Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Animals ferits

Convé actuar amb cautela i avisar al més aviat possible a les autoritats

img_animalherido_p

Cada any, milers d’animals de diverses espècies sofreixen algun tipus de contratemps, ja sigui de forma natural o per acció de l’ésser humà. Una manera de contribuir a la conservació de la naturalesa passa per una correcta actuació davant un animal ferit.

Img animalherido
Els serveis veterinaris professionals són la manera més recomanable de guarir i recuperar als animals ferits, però fins que se’ls trasllada al centre adequat, i depenent de la gravetat de les ferides i de l’espècie en qüestió, els primers auxilis i cures poden ser de vital importància. Si es troba un animal silvestre en mal estat el millor és no tocar-ho i avisar i esperar a qualsevol dels responsables de protecció animal. No obstant això, si no hi hagués més remei que haver de traslladar-ho, resulta necessari actuar amb molta cautela per evitar mals majors, ja que es troba en una situació d’estrès i les seves reaccions enfront de la presència humana són de caràcter defensiu i agressiu. La manera d’immobilització depèn de l’espècie, sent convenient no actuar en solitari. En general, es recomana cobrir-ho acuradament amb una tovallola i transportar-ho dins d’una caixa de cartró amb orificis perquè pugui respirar. Si hi ha més d’un animal, s’han de col·locar en caixes separades. Al moment del trasllat, cal anar amb compte que l’animal no s’asfixiï a causa d’una immobilització molt brusca o per una temperatura indeguda. Així mateix, no s’han d’oferir aliments o líquids ni abans ni durant el transport al centre de recuperació.

El reconeixement de l’estat de l’animal és important a l’hora d’actuar amb rapidesaEl reconeixement de l’estat de l’animal també és important a l’hora d’actuar amb rapidesa: es recomana un trasllat urgent si s’observa un nivell d’alerta reduït o absent, dificultat respiratòria, pal·lidesa o color violáceo de les mucoses, pols feble, deshidratació, temperatura molt baixa o molt elevada. En cas d’existir hemorràgies externes severes es tractaran de contenir abans de portar-ho al veterinari. L’estabilització de fractures òssies requereix un tractament diferent segons el grup zoològic, doncs cadascun precisa diferents formes d’estabilització. L’animal pot estar també sofrint una malaltia infecciosa, per la qual cosa es recomana no intentar capturar-ho, usar guants d’un sol ús si fos imprescindible realitzar qualsevol manipulació i prendre notes i fotografies per comunicar-ho als Serveis de Protecció de Fauna i de Sanitat Ramadera de la Comunitat Autònoma. Alguns símptomes recognoscibles d’una malaltia infecciosa són una excessiva primesa, plomatges o pelatges en mal estat, paràsits externs, ulls enrogits o lagrimeo abundant, tos o dificultat per respirar, salivació intensa, diarrea, o diversos animals de la mateixa espècie en situació semblant. Si es tracta d’animals enverinats, no s’han de moure ni tocar, perquè les autoritats prenguin constància i puguin engegar l’actuació judicial pertinent.

La responsabilitat en matèria de protecció, conservació i sanitat dels animals està compartida entre les diferents Administracions Públiques, que han desenvolupat diversos instruments legals per afrontar les accions comeses contra animals. Els ciutadans poden denunciar els possibles abusos, aportant dades concretes sobre els presumptes infractors i sobre els fets delictius, davant les Policies locals o autonòmiques, cridant al telèfon d’emergències 112; davant els serveis veterinaris de sanitat i de protecció animal autonòmics; o davant el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA), en el telèfon 062. Així mateix, les Comunitats Autònomes disposen de Centres de Recuperació als quals es pot acudir i on s’acullen, guareixen i retornen al seu hàbitat als animals ferits. Per la seva banda, les associacions conservacionistes i ecologistes més importants del país disposen del denominat Programa Antídot (Telèfon 900 713 182), per fer front als enverinaments d’animals.

Guia per manejar animals ferits

El Ministeri de Medi ambient, la Fundació Biodiversitat i el Banco Central Hispano, amb la col·laboració del Grup per a la Recuperació de la Fauna Autòctona (GREFA), ADENA, la Coordinadora Espanyola de Centres de Recuperació de Fauna Salvatge (CONCERN) i SEU han editat el” Manual per al maneig d’animals ferits“, en el qual es recullen consells i recomanacions per actuar davant els casos més freqüents d’animals en mal estat, així com un llistat de tots els centres de recuperació de fauna del país.

El llibre destaca que el més important per garantir l’eficàcia d’una actuació és que siguin els professionals, i no els particulars, els qui s’encarreguin dels treballs de maneig dels animals ferits. Així mateix, els responsables d’aquest manual indiquen que els motius més comuns de ferides en animals són trets, cops i traumatismes contra closos o per atropellaments, electrocucions, intoxicacions (per plom o per esquers enverinats), pollets caiguts del niu, incendis, enverinament intencionat i abocaments tòxics.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions