Imagen: Christian GuthierUnes 60 races de vaques, cabres, porcs, cavalls i aus de corral es van perdre en els últims cinc anys a causa de la globalització de la indústria ramadera, segons l’informe “Estat dels recursos zoogenéticos del món”, examinat recentment a la seu de l’Organització de la Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), a Roma.
190 races d’animals domèstics van desaparèixer en els últims 15 anys i altres 1.500 es consideren a la vora de l’extincióSegons aquest organisme, entre un 20 i un 30% dels recursos zoogenéticos que queden corren gran perill de perdre’s i, a diferència de les plantes, o recursos fitogenéticos, la seva conservació organitzada és gairebé nul·la. El registre de la FAO sobre recursos genètics d’animals domèstics comprèn 7.600 races, i d’elles, 190 van desaparèixer en els últims 15 anys i altres 1.500 es consideren a la vora de l’extinció, amb una raça que desapareix al mes.
Els responsables de la FAO adverteixen que tan sols 14 d’una trentena d’espècies de mamífers i aus domèstiques proporcionen el 90% dels aliments d’origen animal que consumeixen els humans. Gràcies a la ramaderia, més d’1.000 milions de persones sobreviuen al món i en particular, prop del 70% dels pobres rurals depenen en gran mesura d’ella.
Quant a la diversitat fitogenética, avui dia la gran majoria de la humanitat s’alimenta amb 150 espècies conreades; 30 cultius proporcionen el 95% de la nostra energia alimentosa; d’elles 12 espècies de plantes aporten més del 70% de l’alimentació humana, sent quatre (arròs, blat de moro, blat i patata) les que cobreixen més de la meitat.
Els experts de la FAO recorden que la major part d’aquests recursos no poden sobreviure en forma silvestre, ja que depenen del seu cultiu per l’ésser humà. No obstant això, adverteixen, la major part de la diversitat biològica agrícola es troba a les zones tropicals i subtropicales; és a dir, als països en desenvolupament. D’aquesta manera, malgrat la seva importància per a la supervivència humana, els recursos genètics s’estan perdent a una velocitat “alarmant” davant la falta d’incentius per al seu desenvolupament i conservació.
L’informe final es farà públic en Interlaken (Suïssa), durant la primera Conferència tècnica internacional sobre Recursos Genètics Animals, al setembre de 2007. En aquesta reunió es pretén adoptar un pla d’acció mundial per detenir la pèrdua d’aquests recursos i millorar el seu desenvolupament, conservació i ús sostenible.
En aquest sentit, els experts afirmen que les labors de conservació reuneixen diverses activitats, com la identificació i enumeració de les races, el seguiment de les estadístiques demogràfiques, el desenvolupament d’instruments polítics i legals a nivell nacional i internacional o la participació de tots els actors socials.
Per això, la notícia recent que el Regne Unit es proposa crear bancs d’esperma i d’òvuls per salvar del perill d’extinció a 100 de les 130 races d’animals de granja naturals d’aquest país, és positiva, però només un pas més cap a una autèntica conservació.
La FAO ha desenvolupat durant els últims anys diversos organismes i tractats per millorar aquesta situació. La Comissió sobre els Recursos Genètics per a l’Alimentació i l’Agricultura (CRGAA) és un fòrum permanent que inclou 160 països i la Unió Europea, i en el qual es negocien assumptes d’interès sobre els recursos genètics per a l’alimentació i l’agricultura. La CRGAA facilita i supervisa la cooperació entre la FAO i altres organismes intergovernamentals i no governamentals competents.
D’altra banda, en 2001, els 180 països de la Conferència de la FAO, inclosa Espanya, adoptaven un Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenéticos per a l’Alimentació i l’Agricultura. Es tracta d’un compromís internacional jurídicament vinculant que recolza directament la labor dels agricultors en la conservació i millora de la diversitat agrícola.
Imagen: Mary R. VogtUna vaca o una patata, per exemple, posseeixen característiques genètiques diferents segons el lloc del planeta en els quals es trobin. Aquesta diversitat s’ha desenvolupat durant milions d’anys d’evolució, formant i estabilitzant cada espècie. D’aquesta manera, les races autòctones estan més preparades per superar malalties o emergències mediambientals.
La selecció humana de les varietats més productives tendeix a menysprear les característiques genètiques de funcionalitat i d’adaptació, descartant espècies segons les demandes del mercat. No obstant això, aquest procés porta a un empobriment de la base genètica tant de les races comercials com de la resta.
Per això, mantenir la diversitat genètica és fonamental perquè la varietat pugui subministrar més productes alimentosos i més possibilitats de fer front a situacions d’emergència, com el canvi climàtic, les malalties o els canvis socioeconòmics. Per exemple, a la fi de 1830 un fong desconegut a Europa gairebé va acabar amb les patates en el continent. La plaga es va poder controlar gràcies als exemplars resistents que es van portar d’Amèrica Llatina, d’on era originària la patata.
Així mateix, l’enginyeria genètica no és la panacea. En l’actualitat, solament un petit nombre de mutacions induïdes s’han revelat útils per millorar la producció vegetal. No obstant això, els animals són organismes molt més complexos i la tecnologia té encara molts anys per davant per a un desenvolupament ple. Per tant, els experts subratllen que la conservació d’aquesta biodiversitat domèstica és molt més econòmica i eficaç.
