Animals de ciutat, així s’adapten a nosaltres

Animals urbans, com s’adapten

En ambients urbans, les espècies canvien sovint els seus hàbits alimentosos, perden la por als humans i modifiquen la seva forma de comunicar-se. És una de les principals conclusions d’un article científic publicat en la revesteixi ‘Animal Behaviour’. Per arribar a elles, els seus autors, Daniel Sol, Oriol Lapiedra i César González, investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), han revisat la bibliografia científica sobre les espècies que s’han adaptat a viure en ciutats.

A pesar que hi hagi espècies que s’adaptin, la urbanització redueix la biodiversitat

Els estudis analitzats demostren que, en molts casos, els animals “urbans” posseeixen una flexibilitat de comportament que els permet realitzar canvis ràpids i sovint mitjançant un aprenentatge. Aquestes variacions són essencials per a la seva supervivència, sobretot en la fase d’establiment en l’urbs.

Daniel Sol, científic del CSIC en el CREAF, explica que, en general, la vida a la ciutat requereix certs ajustos de comportament, com “trobar nous tipus d’aliment, comunicar-se en ambients sorollosos, acostumar-se a la presència humana i habituar-se a evitar edificis i tràfic”.

Estratègies animals sorprenents per viure en ciutats

Els científics han descobert diverses estratègies o canvis de comportament dels animals per adaptar-se a la vida en ciutat, algunes d’elles sorprenents, com indica Sol:

• Perdre la por als humans: el cas més conegut és de les colomes. Experiments realitzats per Daniel Haag i col·laboradors demostren que el creixement de les colomes urbanes es deu, sobretot, a la gran quantitat de menjar directe o indirectament generada per les activitats humanes. Per això, a més d’haver perdut la por, han après fins i tot a reconèixer a les persones que els donen de menjar de forma regular. Les urracas també són capaces d’aquest tipus d’aprenentatge. I com a casos curiosos, els pardals que volen sobre sensors que obren les portes dels supermercats per obrir-les i robar menjar, o les cornelles a Japó, que han après a tirar nous per on passen cotxes perquè els ajudin a trencar-les.
• Escurçar la distància de fugida: és l’estratègia de la merla, que realitza així les seves activitats sense que li pertorbin els humans.
• Canviar l’horari d’activitat: és el cas d’animals com el coiot o l’os/os negre, per evitar el contacte amb humans.
• Augmentar la freqüència i durada del cant de les aus: es creu que serveix per transmetre millor el cant quan hi ha soroll.
• Incorporar a la seva dieta noves fonts d’aliment associades a l’activitat humana, com a fruits d’arbres ornamentals o escombraries: en disposar de menjar en abundància, en moltes ocasions aquestes espècies es tornen més sedentàries. Com les ciutats ofereixen recursos abundants poc utilitzats, i solen contenir menys depredadors especialistes, es produeix el risc que es converteixin en plagues urbanes.
• Aprofitar la contaminació lumínica: les ratapinyades i alguns ocells s’han especialitzat a menjar els insectes acumulats sota les llums a les nits. En altres casos, s’ha observat ocells que canten a destemps per culpa de la llum artificial.

Ciutats, pèrdua de biodiversitat i espècies invasores

Els científics desconeixen el nombre exacte d’espècies que viuen en ciutats, encara que para algunes, com les aus, hi ha censos en diferents regions del planeta. En un estudi recent, es van trobar 218 espècies d’aus que freqüenten entorns urbans, encara que la xifra podria ser molt superior perquè solament va analitzar algunes urbs.

A pesar que moltes espècies poden viure en ciutats, en general la majoria d’espècies toleren malament els hàbitats molt urbanitzats. El resultat és una pèrdua de biodiversitat, encara que també depèn del tipus d’urbanització, segons l’investigador del CREAF: “En ciutats amb molt espai verd la biodiversitat pot fins i tot augmentar, amb els conseqüents beneficis, com la regulació del microclima, el segrest de diòxid de carboni (CO2), la filtració de la contaminació de l’aire, la reducció del soroll, i els valors culturals i recreatius”.

Un altre problema associat a la urbanització és el de les espècies invasores, la proporció de les quals sol ser major en hàbitats pertorbats. Les ciutats ofereixen oportunitats no explotades per espècies natives, i són a més la seva via principal d’entrada, com el comerç d’espècies exòtiques. Els impactes socials i econòmics d’aquestes espècies poden ser considerables. Daniel Sol cita a la cotorra de pit gris, que danya els arbres i els pals telefònics amb els seus grans nius comunals, i genera un soroll constant prop de les seves colònies.

Per tot això, conclou l’investigador del CREAF, “hi ha una certa urgència per conèixer millor com els animals fan front a aquestes alteracions ambientals”.