Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Barcelona i Madrid, les ciutats amb l’aire més contaminat

Els principals focus de contaminació atmosfèrica provenen principalment de les emissions derivades del tràfic

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 14deAbrilde2009

Durant l’estiu, la regió sud de la conca mediterrània, en la qual es troba Espanya, experimenta amb freqüència anivellis alts de contaminants químics en l’aire. Investigadors catalans han estudiat la contribució dels processos atmosfèrics en els mesos més càlids de l’any i han conclòs que les zones a sotavent de Barcelona i Madrid tenen els pitjors nivells de qualitat de l’aire.

Aquests experts, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i del Barcelona Supercomputing Center (BSC), han aconseguit quantificar amb gran precisió els processos atmosfèrics que contribueixen a la concentració de contaminants. “Els pitjors nivells de qualitat de l’aire s’observen en zones a sotavent de Barcelona i Madrid, a causa del plomall de contaminació urbana que afecta a la regió del sud-sud-est de Madrid i nor-nord-est de Barcelona”, va assenyalar al Servei d’Informació i Notícies Científiques (SINC) María Gonçalves, autora principal de l’estudi i investigadora en el BSC.

Els investigadors van seleccionar un dels episodis de contaminació fotoquímica més aguts en aquestes àrees, el 17 i 18 de juny de 2004, un fenomen meteorològic “que succeeix en un 78% de les situacions d’estiu”, va subratllar la investigadora. Els principals focus de contaminació atmosfèrica provenien de les emissions derivades de les activitats urbanes, sobretot el tràfic, “encara que no es poden descartar els punts d’emissió industrial ni les activitats desenvolupades en el port, especialment a Barcelona”.

Reserva de contaminants

El centre i el nord-est d’Espanya presenten maneres diferents de dispersió de contaminants. A la zona costanera de Barcelona, el règim de brises i la complexa topografia generen capes de contaminació en altura, que, durant la nit, “poden actuar com a reserva de contaminants sobre l’àrea del Mediterrani”, va dir Gonçalves.

En el cas de Madrid, més continental, el transport està dominat per la “formació d’una ‘cel·la convectiva’ -bombolla generada per l’ascens o descens de l’aire a causa de les diferències de temperatura- produïda per l’escalfament superficial”. Els òxids de nitrogen emesos a les àrees urbanes i a la xarxa viària “són transportats a sotavent on es consumeixen per reacció química o es dipositen a nivell superficial”.

Durant els dies observats, les dues ciutats van presentar nivells elevats de concentració de partícules de pols (PM10) i diòxid de nitrogen (NO2) sobre l’àrea urbana. “En l’episodi seleccionat, es van observar majors concentracions d’ozó (O3) sobre Madrid i nivells majors de NO2 i PM10 a Barcelona”, va apuntar la investigadora.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions