Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Animals invasors a Espanya

Si no es prevenen a temps, la seva capacitat destructiva pot provocar l'extinció d'espècies autòctones i greus pèrdues econòmiques

El musclo zebra o el mosquit tigre han causat en els últims mesos una gran inquietud entre la població. La proliferació d’espècies exòtiques invasores, o al·lòctones, porta produint-se a Espanya durant molts anys, i és, després de la destrucció de l’hàbitat, la principal causa mundial d’extinció de plantes i animals. Els experts recorden que es tracta d’invasors lents i silenciosos, però quan aconsegueixen instal·lar-se, són capaços d’acabar amb els recursos, transmetre malalties i acabar amb les poblacions vegetals i animals locals. A Espanya es considera que han estat la causa directa de quatre de cada deu extincions conegudes.

Les espècies més nocives

Els científics del GEIB publicaven recentment un informe amb les 20 espècies exòtiques invasores més nocives presents a Espanya. En Internet es poden trobar diverses bases de dades i llistats que aborden aquest problema. Per exemple, InvasIBER és un projecte que tracta d’oferir als especialistes tota la informació possible sobre les espècies invasores en la Península Ibèrica. Per part seva, IUCN i Ecologistes en Acció compten amb sengles ‘Top 100’ en els quals recopilen les espècies invasores més nocives del món.

No obstant això, els seus responsables reconeixen que aquests llistats tan sols constitueixen la punta de l’iceberg, ja que el ritme d’introduccions s’incrementa cada dia, i amb això les possibles invasions. Segons Laura Capdevila, “només de plantes, s’ha parlat que pot haver-hi 500 invasores a Espanya.”

/imgs/2006/12/plantassd.jpg

En qualsevol cas, els especialistes coincideixen a destacar alguns casos representatius d’espècies invasores nocives. Entre els mamífers destaquen l’arruí (Ammotragus lervia), un bòvid introduït des del nord d’Àfrica en els 70 amb finalitat cinegètica, o la rata llúdria o coipú (Myocastor coipus), un vegetarià semiacuático sud-americà de gran grandària introduïda a Europa per la indústria pelletera a principis del segle XX, que ocasiona danys a la vegetació de ribera.

En els ocells hi ha nombrosos exemples, encara que el més cridaner és el de l’àneccapblanc (Oxyura leucocephala), un ànec autòcton en perill d’extinció en estar barrejant-se genèticament (per hibridació) amb la malvesia canyella (Oxyura jamaicensis), d’origen americà, que va arribar als estanys d’Anglaterra i que ha colonitzat el Sud europeu. Així mateix, segons Alejandro Sánchez, Director Executiu de SEU/BirdLife, “les rates estan amenaçant a Balears i Canàries a molts ocells marins, perquè es mengen els seus ous. La pardela balear, que només cria a Mallorca i Eivissa, està tremendament amenaçada per aquest problema”.

En el cas dels peixos, s’estima que el 30% de la fauna piscícola d’aigua dolça correspon a espècies invasores, provocat principalment per la pesca esportiva.El 30% de la fauna piscícola d’aigua dolça correspon a espècies invasores, provocat principalment per la pesca esportiva En aquest sentit, la carpa, la perca americana, el lucio, la truita arc de Sant Martí, el gobio, el silur, el peix gat o el peix vermell, entre altres, estan provocant la desaparició dels peixos autòctons. Quant a rèptils i amfibis, l’exemple més usual sol ser el de les tortugues de Florida (Trachemys scripta). Venudes com a mascotes en el seu moment, estan posant en perill a les tortugues europeu (Emys orbicularis) i leprós (Mauremys leprosa), les espècies locals. Encara que en l’actualitat la seva venda està prohibida, continuen multiplicant-se en haver-se aclimatat.

Els invertebrats tampoc s’escapen d’aquesta funesta enumeració. El cranc americà, que ha portat un fong, ha colonitzat les parts altes i baixes dels rius espanyols, mentre que l’activitat excavadora del cranc xinès està provocant l’enfonsament de les ribes i accelerant els processos erosius. Totes dues espècies porten des de fa anys posant en greu risc la continuïtat del cranc de riu autòcton.

Així mateix, alguns insectes invasors s’estan convertint en autèntiques plagues amb greus seqüeles econòmiques i ecològiques. El corc de l’eucaliptus (Gonipterus scutellatus), originari del sud-est d’Austràlia i de l’illa de Tasmània, és un poderós desfoliador d’eucaliptus que s’ha estès per la cornisa cantàbrica. Els barrinadors de la fusta, insectes de l’ordre dels coleòpters, s’estan aclimatant en gran part del litoral i en comunitats més càlides com Andalusia o Llevant, on perforen tot tipus d’arbres.

Quant a les plantes invasores, són tan feroces que fins a l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) ha exigit als governs la presa de mesures per a frenar la seva expansió. Especialment greu és l”alga assassina’ (Caulerpa taxifolia). Originària del Carib, s’ha estès pel Mediterrani després de ser vessada per error des de l’aquari de Mònaco en 1984. La seva toxicitat i gran resistència està desplaçant a espècies tradicionals en les seves aigües i modificant radicalment les prades submarines. A més d’aquesta alga, el GEIB descriu en el seu ‘Top 20’ a la mimosa platejada, l’ailanto o arbre del cel, la falguera d’aigua, el carquejo, l’ungla de gat, la chumbera, el plomall, el jacint d’aigua i la falsa acàcia com ‘les més agressives’ a Espanya.Per part seva, el musclo zebra o el mosquit tigre són dos casos més recents d’espècies que poden provocar una crisi amb greus conseqüències ecològiques, econòmiques i socials.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions