Un bon aïllant tèrmic pot evitar malgastar en un edifici fins a un 30% d’energia, que es tradueix en una reducció de la factura elèctrica i del gas i en les emissions de CO₂, perjudicials per al medi ambient. Per això, les institucions obliguen les noves construccions a complir uns mínims d’eficiència energètica, i ofereixen ajudes per a rehabilitar les cases ja edificades amb aquests sistemes.
El consum energètic durant la vida útil dels habitatges – la despesa dels quals recau en l’inquilí – ha estat una cosa secundària en la construcció. Per això, no és d’estranyar que a Espanya, amb un ritme de construcció vertiginós en els últims anys, suposi al voltant del 20% de l’energia total consumida.
Imatge: David SiqueiraNo obstant això, avui dia, normatives com el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) o el nou Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) obliguen el sector a complir uns requisits mínims d’eficiència energètica en els edificis nous i en els quals es rehabilitin. Al cap i a la fi, l’energia més ecològica i barata és la que no es gasta.
Algunes d’aquestes mesures no suposen un excessiu desemborsament econòmic i aconsegueixen uns bons resultats, com la instal·lació d’un bon aïllament tèrmic. La pèrdua de calor dels edificis convencionals és considerable: segons l’Energy Saving Trust, una casa sense bons aïllaments pot desaprofitar només per les seves parets al voltant d’un 33% de la seva calor.
Una casa sense bons aïllaments pot desaprofitar només per les seves parets al voltant d’un 33% de la seva calorGràcies a aquests sistemes, l’habitatge deixa fos el fred de l’hivern, mantenint la calor interior i, de la mateixa forma, impedeix el pas de les altes temperatures de l’estiu. En definitiva, el consumidor aconsegueix estalvis importants en calefacció, aigua o aparells de climatització, i el medi ambient evita l’impacte de la despesa energètica.
Les possibilitats són molt diverses: Entre les mesures convencionals, es troben l’aïllament de parets o murs exteriors, sostres o cobertes, fusteries exteriors, finestres i vidres, proteccions solars i especialment els ponts tèrmics com els que es formen en les bigues estructurals que comuniquen l’exterior amb l’interior de l’edificació. Per part seva, les mesures “no convencionals” se situen dins de la denominada “arquitectura bioclimàtica“. Així mateix, els equips i xarxes de canonades de les instal·lacions de calefacció, climatització i producció d’aigua calenta sanitària, convenientment aïllats, també poden suposar estalvis energètics.
Aprofitar una rehabilitació
Fins ara, l’envolupant tèrmica, és a dir, el conjunt de tancaments que comuniquen directament els espais habitables d’una edificació amb l’exterior, no havia estat precisament la prioritat dels constructors: A Espanya, més de la meitat dels edificis manquen de la protecció tèrmica adequada, segons l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) i l’Associació Nacional de Fabricants de Materials Aïllants (ANDIMAT).
Imatge: Concreti FormsAquest tipus d’edificis, més antics, solen requerir algun tipus de rehabilitació, un moment idoni per a incorporar algun sistema d’aïllament tèrmic. Els experts recalquen que la instal·lació d’aquesta mena d’aïllants, tant en els nous edificis com en els ja edificats, no és tan complicada ni cara com pogués semblar i aconsegueix a més els beneficis assenyalats. A més, segons els responsables de l’IDAE, la inversió es recupera entre els cinc i els set anys gràcies als estalvis aconseguits.
En aquest sentit, l’IDAE i l’ANDIMAT han editat la “Guia Pràctica de l’Energia per a la Rehabilitació d’Edificis. L’Aïllament, la millor Solució”. Els seus responsables afirmen que aquests sistemes es poden incorporar sempre que es vagi a realitzar qualsevol tipus d’obra en un edifici.
La guia, especialment dirigida a presidents de comunitats de veïns i administradors de finques, explica en sis apartats els beneficis d’incloure l’aïllament tèrmic dins dels plans de rehabilitació d’un edifici; quin tipus d’habitatges poden realitzar-ho; com realitzar la rehabilitació i en quins elements concrets; quin procés tècnic-administratiu comporta; i alguns exemples pràctics.
El Pla d’Acció per a l’Eficiència Energètica (PAEE) 2008-2012 incorpora 28 mesures d’estalvi i eficiència energètica a Espanya, especialment per a sectors amb un major potencial, com la indústria, el transport i l’edificació. El Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, a través de l’IDAE, així com les comunitats autònomes (CC.AA.), preveuen una sèrie d’ajudes econòmiques per a dur a terme aquestes mesures. Entre elles, es troba la rehabilitació de l’envolupant tèrmica amb solucions constructives convencionals i no convencionals.
El percentatge de l’ajuda econòmica suposa un 22%, si bé pot augmentar fins a un 35% si s’aconsegueix una qualificació energètica A. Per a això, l’edifici pot combinar-lo amb una altra mena de mesures, com a il·luminació, climatització, etc. La quantia econòmica màxima ascendeix a 10.000 euros per cada habitatge unifamiliar, 300.000 euros per cada edifici d’habitatges en bloc i de 300.000 euros per a edificis d’altres usos, diferents al d’habitatge. Així mateix, també es poden aconseguir ajudes de fins a un 75% per a realitzar l’auditoria energètica o la qualificació energètica de l’edifici.
Per part seva, cada comunitat autònoma pot elevar el percentatge d’ajuda per a casos concrets, com per exemple, si l’habitatge entra dins d’un pla per a rehabilitar un barri complet. Per això, és convenient informar-se tant amb els responsables de l’IDAE com amb els seus anàlegs de les diferents CC.AA.
