Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient > Energia i ciència

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Biocombustibles a partir de residus

Diverses iniciatives espanyoles treballen per transformar en biocarburants les deixalles produïdes en el camp, la indústria o la ciutat

Img compost Imatge: Taz

Restes de taronges, olives, deixalles ramaderes i industrials, o residus sòlids urbans. El que per a la majoria sona a escombraries i a un inconvenient de difícil solució, per a un grup d’empreses i equips de recerca espanyols suposa la matèria primera per a una nova generació de biocombustibles. Diversos projectes tracten així de salvar l’inconvenient dels combustibles elaborats a partir de productes alimentosos, transformant de pas els residus en un combustible ecològic.

Img compostgran

La Comunitat Valenciana produeix cinc milions de tones de cítrics anuals, la qual cosa ocasiona 600.000 tones de residus. Però no és un problema, sinó una oportunitat, almenys per als membres del projecte Atenea: el Centre de Recerques Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT) i les empreses Imecal i Ford Espanya. El seu objectiu passa per convertir aquestes deixalles cítriques en un etanol que pugui comercialitzar-se com a biocombustible.

El projecte suposa a més un destacable model de col·laboració entre el món de la recerca i l’empresarial. El CIEMAT s’encarrega d’assajar i optimitzar el procés de fermentació i producció de l’etanol, l’empresa Imecal assumeix la seva producció experimental en una planta pilot en l’Alcudia (València) i Ford produeix els vehicles flexibles que puguin utilitzar aquest combustible. I és també un exemple d’adaptació empresarial als nous reptes i oportunitats mediambientals: Imecal va néixer en 1979 com a empresa metal·lúrgica especialitzada en soldadores.

El CIEMAT ha aconseguit 56 litres d’etanol amb una tona del residu després d’extreure el suc dels cítricsDe moment, el projecte sembla anar per bon camí. Compta amb un pressupost inicial de 600.000 euros, l’ajuda del Govern valencià, i uns positius primers resultats, segons els seus responsables. Des del CIEMAT afirmen que han aconseguit obtenir 53 litres d’etanol amb una tona de suc, i 56 litres amb una tona de remolta, el residu després d’extreure el suc. Per això, esperen en 2009 provar el sistema en la planta experimental d’Imecal. Així mateix, aquesta empresa compta amb un altre projecte, denominat Perseo, per a la producció de bioetanol a partir de residus orgànics urbans.

I no són els únics a veure una possible font d’energia ecològica en els residus agroalimentaris i vegetals. El Centre Nacional d’Energies Renovables (CENER), amb seu a Navarra, impulsa el projecte europeu Bio South, que tracta de transformar en biocombustible les deixalles de biomassa forestal, com a branques o entresacas d’arbres. I també col·labora amb el Centre Nacional de Tecnologia i Seguretat Alimentària (CNTA) per intentar aprofitar residus típics de la indústria alimentària navarresa. Per la seva banda, en el camp empresarial, empreses com Abengoa expliquen també amb projectes d’aprofitament dels residus de la biomassa forestal.

Els residus de la indústria olivarera ofereixen també un potencial interessant. S’estima que es rebutgen uns quatre milions de tones d’ossos/ossos d’oliva, i entre tres i cinc milions i mitjà de tones de poda de l’olivar a l’any. Aquest tipus de restes ja s’utilitzen com a abonament o com a combustible per a calefaccions, i també podrien servir per produir biocombustibles. Un equip de les universitats de Jaén i Granada treballa en una recerca per obtenir bioetanol a partir d’aquestes restes. Els científics asseguren que a partir de 100 quilos de cuescos d’oliva es podrien obtenir 5,7 litres d’etanol.

Per la seva banda, el biogàs és un altre possible candidat per aconseguir aquest tipus de biocombustibles de segona generació. El projecte Probiogas reuneix a 14 empreses i 13 centres de recerca, i compta amb un pressupost de 13 milions i mitjà d’euros per al desenvolupament de sistemes de producció de biogàs en entorns agroindustriales. Així mateix, l’Institut Tecnològic Agroalimentari (AINIA) desenvolupa un projecte per obtenir biogàs de la barreja de restes citrícolas i ramaders. Per la seva banda, una planta pilot en l’Escorxador/Escorxador Frigorífic del Nalón (Astúries) obté biogàs a partir de les seves deixalles.

Biodièsel amb residus

Mentre que el bioetanol és un alcohol produït mitjançant la fermentació del sucre, el biodièsel és un oli. L’exemple de biodièsel amb residus més evident és el produït a partir dels olis de cuina usats, però hi ha altres exemples destacables.

L’empresa Ecofasa cridava recentment l’atenció de diversos mitjans per un tipus de biodièsel obtingut a partir de residus sòlids urbans. En aquest cas, es tracta també d’un exemple d’emprendizaje mediambiental: el seu impulsor, Francisco Angulo, ha engegat aquesta empresa per desenvolupar el seu sistema, que ha patentat, i comercialitzar el producte, al que ha denominat “Ecofa”. Angulo assegura ser capaç de produir un litre del seu biodièsel a partir de deu quilos d’escombraries, a un preu d’uns 15-20 cèntims/litre. No obstant això, reconeix que es tracta d’un mètode “rudimentari”, i que amb l’adequat desenvolupament, podria comercialitzar-se a major escala.

L’empresa Ecofasa assegura produir un litre de biodièsel a partir de deu quilos d’escombraries a uns 15-20 cèntims/litrePer la seva banda, la glicerina comença a ser tinguda cada vegada més en compte. Encara que es considera un subproducte, la seva sobreproducció i el descens del seu preu en els últims temps estan provocant que moltes empreses no sàpiguen què fer amb ella. Com a possible sortida, ja hi ha qui barreja la seva transformació en biodièsel. Un exemple és el de l’el Institut Universitari de Ciència i Tecnologia (IUCT) de Catalunya, que ha creat el IUCT-50, un biodièsel produït amb les restes de glicerina generats precisament en la fabricació de biodièsel de primera generació i de la indústria oleoquímica. Els seus responsables asseguren que podrien comptar amb un producte comercialitzable d’aquí a any i mitjà.

Per la seva banda, la Fundació basca Tekniker ha impulsat la “Xarxa Temàtica Espanyola d’Aprofitament de la Glicerina” (RAG) per conjuminar els esforços d’empreses i grups de recerca d’aquest sector. Entre els seus objectius, es troba també l’estudi de les possibilitats d’aquesta substància com a biodièsel.

Tenen futur els biocombustibles?

Img recolectando
La polèmica generada en els últims mesos en el sector dels biocarburants ha provocat que els seus promotors siguin molt més cauts a l’hora de llançar nous projectes, segons Heikki Mesa, expert en energia i canvi climàtic de WWF/Adena.

En aquest sentit, Mesa assegura que la viabilitat de qualsevol de les opcions actuals per a biocombustibles va a dependre que “estiguin desacoblats dels preus agrícoles i la percepció pública, i que siguin rendibles respecte al petroli”. Com a exemple, el tècnic de WWF/Adena cita a la biomassa residual, que és, en la major part dels casos segons els estudis comparatius, l’opció més sostenible en el seu cicle de vida.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions