La Federació Espanyola de Recuperació i Reciclatge (FER) és el principal representant del sector de la recuperació i reciclat de béns fora d’ús, segons la seva directora general, Alicia García-Franco. En aquest grup destaquen els vehicles fora d’ús (VFU), els residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE), els envasos metàl·lics (tant d’alumini com d’acer), els pneumàtics fora d’ús (NFU), les bateries de plom i els residus de construcció i demolició amb un component metàl·lic. García-Franco reconeix que encara queda molt marge de millora en la recollida i reciclatge de residus a Espanya, però destaca els avanços registrats en els últims temps. “Cada any es reciclen prop de vuit milions de tones de residus metàl·lics. Per fer-se una idea, representen una fila de 400.000 camions plens”, postil·la la directora de la FER.
“En 2009, la FER va reciclar més d’un milió de tones de material de vehicles fora d’ús a Espanya”Es poden donar diverses xifres cridaneres. En 2009, a través de la xarxa de plantes fragmentadoras integrades en la FER, reciclem més d’un milió de tones de material procedent dels vehicles que es van donar de baixa a Espanya. No podem oblidar que el 80% dels cotxes està fabricat amb metalls (acer, alumini, coure i plom, de manera principal). De la mateixa manera, els membres de la FER van reciclar 250.000 tones de RAEE. Entre aquests materials, destaquen tant la línia blanca (rentadores, frigorífics, rentavaixelles) com l’electrònica (ordinadors, televisors, etc.). També es van reciclar més de sis milions de tones d’acer i altres metalls procedents de la demolició.
Les empreses de FER capten i recullen els béns fora d’ús, d’aquí la “recuperació”. Una vegada en les nostres instal·lacions es duu a terme un detallat i cada vegada més tecnificat procés del que s’obtenen matèries primeres reciclades que puguin consumir diferents indústries, d’aquí el “reciclatge”.
“La llei obliga a reciclar, com a mínim, el 75% dels grans electrodomèstics i el 65% dels equips informàtics”En certes línies de residus hi ha materials que no són reciclables al 100%. No obstant això, la FER duu a terme una gran activitat investigadora i d’innovació contínua que fa que la fracció no reciclada, malgrat ser ja bastant petita, sigui cada vegada menor.
Aquests percentatges varien segons cada tipus de residu, perquè cada norma que els regula especifica quins percentatges mínims s’han de complir en uns determinats períodes de temps. Per a grans electrodomèstics (rentadores, microones, frigorífics, etc.) s’ha de reciclar un 75%, o el 65% de reciclatge per als equips informàtics.
“El sistema espanyol de reciclat de vehicles fora d’ús es troba entre els més avançats d’Europa”Depèn molt del residu. En el cas dels VFU, el sistema espanyol es troba entre els més avançats d’Europa: compleix amb tots els objectius marcats per la Directiva Europea i amb molt bones perspectives de cara al futur. També és molt positiva la posició en RAEE. La interacció entre el sector del reciclatge i els centres especialitzats de gestió i tractament fan d’Espanya un dels països amb un sistema més complet.
No obstant això, l’altra cara de la moneda són els NFU. Malgrat comptar amb una xarxa d’empreses recicladoras de primer ordre, la recent legislació sobre l’ús de la granza de pneumàtic en la construcció de carreteres (en la banda de rodadura), unida a una altra sèrie de limitacions, provoca que Espanya es converteixi en un dels països amb una menor proporció de pneumàtics reciclats.
Els residus més reciclables són els metàl·lics, ja que per les seves característiques físic-químiques poden fondre’s una vegada i una altra amb les mateixes propietats. A més, donades les propietats magnètiques d’atracció (fèrrics) o repulsió (no-fèrrics), la seva separació d’altres corrents de residus és senzilla.
La situació dels residus a Espanya dista molt de ser perfecta, però s’ha avançat de manera enorme en els últims anys. Per desgràcia, hi ha hagut grans manques en el camp de la comunicació a la ciutadania. Això ha suposat que aspectes que van ser negatius fa dècades i que avui estan solucionats segueixin amb una imatge bastant dolenta per a les associacions de defensa de la naturalesa i, en general, per a la societat.
“La taxa de reciclat de residus plàstics està lluny d’aconseguir a les dels metalls o el paper”Els abocadors: cada vegada s’assemblen més a dipòsits temporals on conservar els residus de manera controlada a l’espera d’una solució, que a pous sense fons on enterrar-los per sempre. A més, són cada vegada més les línies de residus que, en lloc d’anar a l’abocador, es condueixen a plantes de reciclat.
De la mateixa manera, es té la imatge de les incineradores com a plantes contaminadoras i malolientes. Però és alguna cosa que dista molt de la realitat, ja que els constants controls i mesuraments asseguren la salubritat d’aquestes instal·lacions. Moltes vegades s’identifica la “olor” de la incineradora amb el de l’abocador tradicional que es troba al costat d’ella.
La legislació, cada vegada més exigent, ha impulsat al sector recuperador a millorar de forma contínua. Aquest fet ha suposat un augment de les quantitats de materials reciclats a Espanya. Les xifres seran cada vegada més elevades en els propers anys, ja que a més les noves tecnologies ens permeten obtenir uns resultats més satisfactoris. A més, la legislació actual obliga en molts casos a reciclar materials d’escàs valor però molt contaminants, per evitar que acabin en els abocadors i danyin l’entorn. En aquest cas, és necessari que els productors que posin en el comprat béns amb uns costos de reciclatge negatiu (el reciclatge costa més que el valor del material reciclat) financin els extracostes.
“Els constants controls i mesuraments asseguren la salubritat de les incineradores”La col·laboració de tots els ciutadans és el principal factor que permetrà obtenir millors nivells de recuperació. Sense la seva aportació, les possibilitats d’arribar als nivells de reciclat exigits per la llei seran gairebé nul·les. Les empreses del sector del reciclatge i les administracions hem de llançar aquest missatge de conscienciació perquè tots entenguem aquest treball com una obligació en benefici del medi ambient i, sobretot, de les generacions futures.
Els objectius mediambientals que s’han d’aconseguir, tant en la recollida de residus com en els seus nivells de valorització i reciclat, seran més ambiciosos o estableixen uns requisits tècnics molt més avançats. A més, la nova llei de responsabilitat ambiental tindrà grans repercussions en les nostres empreses, i ja treballem per pal·liar-ho.
“La col·laboració de tots els ciutadans és el principal factor que permetrà obtenir millors nivells de recuperació”La resposta ha estat una gran evolució en la qual s’ha professionalitzat. S’ha transformat d’una activitat vesteixi com a marginal fins a un procés productiu industrial de primer ordre. La utilització de maquinària i el desenvolupament de noves tecnologies és usual per adaptar-se.
La FER va néixer en 1982 i dia a dia ha crescut amb la contínua entrada de nous socis (en l’actualitat superen els 230) que han donat cos a una força institucional que representa a tot el sector de les empreses espanyoles dedicades a la recollida, gestió i tractament de diversos béns fora d’ús.
La Federació exerceix una important labor de representació del sector recuperador de cara a l’Administració. Una mostra d’això és que des de fa anys participa en temes tan importants com RAEE, VFU, la responsabilitat ambiental i altres qüestions relacionades amb l’aplicació i modificació de la cada vegada més complexa i exigent legislació mediambiental. De la mateixa manera, hi ha també una contínua línia de treball amb el Ministeri de Medi ambient, en relació amb els elements radioactius que de manera accidental poguessin aparèixer en la ferralla.
En altres àmbits, la FER negocia el Conveni Col·lectiu del Sector de la Recuperació de Residus i Matèries Primeres Secundàries. En la seva labor de representació, forma part de diverses associacions nacionals, europees i internacionals.
Alicia García-Franco és la directora general de la Federació Espanyola de la Recuperació i el Reciclatge des del passat mes de juliol. Des de 1995, va ser secretària general d’aquesta mateixa Federació. És llicenciada en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i Diplomada en Dret Ambiental pel col·legi d’Advocats, i compta amb un màster en Gestió Ambiental de la Universitat de Cometes i un màster en Assessoria Jurídica d’empreses de l’escola de negocis Institut d’empresa.
Fins al seu nomenament com a directora general de la FER, Alicia García-Franco ha desenvolupat la seva trajectòria professional com a sòcia directora del departament Mercantil i directora de l’àrea de Recursos Humans i Màrqueting del despatx d’advocats Tax & Law, un càrrec que ha compaginat fins avui amb la Secretaria General de la federació i amb diverses labors d’assessorament jurídic.
En l’actualitat, García-Franco també és membre de les juntes directives de la Federació Europea de Recuperació de Metalls Fèrrics (EFR) i de la Federació Europea de Recuperació de Metalls no Fèrrics (EUROMETREC).
