Bioeconomía, desenvolupar-se sense esgotar la naturalesa

• Autor: Per ALEX FERNÁNDEZ MUERZA
• Data de publicació: Dilluns, 20deOctubrede2014

Imatge: El Coleccionista de Instantes

Sense medi ambient no hi ha economia. Els problemes ambientals i socials que sofreix en l’actualitat el planeta, com el canvi climàtic o la contaminació, evidencien que l’actual model econòmic és insostenible. Així ho destaca la Bioeconomía, que pretén implantar un model de desenvolupament basat en el respecte a la naturalesa i els drets humans. Aquest article assenyala què és la Bioeconomía, el suport d’Europa a la també cridada economia ecològica o economia verda i els seus principals impulsors.

Què és la Bioeconomía

L’últim ‘Informe Planeta Viu‘, publicat en dates recents per l’ONG conservacionista internacional WWF, destaca que la pèrdua de biodiversitat ha augmentat en les últimes dècades, igual que la petjada ecològica mundial: la humanitat consumeix de mitjana un planeta i mitjà.

La Bioeconomía mou en la UE uns dos bilions d’euros i proporciona uns 22 milions d’ocupacionsEls impactes ambientals, cada vegada majors, posen en perill el nostre present i, sobretot, el nostre futur. El canvi climàtic, la contaminació, la sobreexplotació dels recursos naturals o les creixents desigualtats entre països desenvolupats i en desenvolupament o entre ciutadans d’un mateix país deixen en evidència que l’economia, tal com la hi coneix en l’actualitat, ja no serveix. Així ho veuen almenys els defensors de la Bioeconomía. També coneguda com a economia ecològica o economia verda, pretén integrar en els sistemes i les polítiques econòmiques el factor ambiental i social.

Segons els bioeconomistas, l’economia convencional s’ha centrat cada vegada més en el creixement productiu, sense preocupar-se per conservar la seva font de recursos, el medi ambient, ni pels quals en teoria serveix, els éssers humans. Això es deu al fet que l’actual sistema econòmic es basa en un model insostenible, ja que un planeta de recursos finits no pot albergar un creixement infinit.

René Passet, professor emèrit d’Economia a la Universitat Paris-1 Panthéon-Sorbonne (França), explica que la Bioeconomía no és una branca de l’Economia, sinó tota l’Economia, que ha d’inscriure’s “al servei de l’humà i el vivent”.

La Bioeconomía no abandona els termes monetaris, sinó que els contextualitza al costat de la resta d’elements ambientals i socials. Els serveis que proporcionen els ecosistemes a la humanitat tenen un valor econòmic que ha de tenir-se en compte per evitar la seva destrucció i conèixer quin és el veritable valor dels productes i serveis. L’ús de combustibles fòssils ha resultat econòmic perquè s’ha externalitzat el seu impacte ambiental o social. La citada petjada ecològica, l’aigua virtual o els indicadors alternatius al Producte Interior Brut (PIB) per mesurar la veritable riquesa d’un país són algunes eines utilitzades per donar una visió més propera a la realitat.

Europa recolza la Bioeconomía

La Bioeconomía és ja una realitat en la Unió Europea (UE) que no pot subestimarse, asseguren els responsables comunitaris: es calcula que mou uns dos bilions d’euros i proporciona uns 22 milions d’ocupacions. Per tant, és un dels principals elements de l’economia europea, que abasta sectors tan amplis com l’agricultura, la silvicultura, la pesca o la producció d’aliments i substàncies químiques.

Els experts comunitaris subratllen que Europa s’enfrontarà d’aquí als propers anys a diversos desafiaments amb el medi ambient com a protagonista. El canvi climàtic, la dependència dels combustibles fòssils, el subministrament de matèries primeres, energia i productes industrials o la generació de residus i el seu impacte, especialment els alimentosos (el 30% de tota la producció es malgasta, segons fonts europees), fan necessàries polítiques i iniciatives que prevalguin l’eficiència i la sostenibilitat.

Conscients d’això, la Comissió Europea (CE) aprovava en 2012 l’estratègia “Innovant per a un creixement sostenible: Una Bioeconomía per a Europa”. El pla s’emmarca dins de l’Horitzó 2020, el programa de recerca i desenvolupament (R+D) més important de la UE, amb un pressupost de gairebé 80.000 milions d’euros per 2014-2020.

Segons estimacions de la CE, cada euro invertit en R+D sobre Bioeconomía podria generar uns 10 euros de valor afegit en aquest sector per 2025 i contribuirà al fet que la UE es converteixi en una economia de baix carboni en 2050.

Principals impulsors de la Bioeconomía

Científics aliens a l’economia convencional, com Sadi Carnot, Rudolf Clausius o Leopold Pfaundler, o economistes, com Nicholas Georgescu-Roegen o Kenneth Boulding, es consideren com alguns dels precursors intel·lectuals de la Bioeconomía.

En la dècada dels 70 i 80 del segle XX, treballs com el Primer Informe al Club de Roma o l’Informe Brundtland van començar a cridar l’atenció sobre els límits del creixement econòmic i la necessitat d’un desenvolupament sostenible.

En 1988 es creava la Societat Internacional d’Economia Ecològica (ISEE) que publica una revista mensual. En castellà, l’Associació d’Economia Ecològica a Espanya (EcoEcoEs) impulsa aquesta disciplina a nivell nacional i realitza diverses publicacions.