Espanya se situa entre els països de la Unió Europea que més envasos recicla, amb un 60%, encara que encara queda treball per realitzar. Per exemple, el 25% dels residus que es dipositen en el contenidor groc no hauria d’anar al mateix, entre un 15% i un 20% de la població no recicla, i un 10% dels envasos del mercat són fraudulents perquè corresponen a empreses que no compleixen la llei. Són alguns de les dades que ofereix Antonio Barrón (León, 1954), director d’empreses Adherides i Comunicació d’Ecoembes, la societat privada sense ànim de lucre que gestiona la recollida i reciclat dels envasos lleugers de plàstic i de paper i cartró a Espanya. Per millorar aquestes xifres, Barrón considera fonamental la conscienciació dels consumidors, perquè la suma dels petits esforços de tots permet aconseguir un gran resultat, subratlla.
Els envasos reciclats a Espanya omplirien 100 grans estadis de futbol a vessarEn l’actualitat entorn d’1.250.000 tones: omplirien 100 grans estadis de futbol a vessar.
Estem bé: complim amb els objectius de la normativa comunitària -molts dels Estats membres no els compleixen-. Per 2008, la directiva de la UE marca un 55% de reciclat mínim, i Espanya va a acabar amb un 60%. No som els primers, perquè hi ha països com Àustria, Bèlgica i Alemanya que es troben per davant, però estem entre els països de cap, gairebé igual que França.
El 25% de les coses que es tiren al contenidor groc no haurien d’anar aquíLes que més reciclen es troben en la parteix nord: País Basc, La Rioja, Navarra i Catalunya. No ens agrada dir les que menys reciclen perquè tenen altres prioritats econòmiques, han començat més tard, etc. Després hi ha experiències concretes d’ajuntaments que ho fan genial en comunitats que no ho fan tan bé, com per exemple Còrdova, que ja feia recollida selectiva abans de l’aparició d’Ecoembes.
Des d’un punt de vista de la qualitat, es deu a errors dels ciutadans o per desídia. A Espanya, el 25% de les coses que es tiren al contenidor groc són el que denominem “impropis”, és a dir, no haurien d’anar aquí; moltes vegades es dipositen amb la millor intenció, però de forma equivocada.
Quant a la quantitat, hi ha un percentatge de ciutadans que són refractaris o que no tenen consciència social o mediambiental, i no reciclen. A Espanya aquestes persones poden estar entre un 15% i un 20% de la població, i és molt difícil o gairebé impossible convèncer-les. El treball cal fer-ho a llarg termini, en els col·legis, amb els nens, que creixeran amb una educació ambiental i un hàbit ja adquirit.
Entre un 15% i un 20% de la població no recicla i és molt difícil o gairebé impossible de convèncerHi ha molts tipus d’envasos, però el ciutadà no s’ha d’atabalar per això. En general, cal seguir la norma bàsica: si és un envàs, al contenidor groc, perquè en el 98-99% dels casos es va a encertar. Cal recordar que al contenidor groc van només els envasos, no el plàstic en general. Un error bastant freqüent, que s’ha anat corregint, era tirar els bricks al contenidor blau de paper, quan en realitat han d’anar al groc, perquè a més de cartró tenen un percentatge sensible de plàstic i metall. Després cal tirar els envasos buits, però no és necessari rentar-los, perquè a més de que es consumeix aigua, en les plantes de reciclatge ja es netegen.
El missatge és que no pensin que el seu petit gest diari no va a ajudar al medi ambient, ja que és cosa de tots i molts pocs fan un molt. Una llauna diària a l’any són 365, multiplicades pels milions de ciutadans que poden reciclar fan milions de llaunes. I com a consell pràctic, que pensin en com poden a les seves cases organitzar la separació dels residus. En lloc de tenir-ho tot en un mateix lloc, es poden tenir borses més petites, o galledes compartimentados. Si hi ha voluntat, l’esforç no és tan gran.
Al contenidor groc van només els envasos, no el plàstic en generalEn aquest moment no és una qüestió d’infraestructures, perquè ja hi ha suficients. Jo insistiria a l’educació, comunicació i sensibilització, ja que hi ha ciutadans que no veuen els avantatges mediambientals de reciclar o és la coartada que posen per no fer-ho. Després hi ha països de la UE, com Bèlgica, on posen multes al consumidor que detecten que no recicla o ho fa malament.
No. Per començar, a Espanya estem en un índex bo de reciclatge. Tot el que sigui pujar del 60-65% és més difícil.
Un sistema de multes no seria convenient a EspanyaHi ha un esborrany d’una ordenança, i d’aquí al fet que surti hi ha encara un tros. Però nosaltres no entrem en això, no ho fomentem.
Segons les nostres dades, es reciclen a Espanya 24 milions de residus sòlids urbans (RSU). D’aquest total, vuit milions són envasos, dels quals la meitat són domèstics i l’altra meitat comercials i industrials. Algunes entitats no barregen bé els conceptes quan fan les seves estadístiques, o es refereixen a altres dades. Les xifres que Ecoembes dona són objectives i mesurables, amb un marge d’error petitíssim, i es refereixen a les tones que les empreses ens declaren i nosaltres gestionem. El nostre són faves explicades: hi ha 12.400 empreses que ens declaren aproximadament 2.100.000 tones d’envasos, tant del contenidor blau com del groc.
D’altra banda, les xifres de tones que s’han reciclat ens les donen els municipis i els ajuntaments, contrastades, doblement auditades i de consulta oberta. Per la nostra pròpia personalitat d’empresa privada, però amb un servei gairebé públic i treballant amb les administracions, hem de ser tremendament transparents.
A Espanya es reciclen 24 milions de residus sòlids urbansSí, tenim bona relació amb ells. Els expliquem que es tractava d’un error conceptual, i encara que no ens van donar la raó al 100%, sí van corregir de forma dràstica les seves estadístiques.
Així és, aproximadament un 10% dels envasos que es posen al mercat corresponen a empreses que no compleixen amb la llei. No declaren els envasos que posen al mercat i ni s’adhereixen al nostre sistema ni posen el seu propi sistema de recuperació. Nosaltres perseguim aquest frau, perquè hem de defensar a les nostres empreses d’aquesta competència deslleial. No és per tant un frau del sistema, que és rigorós i fins a egoista, perquè qualsevol error podria significar la seva pròpia fi.
Tots els anys detectem de 100 a 200 empreses que no compleixen amb la lleiFem recerca de camp. Hi ha una empresa que va a les tendes i mira unes 15.000 referències a l’any que després es creuen amb les nostres bases de dades. Tots els anys detectem entre unes 100 i 200 empreses que no compleixen amb la llei. El primer pas és informar-los dels requisits legals, perquè podia ser que no els coneguessin. Solen ser empreses petites, perquè totes les grans compleixen amb les seves obligacions legals. Després moltes d’aquestes empreses s’adhereixen, i les que finalment no ho fan són denunciades en la seva comunitat autònoma, que els passa una inspecció, i si es confirma el frau, els posa una multa.
De molt diverses formes. El 80% del paper premsa i revistes que es consumeix ve del reciclat. En el cas dels envasos, hi ha múltiples usos, alguns molt cridaners, com a fibra tèxtil per forros polars, moquetes, catifes, per a canonades, per a nous envasos de plàstic, per a mobiliari urbà, etc.
Hi ha múltiples usos per als envasos reciclats, alguns molt cridaners, com a fibra tèxtil per forros polarsEn alguns casos sí i en uns altres no. En el cas del paper i cartró, ha d’haver-hi un 20%-25% de fibra verge perquè la fibra segons es recicla es va escurçant i arriba un moment que no serveix. En el cas dels envasos metàl·lics, es poden reciclar infinitament amb la mateixa qualitat.
Un 40% dels residus no es recicla i acaba en abocadors bàsicament. I té un impacte doble, ja que a més d’acabar en un abocador, amb la contaminació que suposen encara que siguin controlats, podrien haver estat reciclats i haver estalviat matèria primera.
Una ampolla d’aigua mineral de litre i mitjà pesa avui un 30% menys que fa set anysLa bossa de plàstic és un envàs que es recicla perfectament en el contenidor de groc. El problema de les borses és el seu impacte visual. La responsabilitat bàsica és la urbanitat dels ciutadans: o es reutilitza o es tira al contenidor groc. En definitiva, es pot fer un ús més racional i responsable de les borses. Les mesures que es prenguin pel medi ambient haurien de ser assumibles i progressives perquè els ciutadans ens puguem acostumar a elles.
Sí. La normativa cerca una homogeneïtat en el compliment dels seus objectius per part de tots els països. Espanya ha complert ja els objectius de recuperació, i en les mesures de prevenció estem bastant avançats. Les empreses espanyoles en aquests deu anys i a través d’Ecoembes han engegat més de 19.000 mesures de prevenció. Per exemple, una ampolla d’aigua mineral de litre i mitjà pesa avui un 30% menys que fa set anys.
Els bioplásticos poden ser una alternativa, però a mitjà o llarg termini, perquè avui dia tenen encara moltes incògnites que solucionarNo em sembla realista per a la societat actual, máxime quan els envasos es poden reciclar.
Porten també un component de petroli, entre un 15% i un 20%. A més, són biodegradables i compostables sota certes circumstàncies, no de forma espontània. Poden ser una alternativa, però a mitjà o llarg termini, perquè avui dia tenen encara moltes incògnites que solucionar, com per exemple quin és el seu cicle de vida.
En el cas d’Ecoembes li afecta, perquè els ingressos provenen de les empreses en funció del nombre d’envasos que posen al mercat. Ara com ara no podem fer una avaluació, però els indicadors marquen que les empreses venen menys. També és cert que en els productes envasats d’alimentació i drogueria no van a haver-hi un descens tan pronunciat, ja que la gent seguirà consumint aquests productes, només que hi haurà un canvi d’unes marques més cares per altres més barates.
