El Ministeri d’Indústria va donar a conèixer ahir la multa imposada a la central nuclear tarragonina d’Ascó I per la fugida radioactiva ocorreguda a la fi de 2007. El departament que dirigeix Miguel Sebastián va anunciar que la planta haurà de pagar 15,4 milions d’euros. Encara que la xifra està lluny dels 22,5 milions proposats originalment, es tracta de la sanció econòmica més alta imposada fins avui a una central nuclear espanyola. Fins ara, el rècord ho ostentava Vandellós II, també a Tarragona, amb 1,6 milions d’euros. La penalització màxima prevista per la llei per a incidents nuclears és de 30 milions.
Els ecologistes consideren “insuficient” la multa
En un comunicat, Indústria va desglossar els diferents conceptes de la sanció. El més quantiós, 7,5 milions d’euros, es deu a l’emissió “radioactiva amb potencial de superació del límit anual de dosi per a membres del públic a l’interior del doble barrat de la central”, qualificada com a infracció greu “en grau màxim”. Es penalitza a més amb sengles imports de tres milions d’euros el no haver establert un control de contaminació externa una vegada descoberta la de l’interior de l’emplaçament, i no haver facilitat a la inspecció resident “informació ràpida i veraç”. Al costat d’aquestes, hi ha altres tres sancions, una greu en grau mitjà i dos lleus.
Per a Carlos Bravo, responsable de la campanya antinuclear de Greenpeace, es tracta d’una multa “ridícula, comparada amb el benefici econòmic obtingut per la central durant els mesos que va estar en funcionament abans de comunicar la fugida”, i que “no dissuadeix a l’empresa ni obliga a canviar la seva cultura de seguretat ni la seva política d’ocultació de dades”.
Bravo critica a més que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) no hagi comunicat mai, “encara que ho sap”, la quantitat total de radioactivitat emesa, “molt major del que es va dir oficialment”.
Igualment, Ecologistes en Acció considera la multa “insuficient”. Segons el portaveu de l’agrupació, Javier González, “15 milions d’euros és el que factura Ascó en només 15 dies”.
Es van registrar “fallades significatives en el control i el subministrament d’informació” per part del titular de la planta
Per la seva banda, el gerent de l’Associació de Municipis Afectats per Centrals Nuclears (AMAC), Mariano Vila D’Abadal, va exigir al titular de la central que “acati la sanció i pagui” la quantia imposada.
Risc remot
A l’agost, el CSN va proposar multar a Ascó I amb 22,5 milions d’euros perquè, “encara que no va existir dany a la població ni al medi ambient” i l’estimació del risc era “remota”, es van registrar “fallades significatives en el control i el subministrament d’informació” per part del titular de la planta, Endesa.
L’incident es va comunicar al Consell a l’abril de 2008, amb cinc mesos de demora. Al novembre de 2007, una quantitat d’aigua i llots contaminats van acabar indegudament en la piscina del combustible gastat, una de les zones de major intensitat radioactiva de la central, i després en el sistema de ventilació, que les va dispersar per bona part del perímetre de la planta.
El cas de la fugida radioactiva va provocar les destitucions del director de la central, Rafael Gasca, i del cap de protecció radiològica, F. G. T., per ocultar informació.
Durant els mesos següents a la fuita, els serveis sanitaris del Govern central van practicar més de 2.000 avaluacions mèdiques a treballadors i persones vinculades a la central, inclosos desenes d’escolars que havien visitat les instal·lacions després del 28 de novembre, dia que es va produir la fugida.
Precisament, 44 alumnes del Col·legi Maristas de Girona van visitar la central nuclear, acompanyats de tres professors, el 4 d’abril, el mateix dia que es va conèixer la fuita de partícules radioactives.
