Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Bicicletes elèctriques

Un mitjà de transport més ecològic que el cotxe per a moure's per la ciutat, encara que contamina més que la versió tradicional

S’imagina un mitjà de transport que a penes contamini, lleuger, que eviti embussos, pèrdues de temps en cerques d’aparcament i, que, a més, suposi una despesa petita? No és ciència-ficció. Són les prestacions de la bicicleta elèctrica, un nou concepte que ha arribat al nostre país amb la promesa de ser més ecològic, menys sorollós que els altres vehicles i que contribueix al fet que les ciutats siguin més habitables. No obstant això, els ecologistes adverteixen que sí que contamina, encara que consumeixi poc, principalment perquè l’electricitat al nostre país no procedeix d’energies renovables

Bicicleta amb motor

En països europeus com Holanda la bicicleta tradicional és un dels principals sistemes de transport urbà, un fet facilitat pel paisatge pla imperant. No obstant això, a Espanya es prefereix usar vehicles a motor, com el cotxe o la motocicleta, bé perquè el nostre territori presenta més muntanyes i costes o bé per la falta de costum de desplaçar-se pedalant. En aquest context, la irrupció en el mercat de la versió elèctrica pot ajudar a expandir l’ús de la bicicleta i a reduir el soroll i la contaminació a les nostres ciutats.

Des del punt de vista estètic, una bicicleta elèctrica presenta el mateix aspecte que una tradicional. L’única diferència consisteix en un petit motor -col·locat en l’eix posterior- que només funciona quan es pedala i que s’alimenta a partir d’unes bateries, situades sota el selló o en les valises. Aquest motor ofereix un avantatge clar respecte a la bici tradicional perquè permet que persones que no siguin ciclistes o cicloturistas afrontin amb comoditat recorreguts exigents o amb arracades, sense necessitat de cap entrenament, gràcies a que el veritable esforç no el realitza el ciclista.

/imgs/2006/12/claseauomo-1.jpg

“A la Xina, on la bicicleta és el mitjà de transport més utilitzat, s’estan passant als models elèctrics, i a Itàlia s’han arribat a vendre 100.000 unitats en un any”, relata sobre l’incipient èxit de la versió elèctrica Steen Sara, des de Tucano Bikes, empresa fabricadora d’aquesta mena de vehicles. Darrere d’aquesta nova moda, es troba un factor tecnològic, ja que des de fa poc menys de dos anys s’han començat a introduir les bateries de liti i models més lleugers realitzats amb alumini, la qual cosa ha suposat major eficàcia i uns “preus raonables”, segons explica Antonio Guerín, director de la marca EcoBike.

Per tant, les bicicletes elèctriques se sumen a les opcions disponibles per a persones que volen desenvolupar trajectes curts i, a més, estalviar-se diners. Segons Guerín, la despesa d’electricitat dels motors d’aquests vehicles és de tan sols 1 euro per cada 100 quilòmetres,“La despesa d’electricitat dels motors d’aquests vehicles és de tan sols 1 euro per cada 100 quilòmetres” el que constitueix un estalvi considerable respecte a la motocicleta o el cotxe. Utilitzar aquest vehicle també significa oblidar-se de tràmits burocràtics perquè tenen la mateixa consideració a efectes legals que les bicicletes de tota la vida i no precisen de permís de conduir o segur. A més, per a això últim serveix l’assegurança de llar, que també inclou la bicicleta elèctrica, i en cas que es vulgui una major protecció es pot sol·licitar les assegurances de les federacions de ciclisme, que costen entre 50 i 60 euros.

Usuaris i fabricants d’aquests vehicles a motor asseguren que els avantatges que ofereixen les bicicletes elèctriques són moltes: més enllà de la possibilitat de traslladar-se d’un lloc a un altre sense realitzar cap esforç físic, la qual cosa fa que sigui molt atractiu per a les persones amb alguna lesió o incapacitat, destaca la seva senzilla cura. Així, després de fer una passejada, es pot treure la bateria i carregar-la còmodament en qualsevol endoll de la casa, un procés -similar al que es realitza amb el telèfon mòbil- que triga com a mitjana 6 o 7 hores i es pot efectuar a les nits per a tenir preparada la bici l’endemà. D’altra banda, el pes dels models és menor, fins a convertir-se en vehicles realment portàtils -fins i tot existeixen versions plegables- que es poden transportar fàcilment als domicilis.

Aquests factors i uns preus que arrenquen en els 350 euros han fet de la bicicleta elèctrica una bona alternativa per a realitzar trajectes curts a la ciutat o en el camp, acudir al treball o fer encàrrecs, gràcies a una autonomia que ronda els 50-60 quilòmetres.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions