Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Armañón, el tercer parc natural de Biscaia, amaga un ric patrimoni natural

Alberga des d'un encinar únic en el Cantàbric, fins a enigmàtiques cavernes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 02 de Octubre de 2006

Situat en ple cor de la comarca biscaina de les Encartaciones, l’àrea protegida d’Armañón amaga una gran riquesa mediambiental que el Govern Basc ha volgut preservar atorgant-li la catalogació de parc natural, el tercer de Biscaia, al costat de les muntanyes Urkiola i Gorbea, i el novè del País Basc.

“El nou estatus de protecció és la garantia que els valors ecològics, biològics i geològics d’Armañón seran gaudits també per futures generacions”, va assenyalar la consellera de Medi ambient de l’Executiu autònom, Esther Larrañaga.

Entre altres joies, Armañón amaga un encinar únic d’arbres mediterranis en plena cornisa cantàbrica. Es tracta d’un fenomen produït gràcies al microclima especial de l’enclavament. Aquestes condicions meteorològiques es deriven de la paret rocosa que delimita l’encinar pel nord, protegint-ho del vent i reflectint al seu torn la calor solar. En aquest bosc hi ha una colònia de ratapinyades de ferradura del mediterrani, espècie en perill d’extinció.

Un altre tresor són les penyes de Ranero, que s’han convertit en un enigma per a espeleòlegs de tot el món. A elles se sumen les muntanyes d’Armañón, decorades per monòlits mil·lenaris, i Els Jorrios, les faldilles dels quals alberguen una deu.

Quant a les espècies que habiten en aquesta àrea protegida, destaquen l’ermini, el llangardaix verdinegro, el talp occidental, el falcó pelegrí o el mussol real. A més, la zona ha experimentat una repoblació de cabirols, així com incursions esporàdiques de llops provinents dels nuclis situats a l’oest del parc.

Pintures rupestres

Les coves d’Armañón reflecteixen el pas d’altres èpoques. En les parets de les coves de Ventalaperra hi ha pintures del període Auriñaciense, l’art parietal més antic del País Basc. Probablement, els rituals exercits pels habitants de la cavitat han deixat com llegat una desena de dòlmens. Però la primera gruta habitada va ser la de Santa Isabel, que compta amb un jaciment paleontològic amb cranis d’os/os de més de 200.000 anys d’antiguitat.

Finalment, les coves de Pozalagua són un dels elements geològics més rellevants del món. En el seu interior es pot admirar la major concentració d’estalactites excèntriques que existeix. Al costat d’elles, la Torca del Carlista, l’avenc més gran d’Europa i tercera del món, mostra una caiguda superior als 500 metres.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions