L’aqüicultura està en auge. El 54% dels aliments d’origen aquàtic que consumim en el món procedeix de granges de cultiu, i el nostre país no està al marge d’aquesta tendència. Tot el contrari. Durant 2019, Espanya va produir 342.900 tones de productes aqüícoles, que van suposar 501 milions d’euros de volum de negoci (valor de la primera venda). Saps quines són les espècies que crien, com es cuida a aquestes espècies i on es troben aquestes granges? Ho expliquem a continuació.
Aqüicultura: les espècies que es crien a Espanya
En 2019, la producció d’aqüicultura a Espanya es va distribuir entre les següents espècies:
- Musclo: 261.500 tones
- Llobarro: 27.300 tones
- Truita arc de Sant Martí: 18.955 tones
- Orada: 13.500 tones
- Rèmol: 8.258 tones
Zones d’aqüicultura
Espanya compta, a més, amb gran disponibilitat de recursos hídrics sobre els quals realitzar l’aqüicultura, tant en l’àmbit marí (8.000 quilòmetres de costa), com en el continent: nou grans rius, nombrosos cursos fluvials menors, llacs i una capacitat d’aigua embassada superior als 55.000 hm³. Per regions, la producció es distribueix en cinc àrees:
Imatge: Eroski Consumer
- 1. Àrea Nord-oest. Per a la producció de musclo, cloïssa i rèmol, amb Galícia com a principal regió productiva.
- 2. Àrea Continental. Per a la producció de truita i esturió.
- 3. Àrea Mediterrània. Per a les produccions d’orada, llobarro i corbina. Abarca la Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia, Almeria i Granada.
- 4. Àrea Sud-Atlàntica. Cadis i Huelva per a la producció d’orada i llobarro en zones intermareals (esteros).
- 5. Àrea de Canàries. Per a la producció d’orada i llobarro.
Pinsos i salut: com es cuida el benestar dels peixos d’aqüicultura?
La salut dels peixos és un dels aspectes essencials de la viabilitat del sector. Cal assegurar un ambient saludable que protegeixi el seu benestar, però a vegades aquests poden emmalaltir i, quan passa, és molt habitual que s’infectin tots, fins i tot estant en diferents tancs, ja que les aigües estan connectades.
Quan és necessari, s’han d’utilitzar medicaments per a poder controlar les malalties, però aquest ús es realitza sempre seguint la prescripció i supervisió de veterinaris professionals i complint l’estricta normativa nacional i europea. “Mai s’usen aquests productes de manera preventiva o com a promotors de creixement. A més, es respecta escrupolosament el denominat període de supressió, és a dir, el temps necessari per a la seva completa eliminació del peix (quatre-cinc setmanes). Això garanteix que mai es posi en comercialització pescat amb restes d’antibiòtic o altres substàncies d’ús veterinari en el seu cos”, explica Garazi Rodríguez, responsable d’Apromar, l’associació que agrupa el 95% de les empreses productores al nostre país.
La preocupació fonamental que existeix per l’ús de l’antibiòtic no és que les restes del medicament arribin al consumidor, sinó a evitar la creació de gens resistents als antibiòtics, és a dir que es produeixi un canvi en l’ADN de les espècies i que aquestes es facin resistents als bacteris. Aconseguir reduir completament el seu ús depèn dels avanços que es facin en les vacunes per a peixos.
