogràfiques i les costes es gestionin conjuntament. La pressió urbanística i la lluita del sector agrícola per la seva supervivència suposen un doble obstacle per a la conservació del medi ambient.

Pesticides

L’ús de pesticides i d’herbicides representa una de les principals amenaces per als espais naturals del Delta, que malgrat el seu reconeixement legal -nien 330 espècies d’ocells- no compten amb una protecció real. El mes passat, el Tribunal Suprem va declarar com a zona protegida tres paratges naturals del Delta que el Govern català havia catalogat com a urbanitzables.

Etiquetes:

Delta Ebre regressió

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions