Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Barris ecològics

Diversos municipis espanyols preveuen construir barris amb criteris mediambientals, encara que els experts assenyalen algunes manques
Per Alex Fernández Muerza 18 de març de 2009
Img bicing
Imagen: Alex Castella

Diversos municipis espanyols han anunciat la pròxima construcció de “barris ecològics”. En ells, els seus inquilins gaudiran d’habitatges amb energies renovables i que aprofiten millor la calor, l’electricitat i l’aigua, més zones verdes o sistemes de recollida automàtica de residus. Des d’Ecologistes en Acció i WWF Espanya afirmen que aplicar criteris mediambientals en la construcció d’habitatges i barris sempre és una bona notícia. No obstant això, matisen que no tot és tan ecològic com es diu en els projectes proposats, mentre assenyalen exemples d’autèntics barris ecològics, com els de la ciutat alemanya de Friburg.

Barris ecològics a Espanya

/imgs/2009/03/bicing01.jpg

Els responsables de l’Ajuntament de Madrid presentaven recentment un projecte per a substituir les colònies xabolistes de Plata i Castañar de Villaverde per un barri amb grans espais verds i els habitatges dels quals incorporaran criteris bioclimàtics i d’eficiència energètica. I fa dos anys, anunciaven la idea de construir també un ecobarrio a San Francisco Javier i La nostra Senyora dels Àngels, en el districte de Vallecas. La nova urbanització, de protecció oficial, substituiria als antics habitatges, construïdes en els anys 60, i s’estima que, de les set promocions, alguna d’elles estarà en marxa en 2011. Entre els sistemes ecològics seleccionats, destacava un de piles de combustible que transformaria el gas en calor i electricitat. Així mateix, aquest barri disposaria de zones enjardinades i recollida pneumàtica de residus. En aquest cas, els seus responsables van indicar que el projecte comptaria amb una inversió d’uns catorze milions d’euros.

Per part seva, els responsables de la comunitat madrilenya informaven fa dos mesos de la seva intenció d’aixecar en Boadilla de la Muntanya un conjunt de 706 habitatges públics de dues altures amb un lloguer quatre vegades inferior als del mercat lliure en la zona. L’element ecològic estarà present mitjançant la instal·lació d’il·luminació LED de baix consum, plaques solars per a l’aigua calenta o zones verdes amb sistemes d’aprofitament d’aigua de pluja. Al costat dels habitatges, un sembrat es transformarà en un bosc que s’unirà a la zona protegida del Parc del Guadarrama. Els seus responsables han assegurat que el pressupost de l’obra ascendeix als 4.300 milions d’euros.

Els nous barris ecològics comptaran amb habitatges bioclimàtics, àmplies zones verdes o recollida pneumàtica dels residus

L’Ajuntament de Barcelona presentava l’any passat el projecte de dos barris ecològics, si bé recentment donava el vistiplau només per al situat en l’àrea de Vallbona. El pla proposa la construcció de 2.000 habitatges (un 60% de protecció oficial) i preveu la inversió de 322 milions d’euros. Els edificis comptaran amb diversos elements per a reduir el consum energètic i d’aigua. Així mateix, el nou barri disposarà de zones verdes i esportives, així com diverses infraestructures per als seus residents, com un centre cívic, una residència d’ancians o una guarderia.

La Comunitat de Castella-la Manxa també té dos projectes interessants. L’Ajuntament de Conca donava a conèixer recentment el seu desig de crear un ecobarrio, possiblement en Vila Román IV. Els seus responsables inclourien unes 200 habitatges protegits, en la qual els criteris de construcció ecològica, les zones naturals i la restricció del trànsit serien alguns dels seus elements més destacats. Per part seva, en el Barri Avançat, en Santa María de Benquerencia (Toledo), es construiran 2.000 habitatges integrats en un entorn natural que incorporaran diversos elements bioclimàtics. Els responsables institucionals toledans informaven recentment que esperen comptar en uns mesos amb el projecte definitiu per a iniciar les obres (la idea porta diversos anys pendent de desenvolupament).

A Saragossa, després de diversos anys des que va ser anunciat, s’està finalitzant un megabarrio ecològic en Valdespartera, al sud de la capital aragonesa. El pla inclou un total de 9.687 habitatges, de les quals el 97% seran de protecció oficial, i la instal·lació de diverses mesures ecològiques, com la recollida pneumàtica d’escombraries, diversos sistemes bioclimàtics i corredors ecològics.

Són realment ecològics?

La construcció d’habitatges, urbanitzacions o barris amb la incorporació d’algun criteri mediambiental sempre és positiva, encara que convé ser cauts amb els projectes proposats recentment a Espanya. Així ho consideren Paco Segura i Evangelina Nucete, experts d’Ecologistes en Acció i WWF Espanya, respectivament. Per a començar, l’element publicitari d’aquestes iniciatives podria estar exagerant el resultat final. Així, per exemple, diversos d’aquests barris es presenten com el “primer”, el “més nou”, o es comparen amb barris ecològics ja assentats en altres llocs d’Europa.

/imgs/2009/03/plaques-solares01.jpgNucete explica que, de manera general, en tots aquests projectes “ecològics”, els edificis incorporen criteris d’arquitectura bioclimàtica i es tendeix a millorar l’aïllament dels edificis, a instal·lar panells solars (tèrmics i/o fotovoltaics) i a incorporar instal·lacions energètiques més eficients (aprofitament de biomassa per a calefacció, el “district heating” o calefacció de districte, etc.).

En qualsevol cas, tampoc es tracta d’elements excessivament nous, ja que molts d’ells ja es troben recollits en el Codi Tècnic de l’Edificació i es veuran reforçats a curt-mitjà termini des de les institucions europees. Per exemple, l’experta de WWF subratlla que a Brussel·les ja s’està proposant, entre altres qüestions, que els nous habitatges que es construeixin a partir de 2015 siguin d’energia zero.

Malgrat comptar amb carrils bici, els nous barris “ecològics” depenen del vehicle privat

Quant als elements negatius d’aquests “barris ecològics”, Segura sosté que “tots ells emmalalteixen d’una manca molt forta: el transport, ara com ara un dels principals consumidors d’energia”. En aquest sentit, Evangelina Nucete afirma que gran part d’aquests nous ecobarrios es proposen en les perifèries de les ciutats, allunyats dels nuclis urbans, i, malgrat comptar amb carrils bici, més zones per als vianants, etc., són àrees que depenen del vehicle privat.

D’altra banda, segons l’expert d’Ecologistes en Acció, si bé s’incorporen sistemes de gestió pneumàtica de residus, “en realitat el que s’aconsegueix és una manera diferent de portar-los-hi del barri, però per exemple no es diu res d’una bona gestió dels residus i recuperació de matèria orgànica”.

Una altra qüestió que en opinió d’aquests experts els fa menys ecològics és que es tracta de construccions noves. L’experta de WWF recorda que el consum de sòl que generen aquests nous desenvolupaments urbanístics, molts d’ells amb edificacions de poques altures, és “insostenible, ja que no es correspon amb l’augment de la població i quan en les pròpies ciutats hi ha un parc d’habitatges buits important”. Per això, Nucete recomana que en lloc de construir nous espais, els esforços dels governs regionals es dirigeixin a rehabilitar els barris i altres àrees més o menys degradats dels centres de les ciutats, sota criteris de sostenibilitat.

Així mateix, l’experta de WWF també es mostra crítica enfront dels nous ecobarrios espanyols que se situen sobre enclavaments d’alt valor ecològic, “com el cas de l’anomenada Ciutat del Medi Ambient a Soto del Garray (Soria)”, o que vénen a ocupar sòls productius, “com el cas de Valdechivillas a Valladolid”.

Models a Europa

La ciutat alemanya de Friburg és, segons els experts d’Ecologistes en Acció i WWF Espanya, un model paradigmàtic de com haurien de plantejar-se autèntics ecobarrios. Evangelina Nucete, de WWF Espanya, recorda per exemple que en Vauban, un dels districtes d’aquesta ciutat, “els nens poden jugar amb seguretat als carrers; el 40% dels residents no té cotxe i els que ho tenen ho aparquen en una zona comunal situada en un extrem del districte. A més, s’ha desenvolupat un òptim sistema de transport públic que facilita la mobilitat dels seus residents.”

/imgs/2009/03/contenedores01.jpgPaco Segura, d’Ecologistes en Acció, destaca que aquests barris ecològics de Friburg “es van dissenyar perquè no fos necessari l’ús del cotxe, per la qual cosa alguns entren dins de la categoria de ‘barris sense cotxes’, amb els llocs de treball en el propi barri o a prop per a anar fent una passejada amb bici o tramvia, etc.”

Així mateix, els responsables d’aquest municipi s’han proposat per a 2010 reduir les emissions de diòxid de carboni (CO₂) en un 20%, per al que utilitzaran tecnologies basades en energies renovables i en l’eficiència energètica. Els ciutadans compten també amb un sistema de recollida selectiva de residus, i s’ha generalitzat la producció descentralitzada d’electricitat, de manera que són els propis habitatges i els edificis públics els que generen la seva pròpia energia. L’aposta pel medi ambient es realitza fins i tot en el treball dels seus habitants, que s’han centrat en el turisme i en empreses relacionades amb el sector “verd”.

A Friburg, els nens poden jugar amb seguretat als carrers i els edificis generen la seva pròpia energia

A més de Frigurgo, altres ciutats europees també destaquen per comptar des de fa anys amb emblemàtics barris ecològics. És el cas de “BedZED” (acrònim en anglès de Beddington Zed Energy Development), una zona residencial de 92 habitatges inaugurada a Londres l’any 2000. El projecte presenta iniciatives tan curioses com la reconversió d’una antiga planta de tractament d’escombraries en un habitatge sostenible, el consum zero d’energies fòssils o la incorporació d’estratègies bioclimàtiques, l’ús de materials reciclats, així com un ús responsable de l’aigua.

A Finlàndia, el barri ecològic de Viikki, situat a set quilòmetres d’Hèlsinki, va ser acabat en 2004 per a oferir un lloc més acollidor on viure a 1.700 persones. La seva construcció va ser duta a terme entre el Ministeri de Medi Ambient, l’associació d’arquitectes i l’agència nacional per a la tecnologia d’aquest país. Els habitatges reuneixen tot tipus de sistemes actius i passius de bioconstrucción i els espais verds, a més d’oferir una estada agradable als seus habitants, permeten aprofitar l’aigua de pluja.

Per part seva, diverses ciutats franceses també compten amb diversos exemples d’ecobarrios: en Doaui, “Le ZAC du Raquet” es va crear en 2006 per a albergar a 12.000 habitants; en Merville, “Els jardins de Flanders” albergarà 350 habitatges amb criteris ecològics; en Courcelles es desenvolupa el projecte “Le Domaine de la Marlière” per a unes 1.230 habitatges; a Estrasburg, els seus responsables institucionals anunciaven recentment la construcció de diversos barris ecològics, etc.