Un equip d’investigadors liderat per l’Institut Español d’Oceanografia (IEO) va dur a terme una detallada anàlisi sobre els patrons de reproducció del nero a les illes Balears “que suggereix la revisió d’algunes mesures de gestió quant a l’explotació d’aquesta espècie”. Segons aquest estudi, la talla mínima de captura és quatre centímetres inferior a la talla de primera maduració del nero.
En el treball, realitzat mitjançant l’anàlisi de 400 neros capturats amb pesca artesanal i recreativa entre 1998 i 2004 en aigües de Mallorca i Menorca, es va estudiar l’època i durada de la reproducció, la talla i edat en la qual aconsegueixen la maduresa sexual, la fecunditat i els mecanismes que determinen el canvi de sexe en aquesta espècie hermafrodita.
Segons va explicar l’IEO, l’hermafroditismo del nero és seqüencial, la qual cosa significa que tots els individus neixen d’un sexe i en un moment del seu cicle de vida es transformen en l’altre. En aquest cas, el nero neix femella. Als sis anys, quan mesura 49 centímetres, aconsegueix la seva maduresa sexual com a femella i, quan té entre set i 17 anys i mesura entre 52 i 77 centímetres és capaç de convertir-se en mascle quan aquests escassegen en el grup.
“Identificar els patrons de reproducció d’una espècie és essencial per comprendre la dinàmica de la població i dissenyar mesures de gestió adequades per a la seva recuperació i conservació” van assenyalar els responsables de l’estudi, publicat en l’últim nombre de la revista “Scientia Marina”.
Durant les anàlisis, es van observar mascles amb talles similars a la talla de maduració de les femelles, la qual cosa significa que el grup “està tan sobreexplotado, que les femelles es veuen forçades a convertir-se en mascles amb prou feines un any després d’aconseguir la maduresa sexual”, va indicar l’IEO. També es van advertir femelles que aconsegueixen les màximes talles i edats de la població, la qual cosa indica que no sempre és la femella més gran la que canvia de sexe. Atès que la fecunditat augmenta amb la talla i edat (una femella posa entorn de 334.000 ovòcits per cada quilo de pes) això podria respondre a una estratègia per mantenir una elevada capacitat reproductora.
Els investigadors van considerar que “és necessari modificar la talla mínima de captura que està establerta en 45 centímetres, quatre per sota de la talla de primera maduresa de les femelles”. A més, es va indicar la necessitat de protegir als exemplars de major talla i edat.
