Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Avantatges i desavantatges de les alternatives al plàstic

Reduir la nostra petjada ambiental és clau per aconseguir un desenvolupament sostenible, però els materials alternatius al plàstic també tenen impacte mediambiental
Per Álvaro Bayón, Isabel Mata 2 de novembre de 2019
Papel roto
Imagen: Sarah Richter

La crisi del plàstic és un problema que hem d’afrontar des de ja. Però com fer-ho? Sempre que sigui possible, és preferible evitar directament el consum de productes o envasos d’un sol ús i intentar decantar-se per opcions reutilitzables. Però en alguns casos, com ocorre en els productes amb al·lergògens (l’api, per exemple), l’envàs resulta necessari per evitar la contaminació creuada. La solució passa llavors per emprar altres materials? Ho analitzem en el següent article.

A la recerca d’altres opcions

Els plàstics tenen unes característiques, com la sevalleugeresa, transparència i moldeabilidad, que han potenciatla seva aplicació en molts usos, entre ells elsenvasos. No obstant això, s’han desenvolupat altres materialsalternatius: vidre, paper, cartró, tela…, encara queno són necessàriament més sostenibles. Cada cas requeriria una anàlisi detallada que valorés les sevesriscos i els seus beneficis, així com una mirada contextualque tingui en compte la situació mediambientaldels llocs en els quals generarà algun impacte,amb especial deteniment en els aspectes mediambientalsmés crítics de cada zona a la qual afectarà.

Europa ja ha aprovat la trucada Directiva de Plàstics 2019/904 (UE), que prohibeix, a partir de l’1 de gener de 2021, la venda d’articles de plàstic d’un sol ús, com a coberts i plats d’usar i tirar, bastoncillos,borses i, com no, les pajitas. Davant l’entrada en vigor d’aquesta normativa, els fabricants es prepareni plantegen alternatives a les pajitas.

Uns, per exemple,aposten per la cel·lulosa, però té els seus inconvenients:segueix sent d’un sol ús i tendeix a desfer-sesi roman molt temps en contacte amb la beguda. El paper i el cartró, a més, requereixen una enormequantitat d’aigua , tant per a la seva fabricació comper al seu reciclatge. Segons la Unesco, per produir unafulla de paper A4 es gasten 10 litres d’aigua. A més, laproducció d’aquests materials implica, algunes vegades,un procés de desforestació que, entès de forma massiva, podria ser inassumible. Per això, a l’horade triar aquests materials caldria fixar-se en algunescertificacions com el segell Forest Stewardship Council(FSC), que garanteix que la matèria primera provéde plantacions forestals on els arbres natius esreplantan com a part del procés.

CartonImatge: stux

Una altra alternativa a les pajitas de plàstic són les demetall. Existeixen diversos tipus i molts d’ells són perfectamentviables per a un ús alimentari. Però, enel cas de les pajitas, comporten riscos de seguretat, jaque es poden clavar en el paladar.

I, finalment, la silicona. És un polímer de siliciflexible que es pot reutilitzar moltes més vegades quequalsevol plàstic, és fàcil de reciclar i la seva eliminacióper incineració no genera compostos tòxics (però sígasos d’efecte hivernacle), com ocorre amb moltsplàstics. A més, a diferència de la fusta, la siliconaés fàcil de netejar per eliminar els temuts biofilmsbacterians (bacteris que creixen en pel·lícules apiladesunes sobre altres), que suposen un dels majorsriscos en seguretat alimentària.

Però mes allà de l’exemple de les pajitas, no existeixensolucions màgiques ni alternatives perfectes, i la siliconatampoc ho és: no resisteix els corts d’un ganivet, nopermet empaquetar grans palés, no podem feramb ella làmines fines i transparents prouresistents i no serveix per fabricar borses, ampolles deaigua o envasos per al lleixiu. En conclusió, a l’hora deprendre una decisió, cal tenir en compte moltsfactors; entre ells, el seu impacte ambiental global.

El consum deixa petjada

La petjada ambiental mesura l’impacte d’un productesobre el medi ambient al llarg del seu cicle de vida,des que és extreta la matèria primera per a la seva producciófins que es genera (i tracta) el residu després deel seu ús. Es basa en 14 categories d’impacte, des del’esgotament dels recursos naturals, l’ús delsòl, la contaminació derivada de la seva extracció,transformació i transport i els efectes sobre el clima,fins a aspectes directes sobre l’ésser humà comels efectes sobre la salut. És a dir, per conèixerla petjada ambiental d’un producte cal analitzarel seu impacte en l’ecosistema des de la seva fabricació fins ael final de la seva vida (inclosa la gestió del residudesprés del seu ús), recaptant dades sobre el seu consum deaigua i energia, les seves emissions a l’atmosfera…

Botella vidrioImatge: S. Hermann & F. Richter

Reduir la nostra petjada ambiental és clau paraaconseguir un desenvolupament sostenible, concepte queporta implícita la possibilitat que les generacionsactuals puguin satisfer les seves necessitats, sensecomprometre la possibilitat que les satisfacin lesgeneracions de matí.

Quin és la solució?

En definitiva, materials alternatius existeixen i cadascunafegeix un nou punt de vista, amb els seus propis problemesi impactes. La sostenibilitat no és alguna cosa senzill is’ha d’abordar des de moltes perspectives, cadascunad’elles amb les seves particularitats. És obvi que quipugui permetre’s fer una bossa de roba amb una vellasamarreta estarà reduint l’ús de les borses deplàstic, i que comprar unes pajitas o uns táperes desilicona evita la utilització de centenars de pajitas d’usari tirar i de dotzenes d’envasos de plàstic.

Però la resposta no està tant en el material comen una conscienciació dels efectes de nostreshàbits. Per disminuir l’impacte i cuidar el mitjàambient, el consumidor pot aportar el seu granit desorra si engega la regla de les tres erres: reduir,reutilitzar i reciclar. La producció d’envasos o objectesgenera un impacte ambiental, siguin del material quesiguin. Per tant, en primer lloc, l’idoni és evitar el seuús o consum (reducció). Però si això no resulta possible,és preferible decantar-se per materialsque provinguin de fonts renovables i que hagin estatproduïts minimitzant la seva petjada ambiental, a mésd’intentar allargar la seva vida útil (reutilitzant-ho les vegadesque siguin possibles) i, finalment, gestionar el seu residude manera correcta.

Aquest últim punt, el reciclatge, està cadavegada més present en els hàbits dels consumidors:en 2018 es van reciclar a Espanya 1.453.123 tonesd’envasos de plàstics, llaunes, briks, envasos de paperi cartró, la qual cosa que va evitar l’emissió d’1,6 milions detones de CO2 a l’atmosfera, segons xifres d’Ecoembes.El següent pas, per tant, consisteix a conscienciar-seen la reducció i en la reutilització.